Dones fent cua per votar per primera vegada

Fa 90 anys de l’1 d’octubre de 1931, quan les Corts Constituents espanyoles van aprovar el sufragi universal i es va instaurar, per primera vegada a l’Estat espanyol, el dret de les dones a votar. És per aquest motiu que la regidoria de Memòria Democràtica i El Born Centre de Cultura i Memòria han organitzat aquest mes d’octubre un seguit d’actes per a la commemoració dels 90 anys del sufragi femení. Entre el 2 i el 13 d’octubre, activistes, escriptores, professores i cineastes analitzaran les lluites pels drets de les dones que han enfortit la democràcia en les darreres dècades. 

El sufragi universal va permetre a les dones votar per primera vegada a l’estat espanyol l’any 1933. Mercè Balada i Hèctor Prat ens ho recorden des del seu blog, Història de Barcelona, que ens brinda datades i contextualitzades imatges de la nostra història com aquesta:

Dones fent cua per votar al col·legi dels jesuïtes, el 19 de novembre de 1933 | Foto de Josep M. de Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya

…Si, lector. Ayer votaron por primera vez las
mujeres en España. Ayer, en Barcelona—con lluvia
y sin tranvías—eligieron a sus parlamentarios
muchas más mujeres que hombres, y ello
sin que ocurriera ninguna de las catástrofes
previstas, desde siglos, para tal caso, por el terrible
«pánico masculino»….

Així ens explicava el redactor de La Vanguardia, el primer cop que les dones van poder votar en unes eleccions després d’una llarga reivindicació, iniciada tímidament al XIX seguint els moviments sufragistes anglosaxons. Entre aquestes primeres feministes provinents de la burgesia, molt moderades, influïdes per l’Església i la imatge de la dona a la llar, destaquen Dolors Monserdà i Francesca Bonnemaison.

Al primer terç del Segle XX, des de la revista Feminal, Carme Karr i Àngela Cardona van donar una nova empenta al moviment sufragista. Durant la dictadura de Primo de Ribera es va autoritzar el vot femení, només per a les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades ni prostitutes (és a dir, molt poques). No van votar mai perquè el dictador no va convocar mai eleccions.

Va ser al començar la II República que es va promoure la inclusió del vot femení a la Constitució defensat a les Corts per les diputades Clara Campoamor i Victòria Kent, encara que aquesta segona a l’últim moment, sotmetent-se a la disciplina de partit, va votar-hi en contra.

Finalment el 19 de novembre de 1933 les dones exercien per primer cop el dret a votar en unes eleccions que van donar el poder a la dreta. Al 1936 les noves eleccions van retornar el poder a l’esquerra i van ser les últimes en que dones i també homes van poder votar fins al 1977 quan es va restablir la democràcia, finat el dictador Francisco Franco.

Enguany, la regidoria de Memòria Democràtica i El Born Centre de Cultura i Memòria han organitzat aquest mes d’octubre un seguit d’actes per a la commemoració dels 90 anys del sufragi femení a l’estat espanyol. Entre els dies 2 i 13 d’octubre, El Born Centre de Cultura i Memòria acollirà actes, taules rodones i visionats audiovisuals amb l’objectiu de promoure el coneixement, analitzar i reivindicar les lluites pels dret de les dones que han contribuït a enfortir la democràcia en les darreres dècades. Durant les jornades, es convidarà els assistents a fer una lectura crítica dels drets polítics i socials de les dones a Catalunya ahir, avui i demà. L’acte inaugural serà dissabte, 2 d’octubre, a les 18h, i estarà presidit per la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez Castaño, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i comptarà amb les intervencions de Fina Birulés i Bel Olid.