Dolors Miquel, mare vostra

8.05.2016

Dolors Miquel torna la palestra. La poeta que va indignar Alberto Fernández Díaz en recitar el poema ‘Mare Nostra’ durant l’acte d’entrega dels premis Ciutat de Barcelona reapareix avui dilluns 9 de maig al Centre Arts Santa Mònica, on serà la convidada a una nova sessió del Dilluns de Poesia, un cicle organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, i l’Arts Santa Mònica.

Dolors Miquel | Foto Vilaweb

Dolors Miquel | Foto Vilaweb

Després del linxament a què ha estat sotmesa per la lectura de ‘Mare Nostra’, avui finalment els fans de la seva poesia la podran escoltar i abraçar. Ahir se l’esperava a l’homenatge a Carles Hac Mor, al Museu Marès, però quan la van cridrar perquè sortís a llegir no va aparèixer. Miquel ha viscut setmanes convulses, en què ha vist com dues entitats catòliques la deunciaven i es querellaven contra ella per injuriar el Parenostre. La poeta es va convertir durant unes setmanes en munició i ha vist com la glorificaven o la vilipendiaven d’una i altra banda. “O em deixen verda o em deixen cap amunt –declarava Miquel al diari ARA després de la polèmica desfermada arran de la festa dels premis Ciutat de Barcelona –. No ho acabo d’entendre, perquè quan vaig llegir-lo a l’assaig els que em sentien s’ho van prendre bé i, després de la cerimònia, vaig marxar tan tranquil·la cap als vestidors”. Finalment, la titular del jutjat d’instrucció número 26 de Barcelona ha rebutjat investigar Ada Colau i la Dolors Miquel per la lectura del poema al Saló de Cent.

Avui Francesc Gelonch serà l’encarregat de glossar la seva obra. “Dolors Miquel és una canonada d’aigua fresca que irriga el terrer pedregós de la poesia catalana”, diu Gelonch. “Fa un mínim de vint anys bons que exerceix de fertilitat ambulant (on portin les paraules) i d’autèntica «estructura d’estat», amb aquella fila de dissident (ànima despentinada, feliçment díscola, plena de festivitats del gosar dir les mil ironies, de verb que grata, que no deixa indiferent, sàtir) que s’ha tornat un clàssic imponent, una obra al mig de tot i per on tot ha de passar, corroborant l’estranyíssima tossuderia de renovar-se constantment llibre rere llibre”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. La Propaganda pel Vers.

    Més persones i col·lectius han utilitzat aquest mètode de Propaganda per la Provocació (a ca nostra, en Boadella i la seva companyia teatral van ser alumnes avantatgats). El que no entenc és la poca intel·ligència dels qui es diuen sentir-se ofesos, al popagar de manera gratuita l’obra pretesament provocativa. I tampoc entenc la propaganda que les institucions més oficials de la cultura al nostre país ofereixen a un poema de dubtosa qüalitat (potser aquestes institucions -mancades de mercat mediàtic- volen pujar al carro més popular, com qualsevol altre paràsit?).

    Atentament

    • De vegades una novel·la, un poema , un film…. En definitiva, una obra creativa ( de molta o no tanta qualitat ) ha provocat més a les obscures forces de la intolerància atàvica que milers i milers d’ intents que no han vist prou la llum. És una mena de causalitat, de sincronia que fa ( ho fan els mateixos provocats) que l’element senyalat quedi tal com ha de quedar. Tacat per la força de la critica..
      Per què es pensa vostè que les dictadures, les sectes i variants similars empresonen, cremen , prohibeixen i fins i tot executen obres d’escriptors, de poetes, de pintors….?