Dones il·luminades

30.10.2015

Falta una setmana perquè comenci el Festival Lluèrnia a Olot. L’edició d’enguany coincideix amb l’Any Internacional de la Llum. La Real Sociedad Española de Física ha dedicat una exposició a científiques eminents que han fet aportacions de vàlua a la ciència de la llum. Rosa Rodríguez ha traduït aquest article al català.

Jocelyn Bell Burnell

Jocelyn Bell Burnell

El 20 de desembre del 2013 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2015 com l’«Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum», a fi de posar de manifest el paper fonamental que exerceixen la llum i les seves tecnologies en totes les activitats humanes. Només cal mirar al nostre voltant per a comprovar que les nombroses aplicacions de la llum han revolucionat la societat a través de la ciència, la enginyeria, l’arquitectura, la medicina, l’energia, les comunicacions, la cultura, l’art o l’oci.

Dos dels objectius d’aquesta declaració són «promocionar el donar poder a la dona en ciència» i «fomentar vocacions científiques en l’àmbit de la llum i de les seves aplicacions». Amb aquestes dues motivacions, un grup de persones pertanyents al Grupo de Mujeres en Física de la Real Sociedad Española de Física (RSEF) i a la Sociedad Española de Óptica (SEDOPTICA) han estat treballant per tal de fer visible el treball d’algunes de les investigadores que han contribuït de manera significativa al desenvolupament del camp científic de la llum i a elles els han volgut dedicar l’exposició «Investigadoras en la Luz y en las Tecnologías de la Luz». L’exposició mostra els aspectes de la vida i de les contribucions científiques de 12 dones investigadores que han contribuït de forma notable amb els seus descobriments en l’Òptica i la Fotònica. A més a més, és indubtable que donant visibilitat a la tasca d’aquestes científiques i posant en valor les seves aportacions en l’avanç de les tecnologies òptiques i fotòniques en la nostra societat, crearem referents per a les futures generacions.

Moltes són les fites importants en la història de la ciència de la llum que es commemoren aquest any i darrere de totes elles sempre es troba el nom d’un investigador: Alhazen, Fresnel, Maxwell, Einstein, Penzias, Wilson y Kao. Tot barons.

No obstant, és absurd pensar que l’altra meitat de la humanitat ha estat absent en l’esdevenir dels descobriments científics. Al llarg de la història de la ciència hi ha hagut dones valentes i brillants que, a pesar de la prohibició explícita i la negació continuada de la seva vocació, han sabut obrir-se camí i ens han il·luminat amb els seus descobriments sobre la llum. Ara és el moment d’il·luminar-les a elles i de retre’ls-hi homenatge.

Retrat de les investigadores commemorades a l'exposició.

Retrat de les investigadores commemorades a l’exposició.

Gracies a l’erudició de Madame de Châtelet i a la seva traducció dels «Principa Mathematica» el continent europeu va accedir a les teories de Newton. Martha Coston fou la primera en dissenyar i fabricar un sistema de comunicació basat en bengales lluminoses per als vaixells, contribuint a salvar moltes vides. Henrietta Swan Leavitt va descobrir la manera de conèixer la mida de la nostra galàxia i l’escala de l’univers. Hedwig Kohn va realitzar un minuciós treball en espectrometria i pirometria, avui en dia considerats estàndards d’il·luminació. Katharine Burr Blodgett va inventar els cristalls antireflectants, mentre que Yvettte Cauchois va crear un espectrògraf de raigs X que va permetre descobrir nous elements del sistema periòdic. Maria Goeppert Mayer va donar nom a la unitat de secció d’absorció de dos fotons i Mary Louise Spaeth va inventar el làser de colorant capaç de ser sintonitzat, i va desenvolupar el telèmetre làser. Rosalind Franklin va obtenir la famosa «Fotografia 51», la qual provà de manera experimental l’estructura helicoïdal de l’ADN mitjançant la difracció de raigs X. Martha Jane Bergin Thomas va millorar les fonts d’il·luminació, sobretot bombetes i tubs fluorescents, mentre que Jean McPherson Bennett va aportar idees originals que són un referent en l’estudi de les superfícies òptiques. Per últim, Jocelyn Bell Burnell va descobrir els anomenats «fars de l’univers», els púlsars.

Katharine Burr Blodgett al laboratori (1938)

Katharine Burr Blodgett al laboratori (1938)

Totes elles són només una petit mostra de totes les investigadores que han treballat, treballen i treballaran en les ciències de la llum, l’òptica i les tecnologies basades en la llum. L’obligació de la societat científica és fer-les visibles i donar a conèixer les seves aportacions i aspectes exemplars de les seves vides. Quin millor moment per fer-ho que durant aquest «Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum».

Rosa Rodríguez ha traduït aquest article publicat per la Real Sociedad de Física Española.