Els Blues Brothers encara colpegen!

Es fan dir els originals, però d’aquella mítica formació en queden ben pocs. A algun purista li pot fer angúnia que la banda sigui viva encara a costa d’incorporacions, com una franquícia de menjar ràpid que segueix venent i girant. Però, el cert és que la filosofia dels Blues Brothers està fonamentada en un fals mite, que tothom accepta, i sobretot, el gaudeix. I això ho demostra l’entrada del dissabte a la nit, segurament, la millor entrada del Round About Midnight amb què al Coliseum no s’hi podia fer cabre cap més ànima.

Avui dia, és cada vegada més difícil veure bandes tan nombroses a l’escenari pels costos que això suposa. Aquest desplegament tècnic i humà és d’agrair, i la seva conseqüència immediata és un directe voluptuós, enèrgic i contagiós. Fet que ha generat adeptes de la banda arreu del món que vesteixen fins i tot com els vocalistes. Gairebé són un gènere a part dins la música popular i cada cop que els Blues Brothers fan una actuació, els seguidors acudeixen religiosament al concert.

La festa del Round About Midnight va ser molt i molt ballable, inclús als membres més veterans no els cruixia l’esquelet movent-se amb les seves arxiconegudes cançons. El que s’esperava d’ells ho van oferir, i com és el costum de la casa, va ser a punta de ritmes afalagadors, plens de vida, joia i bon rotllo. Els Blues Brothers són ja d’aquelles bandes que “s’han de veure”, almenys, un cop a la vida.