Edgar Morin diu la seva en el cas Charlie Hebdo

13.01.2015

Edgar Morin troba justes les declaracions de François Hollande de l’altre dia, quan va dir que França ha estat tocada al cor. Sí, diu Morin, tocada al cor de la seva natura laica i de la seva idea de llibertat, justament arran de l’atac contra un setmanari conegut per la seva irreverència, per fer befa del sagrat en totes les seves formes, especialment les religioses. La irreverència de Charlie Hebdo se situa al nivell del riure i de l’humor, d’aquí el caràcter monstruosament imbècil de l’atemptat. “La nostra emoció no ha de paralitzar la nostra raó, de la mateixa manera que la nostra raó no ha pas d’atenuar la nostra emoció”, deia Morin en unes declaracions recollides al diari Le Monde.

El filòsof i sociòleg Edgar Morin

El filòsof i sociòleg Edgar Morin

Morin confessa trobar-se davant d’una contradicció que no és fàcil de superar. La publicació de les caricatures de Mahoma ens situa en un dilema: “Cal limitar la llibertat d’ofendre la fe dels creients musulmans i de degradar la imatge del seu profeta o la llibertat d’expressió ha de primer per damunt de tot? Jo em trobo davant d’una contradicció difícil de conciliar, perquè sóc dels que s’oposen a la profanació dels llocs i els objectes sagrats. Dit això, això no atenua per res el meu horror i esparverament davant de l’atemptat contra Charlie Hebdo.

Amb tot, el meu horror i esparverament no em poden impedir de contextualitzar aquest atemptat immund, que suposa la irrupció, al cor de França, de la guerra del Pròxim Orient, guerra civil i guerra internacional en què França ha participat seguint els Estats Units.

Segons Morin, l’ascens de l’Estat Islàmic és una conseqüència de la radicalització i la putrefacció de la guerra a Iraq i Síria. Les intervencions militars americanes a Iraq i Afganistan han contribuït a la descomposició de nacions compostes d’ètnies i religions diverses.

Els Estats Units ha actuat a la babalà, diu Morin, i han format una coalició heteròclita sense força veritable que ells mateixos han abocat al fracàs, atès que no reuneix tots els països interessats, atès que l’objectiu de pau fixat per aquesta coalició és la restauració de la unitat de l’Iraq i de Síria, sense tenir en compte que l’única sortida pacífica de debò (ara per ara irrealitzable) seria una gran confederació de pobles, ètnies i religions del Pròxim Orient, sota la garantia d’una organització de nacions unides. Aquest seria, segons Morin, l’únic antídot al Califat instaurat per l’Estat Islàmic.

Morin també troba ressenyable que la irrupció de l’activitat de l’estat islàmic a l’interior de França, perpetrada per ciutadans de la República, coincideixi, encara que sigui de manera fortuïta, amb la islamofòbia present en les obres de Zemmour i Houellebecq, símptomes d’una virulència que s’ha anat agreujant i no només a França sinó també a Alemanya i a Suècia.

Edgar Morin sosté que la por s’agreujarà, perquè el reduccionsime s’imposa. “No només per part dels assassins fanàtics sinó també per part dels islamòfobs, que redueixen qualsevol àrab a una suposada creença, l’islam, redueixen l’islàmic en islamista, l’islamista en integrista, i l’integrista en terrorista”.

La síndrome Vichy

Morin alerta contra l’antiislamisme, que es va fent cada dia més radical i obsessius i tendeix a estigmatitzar tota una part de la població, que és encara més nombrosa que la comunitat jueva que ja va ser estigmatitzada per l’antisemitisme d’abans de la guerra i de Vichy.

La por s’agreujarà entre els francesos d’origen cristià, entre els d’origen àrab, també entre els jueus. Uns se sentiran amenaçats pels altres. Morin alerta de la possible descomposició social que aquestes suspicàcies poden comportar en els pròxims anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Criticar l’integrisme, sigui del cantó que sigui, no és ofendre; és practicar la llibertat d’opinió, d’expressió. Sóc ateu i vaig fer apostasia de la religió catòlica fa uns anys. Els feixismes no són mai laics, aixo ho sabem tots. Es laic l’exercici de les llibertats que hem aconseguit a partir d’Occident després de molts anys i de molta sang. Visca la República, les Res-publiques.

  2. Jo sóc cristia. I tinc els fonaments de la meva fe (que és una fe “pràctica”) en la Bíblia. I trobo que qui senti trontollar la seva fe a causa d’unes caricatures d’algú que VOL ofendre té dos problemes: un, que té una fe amb uns fonaments poc resistents; l’altre, que no’s dona compte que posar-se al mateix nivell (o, ai las!, “superar-lo”) de la persona que vol fer befa de les creences del proïsme en realitat està donant-li la raó.

    Manca d’enteniment té qui vol provocar, però més poca saviesa té qui cau en la provocació.

    Malgrat la disquissició anterior, crec que l’argumentació aquesta de les caricatures no s’aguanta per enlloc: Els assassins volien fer mal als “ímpius” i als jueus, i si enmig es van carregar a polícies i a un senyor que feia footing per un parc públic… més “punts” per la santedat!

    I per molt desgraciat sigui tenir fòbia a quelcom, sempre n’hi hauràn que tindràn (o altiaran) les fòbies de tot tipus: els uns, les fòbies contra qualsevol fe; els altres, les fòbies contra els ímpius; i els de més enllà, les fòbies contra el políticament incorrecte. Això l’home no és capaç d’arreglar-ho per si sol. I tampoc d’aturar-lo.

    Atentament