L’escriptor barceloní Mathias Énard guanya el premi Goncourt

3.11.2015

L’escriptor francès Mathias Énard ha guanyat el premi Goncourt amb la novel·la Bussole (Actes Sud), en què narra la seva infantesa en la comunitat jueva d’El Caire, a Egipte. Enard viu a Barcelona des de fa anys i ha vist publicada la seva traduïda al català a Columna. 

Mathias Enard, autor d'El carrer Robadors (Columna)

Mathias Énard, autor d’El carrer Robadors (Columna)

 

L’editorial Actes Sud defineix Bussole com una novel·la nocturna, embolcalladora i musical, plena d’erudició i un humor agredolç: “Jo sóc el que temps enrere s’anomenava un orientalista. He estudiat àrab i persa a l’Institut de Llengües Orientals. Com els meus personatges, he recorregut Egipte, Síria o Iran. He intentat reconstruir aquesta llarga història, la de l’amor i la passió de l’Orient”, escriu Mathias Énard en la presentació de Bussole.

Nascut l’any 1972, Mathias Énard, després dels estudis d’àrab i de persa a l’Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals (INALCO) i de llargues estades a l’Orient Mitjà, s’instal·la el 2000 a Barcelona, on impulsa diverses revistes culturals. Participa també al consell de redacció de la revista Inculte a París i, el 2010, ensenya àrab a la UAB. Énard

Publica l’any 2010 una novel·la curta, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, que tracta d’un episodi probablement fictici de la vida de Miquel Àngel: una estada a Constantinoble del maig de 1506 convidat pel soldà Baiazet II. S’hi mostra la Constantinoble tolerant i europea que ha sabut acollir els jueus i musulmans expulsats d’Espanya pels Reis Catòlics.

L’any 2013 va publicar una novel·la de títol barceloní, ‘Carrer Robadors’, finalista del premi Goncourt 2012, on analitzava la situació de les dues ribes del Mediterrani des de la perspectiva d’un jove tangerí. En una ressenya publicada a Núvol, Vern Bueno escrivia que amb ‘Carrer Robadors’, Énard va escriure amb “una barreja de tres gèneres: la novel·la negra, la d’iniciació i la d’aventures”. Aquests tres gèneres es personifiquen en la figura de Lakhdar, un jove que narra en primera persona les seves peripècies des de que l’expulsen de la casa familiar de Tànger a causa de l’escàndol que genera la relació il·lícita amb la seva cosina Meryem, fins que va a petar a un pis del carrer Robadors, meca de la marginalitat del barri barceloní del Raval.

Amant de l’art contemporani, Énard ha creat el 2011 les edicions Scrawitch.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. És casualitat o pura malícia que Núvol oblidi que, qui va descobrir Mathias Enard en català, va ser Pagès Editors, que li va publicar “El tret perfecte”, el 2004, i “Remuntar l’Orinoco”, el 2006? Com és que, abans no “l’agafés” Columna, ningú no es decidís a publicar la seva obra més arriscada, “Zone” (2008), una novel·la escrita en una sola frase? A veure si el Goncourt ens brinda l’oportunitat de tenir tota la seva obra traduïda en un idioma que l’escriptor domina perfectament.