Dolor de ser i no ser tu: desig

16.12.2016

La Fundació Maria-Mercè Marçal, fidel al seu compromís de celebrar cada dos anys unes jornades d’estudi sobre els diversos aspectes de l’obra marçaliana, ha celebrat enguany les VI Jornades Marçalianes a la Universitat de Cambridge. En l’organització ha participat, també, el Departament d’Espanyol i Portuguès de la Universitat de Cambridge, el Centre de recerca, Teoria, Gènere, Sexualitat – ADHUC de la Universitat de Barcelona, el Laboratoire d’études de genre et de sexualité – LEGS (i la Fundació Felícia Fuster en les diverses activitats realitzades a Barcelona).

Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal

El títol de les jornades: “Dolor de ser i no ser tu: desig” i el fet que l’amfitrió a Cambridge fos Brad Epps, una autoritat en els estudis de gènere i sexualitat arreu del món, ja feia ben evident quines serien les diverses temàtiques abordades a la jornada més acadèmica: el desig, els cos, la passió, l’erotisme o l’alteritat. Acompanyant aquests conceptes sorgien, a totes les ponències, idees com la dissidència, els límits, els marges, l’estrangeria, la germanor o l’orgull lèsbic.

La jornada es va iniciar amb el discurs de benvinguda de Brad Epps que es va referir a la dificultat de la situació actual i va dedicar la trobada a: “l’estrangeria de tota persona germana i a la germanor de tota persona estrangera, aquella humanitat fràgil i fracturada però també alhora recalcitrant i resistent que transcorre a la poesia i a l ‘obra sincera de Maria-Mercè Marçal”. Epps també deixava clar l’ús del femení en tota la trobada sense cap problema per cap de les persones de sexe masculí allí presents. Així, doncs, com en pocs àmbits públics i amb un català més que perfecte el femení esdevenia com a genèric de la llengua per unes hores.

Al llarg de les quatre sessions les diverses especialistes en l’obra marçaliana van abordar aspectes molt variats però hi va haver un interès predominant per l’única novel·la de Maria-Mercè Marçal La passió segons Renée Vivien. Així en la primera sessió, Helena González Fernández (ADHUC, Universitat de Barcelona) s’enfrontava al tema de l’orgull lèsbic (“Anem a Mitelene! L’orgull lèsbic a La passió segons Renée Vivien). D’entrada obria la ponència fent-nos una advertència, el significat simbòlic de l’illa de Lesbos i Mitelene amb l’arribada massiva de refugiats ha canviat per sempre: “ara el territori somniat de les dones sàfiques i les escriptores esdevé un infern i els crits dels refugiats sense resposta ens avergonyeixen a totes”. Helena González Fernández apuntava, a la seva ponència, una lectura diferent de la “Monodia Final” de La passió segons Renée Vivien, proposo, deia, “llegir la Monodia Final com un text autònom que amb la mateixa força dels textos-manifest de la primera dècada del segle XXI proclamen l’orgull de les dones lesbianes”, així, doncs, la primera de les ponències ja relacionava Marçal amb les escriptures dissidents del post feminisme del segle XXI i obria el camí a dues idees relacionades amb l’obra marçaliana que estarien presents al llarg de totes les ponències: dissidència i extrema modernitat.

Fina Llorca i Maria-Mercè Marçal

Fina Llorca i Maria-Mercè Marçal

 

A la segona sessió prenien la paraula dues joves investigadores que se centraven, també, en l’anàlisi de diversos aspectes de la novel·la. Natasha Tanna, de la Universitat de Cambridge, amb la ponència titulada “L’erotisme de la investigació a La passió segons Renée Vivien” i la poeta Maria Sevilla (Universitat de Barcelona) amb “I amb la glotis paralitzada et maleeixo mare: formes de dissidència corporal a La passió segons Renée Vivien”.

Natasha Tanna es va centrar en l’anàlisi del personatge de Sara T. la guionista que investiga sobre Renée Vivien a la novel·la i ens mostra com aquesta investigació acaba esdevenint una obsessió amorosa i un desig eròtic real. Tanna afirma: “A la novel·la observem un consum urgent de Sara T. dels textos de Vivien “a la caça i captura d’un fantasma”, un passat viu. Les interaccions de Sara T. amb els textos de Vivien la porten a desitjar una trobada encarnada”.

Maria Sevilla, al seu torn, es va centrar en les difícils i complexes relacions mare-filla que apareixen a la novel·la, fixant-se, sobretot, en la relació de Pauline Mary Tarn/ Renée Vivien amb la seva mare, una relació marcada pel rebuig de la filla cap a la mare però també de la mare cap a la filla. Sevilla arriba a la conclusió que “el veritable procés d’autoconeixement subversiu serà, paradoxalment, aquell que utilitzarà les eines apresses de la mare, del seu ordre simbòlic, marcades per la desmesura. La revolta només pot ser una revolta encarnada perquè el cos esdevé l’únic espai possible en què el subjecte apassionat pot expressar-se però també perquè el cos de la filla que es revolta contra la mare ha estat l’únic espai possible on la mare ha exercit el seu poder. Si la conquesta de la mare es dóna sobre el cos de la filla, la reconquesta s’ha de produir sobre el mateix territori i amb el mateix codi mitjançant la revolta encarnada entenent-la com a instància de poder o apoderament. Pauline s’afirma com a Renée amb formes de desobediència i dissidència corporal enteses com a accions subversives de control del cos més enllà de les autoritats pertinents: abús de substàncies tòxiques, insomni, anorèxia, dejú voluntari o el possible suïcidi”.

Finalment, a la darrera de les sessions, també es va referir a La passió segons Renée Vivien Helena Buffery (University College Cork) amb l’única ponència en anglès “Desiring Lines: The Translation Practice of Maria-Mercè Marçal”. Buffery va expressar el seu desig de veure la novel·la traduïda ben aviat a l’anglès tot admetent la dificultat de traduir aquest text tan complex. Buffery ha treballat sobre l’experiència que va tenir Marçal traduint i sent traduïda resseguint les notes sobre la construcció de la novel·la que es troben al llegat de l’autora dipositat a la Biblioteca de Catalunya. La ponent ens diu: “la novel·la forma una línia de desig, resistent, enfront de la literatura en majúscula”, el text ens parla, a més a més de la relació entre cossos de la relació entre llengües. Es pot llegir La passió segons Renée Vivien com un intent de traducció fallit, en què la traducció és presentada contínuament com un procés formatiu de construcció i reconstrucció d’identitats.

Al marge d’aquest nucli dur de ponències sobre la novel·la marçaliana Dominic Keown (Universitat de Cambridge) es va referir a “La sonata marçaliana: sexe i seducció a “Joc de màscares”, analitzant el desig eròtic a “Joc de màscares”, una de les tres narracions curtes de l’obra de Marçal. Marta Font Espriu (ADHUC, Universitat de Barcelona) desenvolupava el tema “Els versos marçalians a ‘mercè del desig’: una formalització de la desmesura” i afirmava “l’actitud central de la llengua poètica de Marçal és subvertir el camp simbòlic per revisar i actualitzar una llengua literària catalana que permeti l’expressió d’una subjectivitat lírica en femení. La poesia marçaliana aposta per un exercici lingüístic i retòric de reversió de l’imaginari poètic androcèntric per crear noves representacions textuals del gènere femení”. Elisenda Marcer (Universitat de Birmingham), al seu torn, ens va parlar sobre “Espais fronterers amb el jo animal i l’experiència del desig en Maria-Mercè Marçal”.

 

Maria Mercè Marçal

Maria Mercè Marçal

La jornada es va cloure amb la ja tradicional presentació per part d’Heura Marçal, presidenta de la Fundació Maria-Mercè Marçal, de les novetats en la bibliografia marçaliana publicades d’ençà de les darreres jornades, destacant la publicació digital del Quadern de les V Jornades que es pot trobar penjat a l’arxiu de la fundació juntament amb els quaderns anteriors. Des del públic assistent Noèlia Díaz Vicedo (Universitat de Londres) anunciava la propera publicació d’una col·lecció d’assajos sobre l’obra de Marçal amb una introducció de Meri Torras i publicada en anglès per l’Anglo-Catalan Society, demostrant l’enorme vitalitat dels estudis marçalians arreu del món.

 

Nota: Les citacions textuals de les ponents sorgeixen de la transcripció textual de les seves intervencions gravades en vídeo per la Universitat de Cambridge. Aquestes gravacions seran d’accés públic ben aviat al web de la Fundació Maria-Mercè Marçal.