Montserrat exposa les donacions

19.06.2012

Gitana amb mantó vermell, de Ramon Casas

 

Des de l’any 2000 fins al 2012, el Museu de Montserrat ha rebut en concepte de donació més de mil cinc-centes peces. Aquest conjunt no pot ser exposat íntegrament, altrament més que un museu semblaríem un basar o una tómbola. Una exposició ordenada i coherent exigeix l’aplicació d’uns criteris de selecció. El poble, les famílies i les institucions que ens ofereixen els seus béns artístics ho fan perquè confien en la institució, oberta a tothom i casa pairal de tots els catalans per damunt de diferències polítiques i socials. La gent sap que allò que ens dóna no cau en un forat sense fons. L’art i la cultura són béns que només fan profit quan són compartits i aquest esperit de diàleg i d’obertura és un fet que ha caracteritzat el Museu de Montserrat. Aquest és el missatge i la finalitat real d’aquesta exposició: en primer lloc agrair els donants i també mostrar i compartir amb vosaltres i amb tots els qui se’ns acosten aquest patrimoni, que el poble posa a les nostres mans per al bé i profit de tots.

Algunes obres que ens han arribat, atesa la seva singular importància, han entrat immediatament a l’exposició permanent o han estat objecte d’una exposició monogràfica; per això, tot i la seva excel·lència, no les hem incloses en l’exposició Donacions. 2000-2012. Hem preferit proposar a l’atenció pública unes obres més desconegudes que esperaven l’oportunitat de donar-se a conèixer.

Les donacions ens arriben per diferents camins: per llegat testamentari, pels hereus dels artistes, d’artistes en actiu que volen tenir obra al Museu de Montserrat, etc. Totes les donacions són agraïdes igualment, però els criteris de professionalitat exigeixen un tractament diferenciat d’acord amb el valor artístic de cada obra. L’altre camí d’arribada són els obsequis que ens fan els artistes que han estat convidats a exposar a les nostres dues sales d’exposicions temporals. Així anem fent un fons de pintura contemporània del qual actualment el nostre museu està bastant mancat: un procediment que no constitueix cap invent, és d’allò més corrent i usual en els museus i fundacions culturals.

Ens diuen que el fenomen del nostre museu, que està creixent ràpidament i exclusivament a base de donacions, és un cas molt singular. Dubto molt que a Catalunya hi hagi un fet d’aquest gènere tan manifest com el nostre. Jo l’atribueixo a la singularitat històrica del Monestir de Montserrat, que continua essent un fogar de fe i de cultura i que té a més unes connotacions històriques i socials amb unes ressonàncies emotives que difícilment trobem en altres institucions.

Aquesta selecció de donacions s’articula expositivament en un ordre més o menys cronològic. El recorregut comença amb obres medievals, renaixentistes i barroques. Els predecessors immediats al modernisme català, com són Arcadi Mas i Fondevila, fins ara inèdit al museu, i Joan Roig Soler, estan ben representats amb Desgranant el moscatell (1892) del primer, i quatre paisatges de la costa amarats de llums de Mediterrània del segon. Els grans modernistes, Ramon Casas i Santiago Rusiñol, ja molt ben representats al Museu de Montserrat, guanyen pes encara amb peces magnífiques com la Gitana amb mantó de vermell i Claustre de Tarragona, respectivament.

De la generació de 1917, bons conreadors del paisatge, hi trobem autors com Iu Pascual, Ignasi Mallol, Joan Vila Puig i Alexandre de Cabanyes, entre d’altres. La donació d’Enric Gil evoca el gust propi de la Sala Parés, amb quadres dels autors més característics de la sala: Rafael Durancamps, Josep Amat, Ramon de Capmany, Joan Serra, Josep Maria Mallol Suazo, Emili Grau Sala o Carles Nadal, entre els autors de la immediata postguerra fins als anys 60 del segle XX, i encara artistes més joves com Simó Busoms, Ignasi Mundó, Roca Sastre i Ramon Moscardó. Aquests anys artístics de Barcelona es complementen amb escultures de Josep Granyer, Joaquim Ros, Josep Jassans i Lluïsa Granero.

La tasca de fomentar l’art contemporani que el MDM ha dut a terme amb les seves exposicions temporals ha fructificat amb obres dels artistes convidats, com Javier Puértolas, Josep Lluís Jubany, Narcís Comadira, Maria Assumpció Raventós, Norman Narotzky, Jaime Súnico i el jove Hugo Fontela. Però no hem d’oblidar altres autors de prestigi reconegut com són Chancho i Sean Scully, les obres dels quals es troben a l’itinerari permanent del museu.

Exposició temporal
Donacions 2000-2012
Museu de Montserrat
Fins al 17 de setembre de 2012
www.museudemontserrat.com

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris