Bestiari il·lustrat torna el 7 de gener

29.12.2012

El Canal 33 emet els capítols pendents de ‘Bestiari il·lustrat’. L’emissió de la tercera temporada es reprèn el 7 de gener a les 22.00. L’espai s’emetrà la nit dels dilluns, a les 22.00, amb edició doble: l’estrena d’un programa de la tercera temporada i la reeemissió d’un capítol de la temporada anterior.

 

Bibiana Ballbé. Foto de Jaime de la Iguana

 

El 7 de gener, “Bestiari il·lustrat” obrirà l’any amb l’estrena del programa dedicat a l’actor Julio Manrique, “Dogville a la catalana”, i a continuació oferirà l’edició que té com a protagonista Thais Villas, “La panadella, camions i talons”.  El Canal 33 és un canal de culte. La seva audiència és tan discreta que sovint cau per sota el radar de la publicitat. Però el mes d’octubre passat el programa ‘Bestiari il·lustrat’ va aixecar una gran polseguera de comentaris. Recollim aquí algunes reaccions contra la censura de TV·3, que va decidir retirar el programa de la graella. Són articles o tuits que hem espigolat i que citem parcialment. Les reaccions recollides coincideixen en general en dues coses: l’escena protagonitzada per Jair Domínguez era problemàtica i tothom reprova la supressió del programa de Bibiana Ballbé.

 

Bibiana Ballbé


Raül Romeva, eurodiputat, ha escrit a Twitter (@raulromeva):

Comparteixo la preocupació per la deriva moralista de TV3 davant l’afer ‪#bestiaris (‪@vedellconsagrat ‪@BibianaBallbe ). Mode alerta ON.

 

Roger de Gràcia, periodista, ha deixat dir en un tuit (@mindundi33)

‪@vedellconsagrat ‪@BibianaBallbe Jo vaig veure el ‪#bestiari ahir i avui no tinc ganes de matar ningú, és normal? Ànims i tot el suport.

 

Ernest Folch

Ernest Folch, editor, en un article a  El Periódico titulat ‘L’entrega de Bestiari’ ha escrit:

La faula d’aquests dies demostra que Pedro J. Ramírez, a part de condicionar tot el que fa el Partit Popular, ara marca també l’agenda política catalana. Li hem regalat el Bestiari, i hem convertit els seus desitjos en realitats. El nostre llogaret està cada dia més atemorit i, atabalat per l’ofensiva, ha començat a lliurar les seves princeses al drac rabiós.

¿Se’n recorden quan se’ns volia vendre que no passava res perquè un gran i devot admirador d’Aznar com Armand Querol entrés com a vicepresident de la Corporació? Aquí en tenen els primers resultats. Han començat per una víctima fàcil i propiciatòria, un petit programa d’El 33, perquè era molt dèbil i no tenia qui el defensés. Però, ¿qui serà el següent? ¿Entregarem un dia el Polònia? ¿Els mosaics del Barça? ¿Els mapes del temps, senyor Querol?

Mentre esperem el cavaller sant Jordi que ens deslliuri del drac, faríem bé de deixar de trair les nostres princeses i no equivocar-nos d’enemics.

 

Àlex Gutiérrez

Àlex Gutiérrez. Periodista. En un article al diari Ara titulat TV3 com a objectiu militar, fa aquesta reflexió:

El problema no és el bestiari; el problema és TV3. Molesta. Té enemics aquí i al costat, empesos per motivacions diferents però units en la pràctica de desprestigiar, dia sí, dia també, una televisió que -insolent!- s’entesta a aparèixer com la més valorada en les enquestes oficials del CEO. I molesta, a alguns, perquè és una de les estructures d’estat de l’estat que justament volen impedir.

 

Iu Forn

 

Iu Forn. Periodista. Ha escrit articles a l’Ara sobre el cas Bestiari. A Guaita qui ens dóna lliçons ara, escriu:

Però com que això de repartir carnets de periodista rigorós va tan baratet, la moda ha arribat als programes de TV. I, efectivament, com vostè suposa la cosa té relació amb el programa Bestiari il·lustrat . Li recordo el tema: el Barça organitza un mosaic amb una bandera institucional com és la catalana i un director de diari afirma que és un acte nazi. Per desviar l’atenció, usa la tàctica del calamar amb un programa del canal 33 i el debat ja no és ell i el que va dir sinó el programa. I ell tan panxo fotent-se gintònics i el programa ja ha desaparegut de la graella.

 

Bernat Dedeu

El filòsof Bernat Dedeu ha deixat dit en un article titulat Bestiarigate i els enfants terribles catalans i publicat al portal de la Fundació Catalunya Oberta:

La polèmica escena en què l’escriptor Jair Domínguez dispara contra unes dianes de tir amb dibuixos del rei Joan Carles, Fèlix Millet, el príncep Carles d’Anglaterra i Salvador Sostres és qualsevol cosa menys una apologia de la violència. El programa, que havia presentat el guionista com un “pistoler de les paraules”, va emmarcar el gag com una escenificació del prototip d’enfant terrible. Servidor, que va veure l’actuació en directe, la va trobar d’un caràcter naïf del tot risible. Si alguna cosa em va ferir de la seva narrativitat no eren pas les dianes i els seus personatges, més aviat moribunds en la vida real, sinó veure dues persones de la meva generació parlant com criatures i fent-se els radicals. (…) De fet, valdria la pena que els nostres jovenets abrandats tornessin a Les Enfants Terribles de Jean Cocteau, aquesta història netament romàntica de dos germans que fugen de l’exterior tancats a casa, vivint el seu amor amb histèria i gelosia. Són terribles, ja ho veuen, perquè tenen la gosadia de viure sols.

Això sí que és violència provocadora i art, companys: no quatre dianes amb caricatures i una mica de ketchup…

 

Mònica Planas

Abans que es fes pública la supressió del programa, Mònica Planas, ja havia escrit l’article La bestiesa del Bestiari, al diari Ara:

El Bestiari il·lustrat va començar advertint que emularien una pel·lícula de sèrie B com les que agraden a Jair Domínguez. No van enganyar ningú. Ara bé, van assegurar que en Jair és “un franctirador que ataca amb les paraules”. I no va ser tan així. (…) La provocació, més enllà d’escandalitzar-nos, ha de fer-nos trontollar principis i conviccions. L’autèntica provocació és la que et genera una íntima inseguretat dels propis valors. Creuar barroerament la línia del políticament correcte és només atreviment i insolència. No hi ha missatge ni rerefons més enllà de la irreverència grollera. En el Bestiari il·lustrat que ens ocupa, en l’acte violent del Jair Domínguez, més que voluntat d’evolucionar, transgredir el preestablert i fer madurar els espectadors, hi havia sobretot ganes de constar i reivindicar-se com a individu. I per això no crec que la televisió pública sigui l’espai convenient ni aquesta la manera. I menys ara que ho aprofiten tot per escapçar-nos.

 

 

Tanquem amb dos tuits de Bibiana Ballbé que ho diuen tot:

Reflexió. Força. Lliçó. Actitud. Risc. Respecte. Honestedat. Treball. Impuls. Creació. Amor. Cultura.

La comoditat és tòxica; L’incomoditat, creativa. I fa créixer.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Sort de l’oponió de Monica Planas! Del contrari pensaria que sou parcials i en general, tots plegats, mancats de capacitat autocrítica.

  2. Quan dieu que el canal 33 és de culte us referiu a l’audiència tímida que té o també als seus continguts? Perquè és evident que el 33 té més sensibilitat cultural que les altres cadenes però no hem de caure en la temptació de pensar que és un baluard de la cultura simplement perquè en moltes altres cadenes es practiqui més el noble art de la teleescombraria. Què vull dir? que el 33 està bé, entretén i s’aprenen coses però podria guanyar en reflexió i debat; sobretot en profunditat i temps per explicar les coses. Per ex. falten bons programes sobre llibres o topografies d’institucions culturals, personatges del món de l’art, anàlisis comparatius entre diferents arts, reproducció d’obres de teatre, òperes, espectacles de circ, de dansa, de recitals de poesia, conferències amb mirada literària, sociológica, antropológica, etc. En fi, no és culpa dels seus professionals (que la paraula ja ho diu: professionals) sinó dels que governen que, per exemple, ja es van encarregar d’apartar el sofà vermell d’Emili Manzano de primera línia, no fos cas que la gent acabés – a voltes de llegir- reflexionant massa i veiéssim tots com les gasten els nostres dirigents. Ànims a JotDown i al país en general.

  3. Es una pena que programens amb imaginació i inteligència, que per qualsevol pressió de fora, inmediatament els eliminem per aquella mena de ridicul pulcritut mal entesa que tenim els catalans, potser cal respostes contundents defensant el què es fa en aquest pais.