El català arriba a l’Atlàntida Film Fest

28.06.2017

Per a l’amant de l’audiovisual a la carta, que no ha vist una pel·lícula en directe per la tele des que va arribar la banda ampla, no hi ha cap contradicció entre “festival” i “al sofà de casa”. Perfectament conscients d’això, ja fa 7 anys que la gent de Filmin organitza l’Atlàntida Film Fest, el festival de cinema en línia més gran del món, que ofereix el seu catàleg complet en streaming. A més, com a conseqüència del naixement de FilminCAT a principis d’aquest mes, per primer cop en la història del festival hi haurà una selecció de pel·lícules disponibles en català.

Tot i la filosofia online, l’Atlàntida tindrà la seu presencial a Mallorca, on tindran lloc els actes presencials al voltant del festival: projeccions, xerrades i, per descomptat, concerts. Però les pel·lícules, 76 llargmetratges i 5 curts dividits en 5 eixos temàtics (Memòria, Generació, Política, Fronteres, Educació), seran totes a Internet, incloses en el preu de l’abonament.

L’espectador d’un festival en streaming té avantatges i inconvenients respecte del tradicional. El principal guany és que la possibilitat de distribuir lliurement el temps permet veure les pel·lícules en comptes d’haver d’empassar-nos-les. Per què el més normal per a un espectador de festivals és, o bé aprofita que l’esdeveniment se celebra a prop seu i es queda amb un tast esporàdic, o bé es posa la samarreta de nerd i viu dins del cinema durant una setmana. Si en un cas l’experiència es dilueix, en l’altre es concentra tant que és impossible recordar si a la 2a pel·lícula morien tots a mans de l’slasher o si això passava a la 34a, amb un twist final del protagonista mirant a càmera. L’Atlàntida, que dura tot un més i deixa veure els continguts quan i com es vulgui, permet assaborir tots els matisos d’una selecció idiosincràtica, que és la gran motivació dels festivalers. Dit això, la felicitat completa només serà a les mans dels cinèfils mallorquins, perquè no cal ser un nostàlgic per defensar que el caliu d’una sala i d’una localitat conquerida pel cinema durant uns dies, és inigualable.

Una de les línies més interessants del festival és l’exploració de la generació millenial que ens proposen directors catalans i espanyols, entre els quals destaquen Júlia Ist, d’Elena Martín (aquesta encara la podeu veure als cinemes), Los objetos amorosos, d’Adrián Silvestre o Maldita primavera, de Marc Ferrer. Entre els noms internacionals, cal fixar-se en el debut en la direcció de dues figures clau del cinema i el periodisme, Vanessa Redgrave (Sigui Sorrow) i Michele Santoro (Robinù) i en la darrera obra de l’oscaritzat Michel Gondry. També ens sedueix la línia que conjuga cinema i lletres, des de The sun, the sun blinded me, l’adaptació de L’estranger d’Albert Camus als biopics de l’escriptor austríac Peter Handke (In the woods might be late, de Corinna Belz) o de la filòsofa Hannah Arendt (Vita Activa, d’Ada Uhspiz).

Amb un 60% del catàleg format per cinema europeu i un 20% per documentals, ja fa temps que Filmin és la darrera reserva espiritual davant de la piconadora de Netflix, Amazon i HBO. Amb l’aposta per FilminCAT, la primera plataforma de cinema i sèries online íntegrament en català, l’esperança d’eixamplar aquest espai de resistència s’estén fins a la cinematografia catalana. Si bé és veritat que a la branca nostrada de Filmin encara li queda molt per fer quan ens fixem en els números, amb 1.500 títols doblats o subtitulats al català respecte els 10.000 de Filmin.es, i només 20 pel·lícules en català de les 81 de l’Atlàntida Film Fest, les passes de la plataforma en aquesta direcció són tan necessàries com agraïdes i els esforços acaben de començar. A la presentació de Filmin.cat, el conseller de cultura Santi Vila va dir que “la defensa de la llengua no es pot fer únicament des de la militància, s’ha de fer des de la qualitat”, i Filmin i l’Atlàntida en són garantia. Encara és aviat per demanar més implicació amb la producció en català?