Eduard Cortés, el «making of» de «Merlí»

24.11.2016

Tres coses són les que van atraure Eduard Cortés per a dirigir «Merlí»: que el personatge de Merlí fos molt bo, molt potent; la idea de treballar amb adolescents, i el fet que la sèrie reivindiqui la filosofia. A la secció de televisió del número de novembre de «Serra d’Or», Nina Valls escriu la conversa amb Eduard Cortés, director de «Merlí», que ens trasllada entre bastidors per saber com s’ha fet la sèrie.

Eduard Cortés, director de la sèrie «Merlí». (Foto: David Ruano)

Eduard Cortés, director de la sèrie «Merlí». (Foto: David Ruano)

Quan Eduard Cortés va llegir la sinopsi del guió va acceptar l’encàrrec per tres motius bàsics: el personatge d’«aspecte transgressor» de Merlí; poder treballar amb adolescents, perquè “van construint el seu propi discurs i tenen una veritat molt especial” que convindria valorar, i el fet de tractar de la filosofia i reivindicar-la com a tal».

Consol Tura ha estat la directora de càsting encarregada de la selecció dels joves actors, alguns dels quals ja «havien fet algun paper puntual al cinema o a la televisió, però hi havia un risc important d’equivocar-se en la selecció». Tanmateix, Cortés diu que «quan vaig entrar en el projecte em vaig trobar un grup ja molt cohesionat».

Moltes tecles són les que ha de tocar el director d’una sèrie, com ara «dirigir els actors que explicaran aquelles històries, triar les localitzacions, configurar l’espai físic en funció del que vol aconseguir […], la llum, la planificació de les seqüències», etc.

Una de les crítiques que es va rebre de la primera temporada va ser la del masclecentrisme. Cortés, però, considera que, encara que sigui una mica cert, perquè el guionista se sent «més segur i còmode retratant el món masculí», els valors de la sèrie «són uns valors molt d’igualtat», i això és el més important.

Classe de Merlí. (Foto: CCMA)

Classe de Merlí. (Foto: CCMA)

Pel que fa al personatge principal, Merlí, representat per Francesc Orella, «és un personatge rebel, transgressor, que no s’adapta a les regles establertes», però alhora, «planteja qüestions interessants», com ara la correcció política, que la transgredeix i té «la valentia per a arriscar en les seves opinions, per a desbaratar constantment aquesta inèrcia».

Finalment, per a Cortés la filosofia és «una matèria vital que hauria de tenir un espai preeminent [a l’ensenyament], perquè si no acabem transformant els alumnes en discs durs en què només posem informació». I la «filosofia ofereix moltíssimes opcions de pensament perquè cadascú triï» la que més li convingui, o cap. Però no badem, aquesta idea no pot quedar-se dins la ficció televisiva, sinó que cal traslladar-la a la realitat que sembla desestimar-la cada cop més…

No et perdis l’article sencer! Llegeix-lo còmodement al teu ordinador, mòbil o tauleta a iQuiosc.