Dibuixar la història de la Corona d’Aragó

27.12.2016

L’exposició La Corona d’Aragó dibuixada. Història i ficció que es pot veure amb entrada gratuïta fins al 17 de maig de 2017 al Palau del Lloctinent, darrere la Catedral de Barcelona, és una mostra en imatges del període històric medieval (segles XII a XV) de la Corona d’Aragó. Recull el treball d’uns magnífics dibuixants que, al llarg dels segles XX i XXI, han deixat un llegat que és digne de recordar i recuperar del món de il·lustració, l’humor gràfic i el còmic.

Una il·lustració de Junceda

Una il·lustració de Junceda

Les imatges són un reflex del nostre passat i constitueixen un referent per al nostre moment històric actual. A la mostra, dividida en quatre àmbits temàtics, es pot gaudir de documents històrics, llibres, cromos, còmics i dibuixos originals de diversos autors.

Alexandre Dumas va escriure que “és permissible violar la Història, a condició de fer bells fills”. Aquesta premissa del segle XIX es pot entendre com una justificació en la interpretació lliure i manipulada del que ha passat en el passat, per formar les noves generacions en uns determinats valors i creences. La tendència a la magnificació i mitificació de la pròpia història, i la menysvaloració dels fracassos o errors, és quelcom molt comú en tots els pobles. Però sens dubte ho és en els règims totalitaris, i el franquisme en va ser un bon exemple, on la tergiversació interessada de l’imaginari històric arriba a extrems que poden ser ridículs.

En aquesta exposició es mostren dibuixos dels últims cents anys que intenten arribar a un públic ampli renunciant als estils més acadèmics i detallistes. Segueixen la premissa d’Oscar Wilde que l’únic deure que tenim amb la història és el de reinterpretar-la. Les aproximacions icòniques poden anar des de les més eixelebrades i fantasioses a les més ben documentades. N’hi ha que intenten mostrar un context històric el més versemblant possible, d’altres mostren una ambientació d’època com a simple anècdota en què discorre una ficció d’aventures o d’humor. Totes les interpretacions tenen el seu interès, en totes els dibuixants mostren l’estil gràfic i un determinat pressupost ideològic de l’època en què es va crear la imatge.

Il·lustració d'Elvira Elias

Il·lustració d’Elvira Elias

El relat dels fets històrics utilitzant el llenguatge escrit ha estat el recurs més emprat per aproximar-se a situacions esdevingudes en èpoques pretèrites. El dibuix, com a llenguatge icònic que representa una determinada realitat per mitjà d’una imatge, és una altra mirada possible a la història. Les il·lustracions i el còmic han estat mitjans infrautilitzats i molt sovint poc valorats com a transmissors d’idees. Els il·lustradors que lliguen la seva representació a un text van més enllà, interpretant i clarificant de manera atractiva els conceptes explicitats mitjançant paraules. La il·lustració anima un text, li dóna vida, pot explicar unes situacions transmetent emocions. Si parlem d’interpretacions humorístiques i satíriques, les imatges parlen d’un fet històric relacionant-lo amb el present. El dibuixant té molt en compte els referents comuns amb els lectors en el moment en què es fa la vinyeta.

El còmic ha estat considerat històricament un recurs menor en l’estudi dels fets històrics. Durant bona part del segle XX les elits culturals l’han classificat com un mitjà d’expressió incapaç de saber transmetre missatges complexos. En realitat, l’art seqüencial conté en la seva essència el fet de narrar i la capacitat de fer comprendre un relat. Als anys seixanta del passat segle XX es va iniciar un moviment de reconeixement del còmic com un art no subsidiari d’altres, amb un codi propi i adequat per a tot tipus de transmissió de continguts. La percepció que el mitjà, a més de presentar una impressió estètica, no només era adequat per explicar històries als nens, sinó que també podia interessar als adults, va ajudar a atorgar-li legitimitat. El còmic, prenent com a protagonistes personatges reals, ficticis o barrejant els dos conceptes, ha narrat fets històrics. El fet que moltes revistes d’historietes estiguessin dirigides al públic infantil i juvenil ha promogut uns fins educatius en algunes d’elles, o uns plantejaments totalment lúdics i d’entreteniment en unes altres.

Entre el material reproduït a l’exposició, dirigida pels especialistes Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal, es poden trobar obres de D’Ivori, Junceda, Albert Mestre, Batllori i Jofré, Elvira Elias, Josep Granyer, Manuel Gago, Ambrós, Llucià Navarro, Enric Sió, Tísner, Ivà, Cesc, Jan, Jesús Blasco, Jaume Marzal, Sento …. i originals dels dibuixants Oriol Garcia Quera, Alfons López i Francesc Riart.