El Beethoven del Trio Ludwig desborda el Palau

14.02.2017

El Trio Ludwig, format per Abel Tomàs, Arnau Tomàs i Hyo-Sun Lim, aquest febrer ha ofert al Palau de la Música el primer concert dedicat als trios amb piano de Beethoven. Els germans Tomàs, és a dir, la meitat del Quartet Casals, i la pianista coreana Hyo-Sun Lim, van fer un concert d’intensitat creixent que ens va fer viatjar pel romanticisme primerenc de Beethoven.

Trio Ludwig

Trio Ludwig

Dels sis trios amb piano, en aquest concert vam poder sentir els opus 1 núm. 1 i 3, escrits el 1794, i l’opus 70 núm. 2, escrit molt més tard, el 1808. Els integrants del Trio Ludwig van abordar l’op. 1 núm. 1 exhibint bona unitat tímbrica i una gran cohesió. Però van començar un xic freds, ja que el so del violí d’Abel Tomàs era massa lleuger, massa volàtil, i feia perdre un xic d’intensitat a l’obra. Qui va brillar amb llum pròpia, en aquest primer trio i durant tot el concert va ser Hyo-Sun Lim, que va tocar el piano amb un legato impressionant i una gran expressivitat.

La sensació que el Trio Ludwig havia començat una mica fred es va confirmar en la interpretació del segon trio, l’op. 1 núm. 3, en què van fer un salt qualitatiu molt notori. Abel Tomàs tocava més inspirat, amb un so més incisiu, i amb un lideratge més clar del grup, i el trio va fer una execució lírica i intensa de la peça. El violoncel d’Arnau Tomàs també havia adquirit més presència sonora, i el piano de Hyo-Sun Lim ho tornava a embolcallar tot amb la seva delicadesa extrema, com si les tecles del piano fossin una cinta de seda que acariciés dolçament. El moviment final d’aquest trio, el Finale. Prestissimo va ser absolutament explosiu i el Trio Ludwig va demostrar una gran unitat, que és el segell de qualitat que distingeix qualsevol grup de cambra de prestigi.

A la segona part van abordar el Trio per a piano op. 70 núm. 2, una obra més complexa i ja plenament romàntica, en què els germans Tomàs van exhibir la rauxa interpretativa de manera esclatant. Tot i que Abel Tomàs va rascar una mica les cordes en l’Allegretto i Arnau Tomàs va desafinar lleugerament en alguns passatges ràpids del Finale. Allegro, són petits incidents fàcilment corregibles que no entelen una interpretació fantàstica de la peça, especialment en l’Allegretto ma non troppo, ple de lirisme i en un equilibri perfecte entre tots tres.

Va ser, doncs, un concert que va anar in crescendo fins arribar a un final esclatant. El Trio Ludwig es va formar l’any 2009, i malgrat que ja té força rodatge i ha fet alguns enregistraments, no podem deixar de comparar-lo amb el Quartet Casals, d’on provenen dos dels seus integrants. Aquest quartet, ara ja de referència mundial, té vint anys de trajectòria a l’esquena, i en aquest temps ha passat de la correcció a l’excel·lència. Al seu costat, el Trio Ludwig encara té anys per davant per consolidar-se del tot com a formació cambrística de referència.

Aquest va ser el primer de dos concerts que el Trio Ludwig ha fet en un minicicle dels trios de Beethoven, compositor que dóna nom a la formació. Per cloure aquesta petita integral, el setembre propvinent oferiran el segon concert, que inclourà tres trios més del compositor de Bonn, entre els quals el famós “Arxiduc”. L’èxit estarà assegurat, ja que en aquest primer concert el Palau va haver d’obrir el segon pis, tancat habitualment en els concerts del cicle de cambra, a causa de la demanda d’entrades.