Duran i Sanpere, arxiver modern en clau històrica

7.07.2017

Aquest 2017, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) compleix 100 anys i ho celebra amb un bon grapat d’activitats acadèmiques, lúdiques i divulgatives per donar a conèixer els seus fons i fer extensible als ciutadans la tasca de preservació del patrimoni documental de la capital catalana. El passat dimecres 5 de juliol, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar la Jornada d’Homenatge a Agustí Duran i Sanpere, l’impulsor de la creació de l’Arxiu durant el govern de la Mancomunitat i una figura imprescindible per la custòdia i l’empara de la nostra memòria.

Agustí Duran i Sanpere

Duran i Sanpere també va ser el primer director de la institució, des del 1917 fins al 1957; 40 anys durant els quals va treballar incansablement per salvar el patrimoni, sobretot durant la Guerra Civil espanyola. Tal com diu l’arxiver i historiador Jaume Enric Zamora Escala, Duran va contribuir a posar les bases de la planificació arxivística del país, però a partir de l’any 1936 es va veure obligat a prendre mesures excepcionals, improvisades, per poder conservar els fons documentals de l’Arxiu. Ell mateix explicava que va ser el conductor de la “Creu Roja dels arxius catalans” per evitar la seva destrucció. Com explica el mateix Zamora en un article publicat a Núvol, en finalitzar la guerra, Duran va ser depurat i també va ser objecte d’un consell de guerra pel règim franquista, que va poder superar.

Avui, bona part dels més de 142.000 llibres que l’integren ho fan gràcies a la seva feina, així com els molts dels 14.000 títols de publicacions periòdiques i dels 243 fons i col·leccions documentals. Duran no només va actuar a Barcelona, sinó a tot Catalunya, i no tan sols va salvar els arxius, sinó que els va mantenir organitzats. La majoria foren traslladats a Viladrau (Osona) a partir del 1937, quan començaren els bombardejos a Barcelona. Se salvaren 20.000 metres lineals de documents i més de 150.000 pergamins. També va treballar activament per la seva vila natal, Cervera, on organitzà el Museu Comarcal l’any 1964.

En la Jornada d’Homenatge celebrada dimecres a Barcelona, l’arxiver i historiador Ramon Alberch, l’arqueòleg-historiador Eduard Riu-Barrera, l’investigador, professor i divulgador Ramon Grau i el mateix Jaume Enric Zamora, van recordar la labor professional de Duran, a qui van atribuir una visió inequívocament moderna de l’arxivística. Una visió que no li venia tant d’arxiver com d’historiador, i si l’Arxiu resultant és tan impressionant és perquè, durant aquells anys, Duran va prendre unes determinades decisions pensant en clau històrica.

Alberch va parlar dels arxius en la construcció de la història, Riu-Barrera de la formulació de l’arqueologia de Barcelona, Grau es va centrar en els estudis de l’impulsor de l’Arxiu sobre pintura gòtica catalana i Zamora va parlar de la “Creu Roja dels arxius catalans” en el marc de la Guerra Civil. Un acte que va servir per fer memòria d’un dels homes que més esforços va dedicar per conservar la nostra, la de tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Per copsar a fons l’increïble feina que van dur a terme Duran i Sanpere i altres magnífics durant la Guerra incivil, llegiu… Salvem l’art! La protecció del patrimoni cultural català durant la Guerra Civil, de Francisco Gracia i Glòria Munilla. ed La Magrana, 2011.