El català que va fer taules amb Spassky

19.03.2017

Dilluns passat es complia una dècada de la mort del català que va fer taules amb Spassky. Borís Vassílievitx Spassky (1937) és un Gran Mestre d’Escacs rus. Es va proclamar 10è campíó del món d’escacs el 1969 en derrotar Tigran Petrossian. Va perdre el títol el 1972 davant del nord-americà Robert Fischer a Islàndia.

Francesc Puig Nadal s’enfronta a Boris Spassky

Corria l’any 1971 i el gran mestre rus, aleshores campió del món, va venir a Catalunya a fer unes simultànies convidat pel Club d’Escacs Terassa, que tenia la seu als Amics de les Arts. Les partides es van celebrar al Gran Casino, on Spassky es va enfrontar a mitja dotzena d’escaquistes terrassencs, alguns dels quals apareixen drets a la foto superior, expectants per veure el desenllaç de la partida. Spassky els va anar tombant un rere l’altre, però n’hi va haver un que se li va resistir. La fotografia capta el darrer tram de la partida entre el Cisco (hi ha qui aquests dies a Twitter l’ha comparat amb Gregory Peck) i el gran mestre rus, que va acabar en taules. La gent que hi entén una mica ja veu que el tauler presenta un bloqueig difícil de resoldre. Aleshores Cisco tenia trenta anys i seria prou modest per preguntar-se per sempre més si Spassky, veient que ell era l’únic supervivent d’aquelles simultànies, es va deixar empatar… Però Spassky no podia haver-se rendit amb un error massa flagrant. No hauria estat propi de l’elegància d’un gran mestre rus.

Qui era aquest Cisco? Va néixer a Terrassa l’any 1941, tres anys després que Spassky. De petit caçava mosques al laboratori que s’havia construït a les golfes de casa seva, i amb els anys esdevindria enginyer químic, tot i que no va arribar a exercir mai. Gran lector de diaris, era un home cerebral, amb una intensa vida mental, d’aquells que poden riure sols sense estar bojos, que d’això se n’ha de saber. Era un àvid lector de diaris, vull dir que era un gran solitari. Quan no feia els mots encreuats de La Vanguardia, rosegava un rodolí o s’apuntava coses en un paperet amb lletra menuda. Es deia Francesc Puig Nadal, i avui que és el dia del pare m’ha semblat oportú fer-li aquest homenatge particular.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Bonic l’homenatge. Un home de sabers ocults, com un editor pencaire que està a punt d’assolir el seu propòsit. Ja sabem que els testos s’assemblen a les olles. Salut!

  2. Hòstia, Bernat, és per a estar-ne ben orgullós. I quin conte (o quina novel·la) que hi ha darrere de la gesta escaquística de ton pare!

  3. Molt interessant.
    Però hi ha un altre català que va fer taules amb Spassky i també és egarenc, és el Mestre Internacional d’escacs però sobretot pianista cèlebre Miquel Farré que fou tercer al mundial d’escacs juvenil de 1955, mundial que va guanyar precisament Spassky.