Dues dones lliures

23.01.2017

És la primera vegada que una escriptora i una actriu escriuen juntes una novel·la. Camí d’anada i tornada de Montse Barderi i Emma Vilarasau recrea la relació epistolar entre dues dones extraordinàries, Annemarie Schwarzenbach i Ella Maillart, que l’any 1939 van fer un viatge de Suïssa a Kabul amb un Ford de divuit cavalls.

Emma Vilarasau i Montse Barderi | Foto Bernat Puigtobella

“No estic dotada per viure”, escriu Annemarie en una carta a la seva amiga Ella. El seu viatge havia de servir per superar l’addicció a la morfina de l’Annemarie, que va estar onze anys enganxada a la droga. Thomas Mann la va batejar com l’àngel desolat. Camí d’anada i tornada és un al·legat conra els paradisos artificials, un diàleg dramàtic escrit contra aquells que s’agafen a l’amor com a una taula de salvació, una idea que Barderi ja havia treballat molt al seu assaig filosòfic sobre l’amor, El amor no duele.

“El recorregut que fan les protagonistes del llibre és real, documentat, però ens hem inventat el que pensen, senten i diuen”, diu Emma Vilarasau. “Era relativament fàcil tenint uns personatges tan potents, unes dones que van tenir el coratge d’arribar a ser el que elles volien ser”.

Camí d’anada i tornada serà també un espectacle teatral, dirigit per Fernando Bernués, que ja va fer Adreça desconeguda. La primera idea de Vilarasau i Barderi era fer una peça teatral, però “escriure bons diàlegs i bons personatges és molt difícil”, confessa Vilarasau. “Sóc molt prudent i al final vam dir, per què no fem una obra de teatre epistolar?

“Aquesta obra és un homenatge a la carta”, diu Montse Barderi. “La carta dona un sentit al viscut i alhora permet que continuin passant coses, et dona la clau per interpretar el que has viscut”.

Camí d’anada i tornada s’alimenta del bagatge teatral de l’Emma, de la seva capacitat de caracteritzar, del sentit del ritme, però a la vegada és una visió de les seves conviccions i sensibilitat”, diu Barderi. “No és un llibre escrit a quatre mans sinó a dues veus, que fan una polifonia, amb dos registres harmònics diferents. L’Emma i jo vam fer una prèvia de documentació i decidir què era el que volíem explicar i quins temes volíem exposar. Ens trobàvem i redactàvem juntes les cartes, va ser curiós, diu Barderi, ho vam fer de forma molt instintiva”. Emma Vilarasau coincideix a dir que l’escriptura compartida ha estat un exercici singular. “Em poso les teves ulleres i em faig meu el que és teu. No és una suma sinó una fusió. Un acte de generositat molt gran. Ho hem pogut fer perquè som de disciplines diferents i per això ens hem pogut fusionar”.

Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach

De la lectura de les cartes entre totes dues dones, Ella Maillart, potser la més desconeguda, emergeix com una autèntica heroïna. “No volíem que fos un simple frontó de les lamentacions de l’Annemarie. Ella és una periodista intrèpida, que viu gairebé cinc anys a l’Índia en un llarg viatge de recerca espiritual. És la dona que toca de peus a terra. “En aquell moment Ella ja viu el desencís d’Europa. Va viatjar a Rússia a fer un documental, i per informar-se va parlar amb la gent normal. En tornar la van acusar de procomunista. Va tenir un desengany tan gran que no va voler escriure mai més de política. El seu desencís polític va desembocar en un desencant envers Europa”, diu Emma Vilarasau.

Fa uns dies l’escriptor Eduardo Mendoza presentava Camí d’anada i tornada dient que “és un llibre que té moltes capes, que es pot llegir i rellegir, perquè deixa moltes incògnites i situacions pendents. És una novel·la d’una gran intensitat i tensió emocional”.