El bon gust infal·lible de Ramon Casas

7.07.2016

“Hem d’estar a l’altura del llegat que ens va deixar la burgesia catalana del tombant entre els segles XIX i XX. Hem de ser capaços d’actualitzar la contribució dels modernistes, una generació afrancesada, que va llegir els clàssics, i amb un compromís ferm per la cultura”. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va llançar aquest missatge de futur en l’acte central de commemoració del 150è aniversari del naixement del pintor, dibuixant i cartellista Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932), que va celebrar-se ahir a les set del vespre al jardí de Montserrat de Sant Benet de Bages.

Concert de Lluís Grané a l'acte central de l'any Casas al Mont Sant Benet

Concert de Lluís Grané a l’acte central de l’any Casas al Mont Sant Benet

L’elecció d’aquest espai com a escenari del punt culminant de l’Any Casas no és casual ni gratuïta: el monestir, fundat a mitjan segle X, va ser adquirit el 2 de gener del 1907 per la mare de l’artista, Elisa Carbó i Ferrer (Barcelona, 1837-1912), amb el propòsit de restaurar-lo i habilitar-lo com a residència d’estiueig. L’encarregat de la direcció de la intervenció en el conjunt arquitectònic va ser l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956). Cent anys després, Caixa Manresa va rehabilitar l’antiga abadia benedictina. La seva hereva en l’obra social, la Fundació Catalunya-La Pedrera, és l’entitat que gestiona avui el projecte cultural, museogràfic i gastronòmic Món Sant Benet.

Casas ja coneixia Sant Benet de Bages des de molt abans de la compra de la finca, atès que la seva família era accionista de la fàbrica tèxtil que s’alçava a tocar de l’antic temple romànic. Quan encara era un noiet, molt abans d’esdevenir un dels referents del modernisme, el pintor solia voltar pel rodal de la propietat familiar. Un dibuix de dos capitells del claustre del recinte monacal fet el 1881 és el testimoni més eloqüent d’aquells anys.

Al llarg de la seva carrera artística, Casas va bastir una obra en què destaquen els olis d’estil realista, els retrats al carbó i els cartells publicitaris. En la seva intervenció en l’acte d’ahir, la comissària de l’Any Casas, l’escriptora sitgetana Vinyet Panyella, va manllevar uns mots de Josep Pla publicats a El passat imperfecte (pàg. 538 del Vol. XXIII de l’Obra Completa) per descriure el pintor: “Casas fou un artista d’un bon gust infal·lible, espontani, d’una naturalitat màgica”. Panyella, que no va dubtar a qualificar l’artista de “clàssic modern”, va relacionar Casas i la resta de membres de la generació dels Quatre Gats, com Pere Romeu (Torredembarra, 1862-Barcelona, 1908) i Miquel Utrillo (Barcelona, 1862-Sitges, 1934) amb la música del seu temps, sobretot la que venia de París.

Per reviure els ambients bohemis i cosmopolites de la capital de la cultura en el fin de siècle, el pianista Lluís Grané va oferir després dels parlaments un concert en què va interpretar una selecció de composicions de l’època modernista. El jove instrumentista de Sant Vicenç dels Horts, artista convidat al Golden Key Festival de Nova York, va commoure el públic que omplia el jardí de Montserrat amb la primera Gnossienne, d’Erik Satie (Honfleur, 1866-París, 1925); les peces Granada, de la Suite española, i Evocación, El Puerto i Corpus Christi en Sevilla, de la Suite Iberia, escrites pel compositor i pianista Isaac Albéniz (Camprodon, 1860-Cambo-les-Bains, 1909), i Los requiebros, que forma part de la Suite Goyescas, d’Enric Granados (Lleida, 1867-Canal de la Mànega, 1916).

Un homenatge a Casas com cal no podia passar per alt la gastronomia del seu temps. Després del concert, els assistents van poder tastar una desena d’aperitius i platillos inspirats en la dieta quotidiana del pintor i el seu cercle d’amistats. El sopar-còctel, regat en abundància amb cava i vi del Pla de Bages, tenia l’objectiu de rememorar les menges que se servien al cafè-restaurant Maison Dorée, obert en el número 22 de la plaça de Catalunya entre els anys 1897 i 1918. El menú elaborat per la cuina de Món Sant Benet també incloïa una reinterpretació de la tradició pagesa, que Casas i Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) van descobrir en la seva volta pel país en carro, algunes receptes del cuiner i gastrònom manresà Ignasi Domènech (Manresa, 1874-Barcelona, 1956) dedicades a personatges de l’època i, per acabar, unes postres dissenyades pel xef a partir d’un menú publicat a la revista L’Avenç d’un sopar celebrat després d’una conferència de Rusiñol a l’Ateneu Barcelonès.

Roselles de Ramon Casas

Roselles de Ramon Casas

 

Obres inèdites del pintor

La biblioteca Sant Valentí de Navarcles va acollir ahir al migdia la presentació de sis obres inèdites de Ramon Casas propietat de famílies del poble que van tenir contacte amb el pintor. L’exposició, que es podrà veure durant el juliol en aquest equipament municipal, és una mostra de la relació que Casas i la seva família havien tingut amb els veïns de Navarcles. Per motius de seguretat i privacitat, no s’hi mostren els originals, sinó unes reproduccions fotogràfiques l’alta qualitat.

Tot i que el Sant Benet està situat dins del terme de Sant Fruitós de Bages, el nucli més proper al monestir sempre ha estat Navarcles, tant des del punt de vista geogràfic com sentimental. Per aquesta raó, Casas i la seva família hi solien anar a comprar i a buscar gent que els ajudés a resoldre problemes de la vida quotidiana. Fruit d’aquesta relació de convivència, diversos veïns del poble van rebre obres de l’artista en agraïment.

Júlia Peraire

Júlia Peraire

Un dels quadres més impressionants de l’exposició és un retrat de Júlia Peraire, musa i amant de l’artista. L’esbós, d’una bellesa voluptuosa, data dels primers anys de la seva relació (1906-1908). La resta d’obres són un oli de petites dimensions que representa un camp de roselles, un altre oli que evoca un paisatge de Collserola, un dibuix d’una dona burgesa recolzada a la finestra d’un cotxe, i un grup de quatre retrats al carbó de dos personatges de Navarcles amb qui Casas tenia relació (Pere Corbella Tudó (1862-1924), masover de Sant Benet, i Josep Ribó Fornells (1867-1943), àlies Met, pioner del cinema al poble), Josep Guardiola Bonet (1869-1950), ceramista i pintor, i Joan Girbau Rosanas (1879-1935), director de la fàbrica de Sant Benet. L’origen d’un dels olis no està relacionat amb el vincle del pintor amb el poble, sinó que va ser adquirit en una subhasta.

El retrat de Corbella es pot veure en una sala de la secció d’art modern del Museu Comarcal de Manresa des de fa uns 20 anys. Una néta del retratat, Carme Sidera, va explicar ahir que Casas va dibuixar el quadre amb un matí. “S’hi va posar a les nou, i a les dues ja estava penjat”, va assegurar. Les anècdotes familiars de Sidera, recollides pel periodista manresà Toni Mata en el diari Regió7, dibuixen una estampa excèntrica i bonhomiosa del geni modernista.