Modest Prats, encara

29.05.2014

El passat dissabte 29 de març va morir el filòleg, teòleg i sacerdot Modest Prats. Ara que fa dos mesos de la seva mort, recuperem en un dossier els articles que vam publicar a Núvol arran de la seva mort. No us perdeu els testimonis d’Antoni Puigverd, Pep Nadal o Narcís Garolera, gent que el va conèixer i admirar. 

   Modest Prats | Foto: Jordi Soler

 

Oració de les mans, un dels textos de Modest Prats.

Modest Prats. El savi que no volia semblar-ho, d’Antoni Puigverd
“En Modest Prats tenia rialla de tro, intel·ligència italiana, pensament francès, gust planià en el menjar. Era subtil quan havia d’explicar les veritats òbvies i difícils, com la de la llengua. Era delicat com un nen parlant de Déu. Era un savi glossant un capítol de Llibre de L’Ordre de Cavalleria de Ramon Llull, el Sum vermis de Verdaguer, un fragment de prosa cancelleresca del segle XIV o els diàlegs sobre l’existència de Déu dels Germans Karamàzov. Podia parlar de la prosa de Bernat Metge amb la mateixa passió que dels encanteris de Cruyff. Fa més de  trenta anys, quan encara tothom aplaudia Sartre, ell ja explicava que el bo era Camus. Mai no es va avergonyir de ser capellà, però havia llegit més sobre ateisme que el més subtil dels anticlericals. Lacan era per ell tan important com Peguy.”

Modest Prats, in memoriam, de Narcís Garolera
“Vaig conèixer Modest Prats el 1976, a Basilea, en un dels col·loquis de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ell feia classes de català al Col·legi Universitari de Girona, però jo, que n’era professor a la Universitat de Barcelona, no hi havia tingut mai contacte. En recordo, d’aquella trobada, la veu potent i el to sentenciós de les seves intervencions públiques, que em van causar un gran efecte. Justament per això, em va sorprendre la seva cordialitat en les converses personals, acompanyades sovint per unes enormes riallades.”

En Modest i tots nosaltres, de Josep M. Nadal
“Ara fa gairebé cinc anys a Girona vam organitzar un petit homenatge a Modest Prats. Havíem publicat un recull de la seva obra filològica i volíem dir-li que l’estimàvem. Ell ja estava malalt. Després encara vam poder fer un viatge a Itàlia. Hi vam anar en Narcís Comadira, la Dolors Oller, en Quim Garriga, en Salvador Sunyer, en Jaume Nadal, que és el meu germà, la Iamen, que és la meva muller i jo mateix. Era el viatge que en Modest ens havia demanat: uns dies a San Sepolcro, Arezzo i  Monterchi per amarar-nos de Piero della Francesca i després, Pienza i Montepulciano, per visitar la Basilica de Sant Biaggio on hi ha la Madona del Buon Viaggio. En Modest va voler convidar-nos a dinar. Un bon dinar. I tots pensem que va ser una mica feliç. Pensant-hi, he rellegit el text que vaig llegir el dia que vam fer-li l’homenatge. Hi dic què penso i què sento ara, quan s’acaba de morir.”

En record de Modest Prats, de Griselda Oliver
“Dissabte 29 de març va morir Modest Prats. Nascut el 1936 a Castelló d’Empúries, ha mort, home polifacètic, destacat capellà i gran filòleg, va mantenir-se fidel sempre a les seves conviccions eclesiàstiques i a l’amor per la llengua catalana. De la seva personalitat, en destaca l’empenta espiritual i intel·lectual, sobretot.”