El català és guapo i sexi

23.12.2014

El monologuista David Guapo presenta un espectacle al Club Capitol de Barcelona on fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, hem obert una ronda entre escriptors. 

George Clooney.

George Clooney.

 

“No sé si a hores d’ara cal obrir aquest debat, que és més propi dels anys vuitanta”, diu Montse Barderi. “Sabem que tenim una llengua apta per a tot. Apta per la filosofia, per a l’astrofísica, per a la música, per jugar al parxís. I per al sexe. Em sento com si tornés a defensar Picasso davant d’aquells que l’acusen de pintar com un nen de cinc anys. Cal, realment tornar a tenir aquesta conversa?”, pregunta Montse Barderi en la seva resposta a David Guapo. I remata, incisiva com sempre: “La llengua catalana pot fer que s’escorri una pedra”.

Montse Rubinart explica una anècdota on relata com la llengua catalana en pot arribar a ser, d’afrodisíaca: “Tot va passar en una de les festes que vaig organitzar una vegada en el meu pis. En principi era una festa de poca gent, però van acabar venint les amigues de les amigues i algú més, sol passar quan organitzes festes a l’estiu en àtics a Barcelona. Entre Vodkas i Malibús amb pinya, una de les presents ens va confessar que fins que no va començar a sortir amb un noi de la Catalunya Nord, no havia descobert realment el què era el sexe. Ens explicava emocionada, que a l’hora de fer l’amor, abans d’arribar a l’acte li demanava al seu amant que li xiuxiuegés paraules, frases, el què fos! Perquè amb aquell accent de català afrancesat era una autèntica follia d’amor. A més, constatava que se sentia més desitjada, s’excitava molt més i que, indiscutiblement, li afavoria l’orgasme. Curiós, pensava mentre intentava no imaginar-me com devia ser aquella escena amorosa”.

“Reaccionar ofès contra un acudit és caure en una trampa, és la forma més directa de fer el ridícul, i de legitimar l’acudit”, escriu Joan Todó. “Fa lleig, criticar un acudit; pots no riure, perquè no fa gràcia, pots no voler saber-ne res, però si t’ofens, si t’indignes, has begut oli. Tots els que en algun moment de la nostra vida escolar vam ser el blanc de les befes dels altres xiquets ho sabem; si t’enfades, és pitjor, i al final cal desenvolupar resignadament un sentit de l’humor que t’inclogui a tu. Per això hi ha tants humoristes amb ulleres, sospito. Ofendre’s no serveix de res. Sobretot si ets el dèbil”.

“Més que pels acudits d’un comediant que prou feina deu tenir per arribar a final de mes, potser caldria preocupar-se per altres atacs més greus, més eficaços, possiblement més insidiosos”, continua Todó. “Oblidem molt fàcilment que, en realitat, sovint l’humor està de la banda del més fort. Que, per exemple, durant anys l’únic paper dels afroamericans a les pel·lícules de Hollywood fou servir de contrapunt còmic. O que, fins i tot si és a l’inrevés, si la befa va dirigida al poderós, l’alleujament que ens forneix la riallada ens permet seguir tirant un dia més, sense preocupar-nos gaire pel que ens està fent. El Carnestoltes serveix per fer més passadora la Quaresma; com deia el poeta, la ironia són les cadenes de la joventut. I, si no hi hagués la possibilitat de riure’ns dels poderosos, potser la guillotina trigaria menys a aparèixer al mig de la plaça. I això ells ho saben”.

“Les llengües no són sexis: són sexis les persones qui les parlen. O les idees, desitjos i discursos que s’hi expressen”, diu Laura Basagaña. “Darrere la idea que una llengua és poc sexi, s’hi amaguen altres materials subconscients: prejudicis, males experiències o ganes d’assenyalar amb el dit la diferència, per tornar a l’avorrida monogàmia lingüística”.

“Que el comediant David Guapo digui ara que no es pot lligar en català… suposo que ho fa per provocar o qui sap si per mantenir calenta la venda d’entrades per la via de l’escàndol”, especula Tuli Márquez. Potser és una opinió sincera. Potser és perquè ha practicat poc sexe en català. (Mentre escric, penso fórmules per lligar. Són les set del matí i trobo que és massa aviat per posar-se calent).

“He sentit dir més d’una vegada, en boca d’uns quants amics estrangers, que el català és un idioma fonèticament sensual. Que la seva sonoritat, per a ells una combinació entre la calidesa de l’italià i el to una mica setciències del francès, resulta una combinació molt atractiva, i que el punt de transgressió que hi afegeix la voluntat de continuar existint a despit de tota trava acaba per convertir-la en una llengua gairebé irresistible. Vaja, que si el català fos un home, seria una barreja entre George Clooney, Alain Delon i James Dean, va proposar un amb alguna copa de més”, relata Anna Pascual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

18 Comentaris
  1. No cal anar a veure aquets personatges. No tenen talent, només provocan. No espereu res d’espanya per que res us donarà. El que volem és a les nostres mans.Visca la terra i visca Catalunya

  2. El rei En Jaume què parlava? Diuen que era molt però molt doner.
    En quina llengua s’embolicaren l’Emperadriu i l’Hipòlit, Diafebus i Estefania, Carmesina i el Tirant? Plaerdemavida que poc saben de tu!
    Es veu que al bordell de la “piu lasciva ed amorosa città” lligaven sense llengua.
    Totalment d’acord amb trucafort.

  3. No crec que algú que de cognom se’n diu sonso o insuls puga fer befa de res. Podria ser que el cognom no fera la persona, igual que els prejudicis no fan les llengües.

  4. Fonèticament no hi ha cap mena de dubte que el català és un dels idiomes més suaus, melosos i dolços que hi ha. Sens dubte una llengua molt apte per lligar entre nois i noies una mica cultivats.
    El senyor David Guapo deu estar acostumat a lligar amb determinat tipus d’home o dona a qui posa la sonoritat de la j o la ch. “Jamón, jamona, joder, chorbo, chorba, chingar”, deuen forma part del lèxic que fa servir aquest homínid per “seduir” una persona.

  5. O sigui, que els catalanoparlants lliguem menys o tenim sexe de més baixa qualitat! Aquest home deu haver fet un estudi ben contrastat o ell és un fracassat amb les catalanes. A veure si la baixada de natalitat a Catalunya es deu que els catalanoparlants no podem ser sexys quan obrim la boca! Esclar que ben mirat, mai com ara es parlen tantes llengues a Catalunya. Serà que són les altres llengues les que no són sexys !

  6. Gran resposta la del gran Dídac, la subscric de cap a peus!
    Gràcies per elevar el to de la discussió!
    No ofèn qui vol, sino qui pot.

  7. Cal ficar-se amb l’humor? Quina societat més absurda i tancada estem desenvolupant si un humorista no pot criticar la llengua catalana. No us avergonyeix la imatge que donem denunciant aquestes absurditats mentre el català és realment ignorat i menyspreuat a Espanya i a les institucions europees?

    Fem el favor, avancem, normalitzem la llengua, i que una llengua sigui normal no és només que es parli més, és també que aparti les actituds de gueto i el discurs a la defensiva. M’és ben igual si el català és més sexi o no, per a mi totes les llengues ben emprades ho són, però el que no és sexi són les actituds de “catalibans” o de gueto. Espero que amb la Catalunya independent ens treiem de sobre aquesta actitud.

  8. Ei, el català no sé si és sexy o no. Però el que és cert és que els catalans tenim molt de sentit de l’humor i ens prenem les coses com són. Jo he vist els show d’en David i en absolut és ofensiu per a ningú.
    Vull viure en un país on sapiguem riure’ns de nosaltres mateixos.

  9. El mateix que em deien a mi quan tenia 7 anys (i en fa 50) estant de vacances prop de Madrid. Gent adulta, que no marrecs. El mateix que ens manifestava una senyora, sense que ningú li hagués demanat la seva opinió, en un bar de Soria fa només un parell d’anys. Els espanyols no dónen per més.

  10. Estic d’acord amb Todó quan diu que l’humor està a la banda del més fort: Avui EL CONFIDENCIAL es despatxa a gust sobre certes recerques que duu a terme l’INSTITUT DE NOVA HISTÒRIA i ho fa així: “Lo cierto, sin embargo, es que hasta ahora, eran organismos más o menos privados o instituciones civiles quienes se habían dedicado, los últimos cuatro años, a reinventar la historia de Cataluña reclamando la nacionalidad para los personajes históricos más diversos (Cristóbal Colón, Teresa de Jesús, Miguel de Cervantes, Miguel Servet, Erasmo de Rotterdam – algunos pseudohistoriadores afirman que era hijo de Colón– e incluso Leonardo da Vinci) o inventando curiosas teorías de una gran conspiración española que birló a los catalanes los méritos de, entre otras cosas, el descubrimiento de América. Pero la reinvención ha llegado ya a las instituciones oficiales, como la propia Generalitat.” Val a dir que la tasca de l’INH és, primer, denunciar la censura que s’ha fet des de Castella, planificada o espontània, i després es van mostrant elements que fan pensar en la catalanitat de certs personatges o, en el cas de Vinci, cert parentiu nobiliari. El que passa que en aquests casos el millor és fer befa per a no animar a investigar que hi ha de cert.

    Leer más: El Govern se apropia ahora de la paternidad de Fernando el Católico en una web oficial – Noticias de Cataluña http://bit.ly/1xoZjUm

  11. Collonades. No és el primer ni l’ últim imbècil que se’n fot del català i nosaltres caiem a la trampa com conills. Poca autoestima és el que tenim aquí.

  12. Els prejudicis, vinguin d’on vinguin, son una cosa bn ridicula. I politicament tendenciosa. No he seguit aquest comic pero pel que es despren del que he llegit, hi ha el refrgit de toics sobr la llengua primera, dels qual se’n deriven el que van contra qui el parla per acabar atacant al pais que s’hi expressa. L’argumentari es mes vell que l’anar a peu.
    Ara: en els programes d’humor comic hi ha une tendencia innecessaria a la digossia –estic pensant en “La competencia”, del qual soc seguidor, per exemple. I una darrera consideracio: es evident que en el mon de l’argot la llengua esta lluny de ser normalitzada. A mi tambe m’han dit que segons quines paraules al llit no exciten sino que son que fan riure. Ara, a les persones que ens agrada que ens parlin quan som al llit (aixo h estat comentat en l’article), ens arriba molt ms un missage en la nostra llengua que en una de forastera. Si a sobre –i aci caic en el parany del prejudici, ho reconec–, la llengua es la de la comunitat opressora, el disgut es doble. M’agrada, tanmateix, recorda aquella exel·lent i poligota pel·licula “A fish called Wanda” (Perdoneu els accent pero l’unic dispositiu al qual tinc acces no me’ls permet).

  13. Home, el que resulta curiós és que aquet individu, com d’altres a casa nostra, es passegi insutant-nos i fent befa, i que nosaltres siguem tan civilitzats i tolerants que encara li donem protagonisme. Algú s’imagina un català fent un espectacle semblant a un teatre madrileny? Penso que hauríem d’utilitzar tots els mecanismes al nostre abast perquè aquesta mena de personatges no tinguessin una floració tan còmode i plàcida a casa nostra. Potser ja n’hi ha prou de que se’ns riguin a la cara, no trobeu?

  14. No cal encaparrar-s’hi. La ignorància és la millor arma. Per cert, sabeu com es diu masturbar-se en valencià? Tirant lo Blanc. I a qui no li agradi que s’hi posi fulles.

    • Doncs diga-li valencià o llemosí o catalanesc, això de dir-li tirant lo blanc a la masturbació ho trobo d’una intel.ligència visual modèlica. Tot i que no té res a veure, en un text bíblic vaig llegir “gota pudenta” per a referir-se al semen.