Descobrint les escoles de belles arts i oficis gironines

25.07.2017

Les escoles de belles arts i oficis de les comarques gironines són encara un terreny per explorar. Per això l’últim número de la Revista de Girona, el 303, dedica el dossier central, que ha estat coordinat per Roser Juanola, catedràtica d’art i educació de la UdG, a les escoles de belles arts i oficis de les comarques gironines: “La intenció és, en primer lloc, divulgar-los, però també esperonar que es continuï fent recerca sobre aquest tema, ja que encara queden molts aspectes per completar”, ha aclarit.

Interior de l’escola d’art d’Olot | Foto: Turisme de la Garrotxa

El monogràfic evidencia la importància que van tenir les escoles d’oficis de la demarcació, no només perquè van esdevenir el bressol de les escoles de pintura, sinó perquè també van donar una formació tècnica i professional vinculada, d’alguna manera, al foment industrial. “Els primers estudis estan focalitzats en les seves respectives poblacions; seguidament, s’agrupen en comarques, com és el cas de les escoles del Baix Empordà i, finalment, posant al centre l’escola de Banyoles, mostren una panoràmica de totes les comarques gironines en base a les publicacions esmentades”, explica Juanola. Els articles, que ressegueixen totes aquestes escoles, començant per la més antiga i coneguda, la d’Olot, i passant per les de Girona, Figueres, la Bisbal, Banyoles, Llagostera, Ripoll o Puigcerdà, han estat redactats per investigadors i estudiosos de la matèria com Josep Gonzàlez-Agàpito, catedràtic emèrit d’història de l’educació a la UB, els historiadors d’art Joan Sala i Mariona Seguranyes, el professor Jordi Serra, el catedràtic emèrit d’història de l’educació Salomó Marquès i l’historiador Joan Anton Abellan.

En aquest número, a més a més, es publica l’entrevista que Lluís Freixas Mascort ha fet a Narcís Comadira, en què fan un repàs a la trajectòria del polièdric artista i dels seus projectes futurs. És, tal com el presenta Mascort, “un dels poetes vius de més projecció i qualitat —atributs que no sempre es donen la mà— de la literatura catalana dels darrers cinquanta anys”, a més de ser “un pintor reconegut”. Tot això, però, “no anul·la les altres facetes que completen el poliedre: assagista, dramaturg, articulista de viatges i gastronomia i, quan ha calgut, polemista”.

A la pàgina 56, Xavier Castillón dedica un article al projecte Càntut, sorgit amb la col·laboració de l’acordionista Carles Belda i el cantant i guitarrista Carles Sanjosé, que ha estat reconegut com un dels millors discos de folk del 2016. El disc recupera quinze de les moltes cançons populars que Albert Massip va recollir al seu treball de camp arreu de les comarques gironines, en què indagava en la memòria musical i sentimental dels avis i àvies. Segons Castillón, “Càntut és un punt de trobada magnífic entre passat i present, amb molt de futur: música popular centenària que, sense necessitat d’inspeccions tècniques ni actualitzacions forçades, sona plenament vigent i ha estat molt ben rebuda tant des del sector tradicional i popular com des de la part mentalment més oberta del públic eminentment pop, gràcies a la implicació en el projecte del líder del grup Sanjosex”.

Altres articles destacables d’aquest últim número són la semblança de Mònica Boixader sobre Pere Verdaguer i la crònica que Joan Sala dedica a la Residència Faber (Olot), així com l’entrevista als responsables del projecte, Gavina Freixa i Francesc Serés. Sobre Verdaguer, Mònica Boixader destaca el fet que “era un dels principals referents de la llengua catalana a la Catalunya del Nord”, així com la seva empenta en la fundació del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans o de la Universitat Catalana d’Estiu. A més a més, va arribar a ser professor de llengua a la Universitat de Perpinyà i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

Sobre la Residència Faber, Gavina Freixa i Francesc Serés destaquen tres objectius: “El primer, oferir un espai de treball idoni als residents perquè puguin desenvolupar el seu projecte professional”; “el segon, propiciar la convivència entre professionals de diferents àmbits per tal de fomentar sinergies entre disciplines creatives, entre cultures i països”; “el tercer objectiu de Faber és posar a disposició de la ciutadania tot aquest talent”. Joan Sala, al seu torn, fa una crònica sobre el funcionament del projecte: “El projecte es va anar bastint amb la idea de vincular-lo amb la cultura des d’una perspectiva àmplia, i fugir d’una mirada estreta, local. És una aposta nacional, de país, ara que s’està compromès a fer estructures d’estat”.

Etiquetes: