Editar en temps de guerra

28.06.2016

El 2 de novembre de 1948 Joan Puig i Ferreter va escriure des de Londres una carta al seu amic Josep Queralt, exiliat a Perpinyà. Havia començat una sèrie de novel·les i no tenia ningú que els hi edités, a l’exili ni a l’interior. Li llençava una pregunta: “¿Us sentiu amb coratge de tornar-vos a fer editor, de llençar la Proa al mar altre vegada i obrir la vela A Tot Vent?”.

 La parada de la llibreria Villan i Edicions Proa a la Diada del Llibre, el 7 d’octubre de 1930, a la Rambla de Canaletes | Proa

La parada de la llibreria Villan i Edicions Proa a la Diada del Llibre, el 7 d’octubre de 1930, a la Rambla de Canaletes | Proa

“Us sentiu amb coratge de tornar-vos a fer editor?”. Així es titula el reportatge que Julià Guillamon ofereix a L’Avenç del mes juny, on tracta la glòria, exili i represa d’una editorial pionera: Edicions Proa. Una peça on veiem els esforços de Queralt per tornar a posar en marxa una editorial que havia nascut a Badalona el 1928 i que es va veure estroncada per la guerra.

La iniciativa de tornar a reprendre l’editorial, aquest cop a Perpinyà, ha quedat plasmada en les prop de sis-centes cartes que permeten fer un retrat dels moviments de Queralt i de com va funcionar Proa als anys trenta. Aquesta correspondència es troba, avui en dia, a la Biblioteca de Catalunya. Queralt havia de prendre un munt de decisions: quin paper faria servir pels llibres? I la tipografia? I el grafisme? Qui els imprimiria? Com podia fer-ho tot sense haver de viatjar sempre a Toulouse o gastar-se gaires més diners del compte? Això és el que relata l’article que publica L’Avenç aquest mes.

Les intencions de Queralt i Puig i Ferrater eren clares, tal com aquest últim explica a Josep Carner en una carta del 3 d’agost de 1949: “Donar en català, en bells volums, bones novel·les estrangeres, clàssiques i modernes, i acollir els novel·listes catalans que en seguin mereixedors, sobretot els nous, els més jovençans, si és que han sortit de l’exili o dins del malaurat sol català”. Tal com explica Guillamon, la intenció era tornar a començar i fer que Edicions Proa fossin un vincle entre els catalans exiliats i la gent de l’interior.

Fulletó que anunciava el rellançament de les Edicions Proa, a Perpinyà, el 1950 | Proa

Fulletó que anunciava el rellançament de les Edicions Proa, a Perpinyà, el 1950 | Proa

Tornar a engegar Proa no era feina fàcil però Queralt ho feia amb la màxima pulcritud possible, tal com escrivia ell mateix al peu de la primera sèrie de llibres per publicar: “Els volums seran exactament iguals en la presentació que els editats a Catalunya. Una sola modificació, imposada per l’excessiu cost de l’enquadernació en tela a França. Aquesta, enlloc d’ésser de tela, serà en cartoné de qualitat”.

La guerra va acabar, poc a poc i crua, i no va ser fins 1964 que Joan Baptista Cendrós va anunciar que Edicions Proa i la Biblioteca A Tot Vent es tornaven a publicar a Barcelona. Puig i Ferreter, mort el 1956, ja no ho va veure. Josep Queralt va morir un any després, el 1965. Julià Guillamon els recorda, a ells i a totes les aventures que va suposar tornar a engegar Edicions Proa, en el reportatge que podeu llegir íntegre a L’Avenç del mes de juny.