El Born CCM investiga les tortures del franquisme

28.09.2016

El Born CCM acull a l’Espai Dalmau l’exposició Això em va passar, on tracta les tortures i impunitats exercides per qüestions polítiques en comissaries i centres de detenció estatals durant l’etapa final de la dictadura franquista. Javier Tébar, comissari de l’exposició, denuncia les dificultats que encara suposa investigar aquest tema.

Exposició "Això va passar", d'El Born CCM | Foto: Pere Virgili

Exposició “Això va passar”, d’El Born CCM | Foto: Pere Virgili

“Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”, canta Maria del Mar Bonet en una peça composta junt amb Lluís Serrahima. La cançó, reflex de l’època franquista, narra la història de l’estudiant madrileny Rafael Guijarro. El 1967, quan Guijarro tenia 23 anys, la policia el va detenir i el va interrogar brutalment. La Brigada Político-Social va fingir que el jove havia mort en llançar-se per la finestra per tal d’escapar.

“Què volen aquesta gent?”, es preguntaven aleshores una bona part de la societat catalana i espanyola; “Això va passar de veritat?”, es pregunten avui en dia alguns estudiants universitaris. Estudiants com els de Javier Tébar, doctor en història per la UAB, professor a la UB i comissari de l’exposició Això em va passar, de tortures i d’impunitats 1960-1978 que acull El Born CCM des del 27 de setembre fins al 8 de gener.

Maria del Mar Bonet i Rafael Guijarro són només dos dels noms que apareixen al llarg de l’exposició, feta a partir de plafons a l’espai Dalmau. La mostra compta amb diferents seccions que situen l’espectador dins del context de la repressió franquista i avancen cap a l’explicació de les detencions violentes, de la burocràcia de la crueltat, de la indefensió, de l’ordre públic, del poder governatiu, de les empremtes de les ferides i de la impunitat.

La impunitat és una de les paraules clau de l’exhibició Això em va passar i de tota la programació de tardor d’El Born CCM, però Tébar, acompanyat dels també historiadors Jordi Mir i Cèsar Lorenzo, centra la investigació en les tortures en comissaries i centres de detenció durant l’etapa final de la Dictadura franquista. Segons el comissari, el que veiem a l’exposició “no són històries d’individus, sinó la història col·lectiva”.

Extracte de la declaració d'un dels testimonis que podem llegir a l'exposició "Això em va passar" d'El Born CCM | Foto: Clàudia Rius

Extracte de la declaració d’un dels testimonis que podem llegir a l’exposició “Això em va passar” d’El Born CCM | Foto: Clàudia Rius

Perquè Això em va passar està replet de testimonis, recursos textuals, documentals, fotografies, mapes i també vídeos. Documentació que no ha estat fàcil de trobar, fet que vol denunciar Javier Tébar: “Hi ha pocs circuits on poder entrar per consultar documentació policial”, explica; “durant una època es va poder accedir a l’Arxiu del Govern Civil de la Ciutat de Barcelona, però ara ja no és possible”. El mateix passa amb l’Arxiu Policial, que tampoc es pot veure però que gràcies a aquesta exposició s’ha pogut confirmar que existeix, afirmen els tres historiadors encarregats del projecte.

Tots els documents entesos com ACR (Actividades Contra el Régimen) es troben protegits per la Llei de Patrimoni espanyola del 1985, que impedeix la visualització de tota la seva informació al·legant protecció a la intimitat. Segons Tébar això és un error, i es deu principalment que a Espanya té una Llei de Transparència però en canvi no té una bona llei llei d’accés per aquest tipus de documentació: “Som l’únic país d’Europa que en aquest moment no té lleis d’accés”, diu l’especialista. Parlar de les tortures del règim encara avui és un repte; amb aquesta exposició, El Born CCM s’endinsa en la violència i la impunitat fins al 8 de gener.