Duchamp i una porta de la Bisbal d’Empordà

23.12.2015

Joan Casellas, un artista especialitzat en la documentació i reflexió sobre l’art d’acció, revela al número de desembre de L’Avenç un fet fins ara desconegut sobre Duchamp: aquest influent artista dadaista va dur a terme una de les seves últimes obres amb material català. Ens referim a Étant donnés: 1) La chute d’eau 2) le gaz d’éclairage, que avui en dia podem trobar al Museu d’Art de Filadèlfia.

Marcel Duchamp, Manuel d’instruction pour Étant Donnés, 1946-1966. Foto: Philadelphia Museum of Art.

Marcel Duchamp, Manuel d’instruction pour Étant Donnés, 1946-1966. Foto: Philadelphia Museum of Art.

L’obra, tal com explica Casellas, és un muntatge on “A dins, hi veiem un mur rebentat que s’aboca a un lluminós paisatge al bell mig del qual hi ha una dona nua i oberta de cames amb el pubis rasurat, estirada damunt d’un incòmode llit de branques. Diríem que és morta si no fos que amb la mà esquerra sosté alçada una làmpada de gas”. I què té a veure, aquesta peça d’art de Duchamp, amb Catalunya? Aquesta instal·lació “només es pot veure a través de dos forats practicats a la porta de fusta que la guarda”, tal com relata Casellas, i aquí ve la sorpresa: “Quaranta-sis anys després hem localitzat l’emplaçament original de la porta i algunes claus del seu enigma”. L’emplaçament no és cap altre que el portal de la botiga d’un antiquari de la Bisbal d’Empordà.

De fet, aquest portal encara el podem trobar avui en dia, com Casellas ha investigat: “El portal que va escollir a la Bisbal obria i tancava un magatzem de portes (una porta que en guarda mil!) i encara avui és així, al número 85 del carrer 6 d’octubre del 1869 (a l’època de Duchamp, número 81 del carrer 5 de maig). Aquí tenia el seu negoci l’antiquari Rafael Ponsatí Vilà (1929-2005), conegut de Dalí. Avui en dia el negoci continua de la mà del seu soci Josep Rusiñol, el qual ens rememora les visites del matrimoni Duchamp”.

En aquest article del número de desembre de L’Avenç, Joan Casellas parla de Duchamp i de la seva obra a fons, destacant quins materials feia servir, què buscava en les seves obres i quina relació havia tingut amb Catalunya, entre d’altres temes. El punt central, però, és la descoberta que amaga la porta d’Étant donnés. “Tot plegat”, escriu Casellas, “Una relació metafísica de l’experiència diària d’un pintor de portes i finestres que va ser Duchamp”.

Podeu llegir l’article sencer aquí. El sumari el trobareu aquí. Us recordem que la revista es distribueix a quioscos i llibreries i la podeu comprar en paper aquí, o bé en la versió digital aquí i aquí. Si us hi voleu subscriure, per només 58 € l’any, cliqueu aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El carrer no era el 5 de maig, sinó 5 de febrer, dia en què les tropes feixistes an entrar ala nostr a ciutat.