Dels ‘Espectres’ a l’Holograma

8.10.2012

Representació dels Espectres a 'Espectros y fantasmas', Ed. Noguer.

Haureu sentit parlar d’un temps ençà que les tècniques audiovisuals actuals permeten tornar a fer pujar als escenaris a artistes ja desapareguts que “ressuciten” gràcies als cada vegada més perfeccionats trucatges audiovisuals actuals, la tècnica tant es pot aplicar a cantants i actors vius com als que han passat a millor vida.

Però un article publicat a El País que detallava aquest tema em cridà l’atenció. No es tracta d’una nova tecnologia sino que tant sols es basava posant-la al dia, en una tècnica audiovisual inventada per l’anglès John Henry Pepper (1821-1900) anomenada “dissolving spectres” on intervenia una llanterna màgica, pertanyent per tant al període del precinema.

Article sobre els hologrames publicat a 'El País', el 24 de juny de 2012.

L’article explicava que aquesta complicada tècnica ha estat produïda per l’empresa nordamericana Digital Domain fundada pel director de cinema James Cameron que ha produït sofisticats efectes especials per a pel.lícules com Avatar, The Abyss o Terminator, en col.laboració amb la companyía britànica Musion que produeix la tecnologia per a assolir aquest trucatge. (1)

També s’aclareix a l’article que el públic ha batejat la tècnica com a holograma tridimensional, però que no te res a veure amb les tres dimensions en la que es basa un holograma, sino que es tracta d’una versió moderna d’una tècnica teatral victoriana. Musion s’encarrega de fabricar una pantalla gegant molt prima en la que es projecta la imatge virtual de l’artista, aquesta pantalla es pot enrotllar, cosa que facilita el seu transport en les gires. La pantalla substitueix el pesant vidre de grans dimensions que es feia servir als espectacles del segle XIX.

 

ELS ESPECTRES LLUMINOSOS

 

Es dóna la circumstància que vaig presentar un treball sobre aquest tema en el   “V Seminari sobre els antecedents i origens del cinema” que fou publicat un any després, el 2006, pel museu del Cinema de Girona. Aquestes jornades que se celebren cada dos anys van girar entorn de la temàtica “Cinema i teatre: influències i contagis”.  ( 2 )

Vaig titular el meu text “La llanterna a l’òpera i al teatre. El fugaç pas dels ‘espectres lluminosos’ per Barcelona (1863-1864)”. Com he dit els ‘espectres lluminosos’ coneguts altrament com ‘impalpables’, ‘vius’ i ‘incorporis’ que perduraren fins a 1900-1901 coneguts com a ‘fantotxes animats’. Sens dubte els espectres foren la sensació d’aquella temporada de 1863-1864 tant a l’òpera com al teatre a Barcelona.

John Henry Pepper (1821-1900).

La patent d’invenció dels “dissolving spectres” fou atorgada a Londres el febrer de 1863 pel químic John Henry Pepper i l’enginyer Henry Dirks. Pepper fou director de la Royal Polytechnic Institution de Londres, on oferia, a més dels cursos i conferències, espectacles d’il·lusions òptiques de llanterna màgica i on presentà per primera vegada els seus ‘espectres’ que després exportàren altres mags i prestidigitadors de fama com Robert Houdin i Robin. 149 anys després ha tornat a l’escena el cas del raper Tupac Shakar mort el 1996, “retornat” ara a la vida mitjançant l’aliança de les tècniques antigues i de les actuals per assolir imatges virtuals ben convincents. Aquesta tècnica aplicada a altres àmbits de personatges cèlebres obriria les portes a derives si més no inquietants, però això és un altre tema…

 

COM FUNCIONAVEN?

 

Les Spectres, dibuix de Jahandier, Magasin Pittoresque, setembre de 1869.

Com podem veure en alguna de les il·lustracions, els espectres funcionaven de la següent forma: en el soterrani de l’escenari d’un teatre s’emplaçava una llanterna manipulada per un llanternista que dirigia el seu potent feix de llum sobre la figura d’un actor que podia anar disfressat de fantasma o de qualsevol altra caracterització. La imatge d’aquest, traspassada a través d’una obertura, es reflectia a continuació en un gran vidre o mirall de grans dimensions sense estanyar o argentar, que estava disposat en una inclinació de 45º al llarg de tota l’embocadura de l’escenari. Aquesta imatge al seu torn apareixia instantàniament al costat o front  d’un altre actor amb el que lluitava o li produïa un ensurt, i donava lloc a l’aparició espectral.

Tota aquesta tramoia havia d’estar oculta per complet als ulls de l’espectador. Les parets del fossat havien d’estar folrades o pintades de negre per tal d’evitar qualsevol reflex que delatés el trucatge. I la il·luminació era facilitada pel gas Drummond que produïa una potent i brillant llum oxídrica o oxi-hidrògena; la resta de la sala havia d’estar completament a fosques doncs cal recordar que en aquella època tant als teatres com al Liceu les llums de la sala no s’apagaven mai durant la representació de l’espectacle.

 

A L’ÒPERA I AL TEATRE

 

Escena de l'aparició de Banquo a Macbeth. 'Espectros y fantasmas'.

Malgrat que els espectres es presentaren per primer cop al Teatre del Circ barceloní en la primera setmana del desembre de 1863, no fou fins a la presentació d’aquests al Gran Teatre del Liceu el 29 de desembre de 1863 dins de l’òpera Macbeth de Giuseppe Verdi, quan s’escampà la fama d’aquests. El Diario de Barcelona del 28 desembre s’en feu ressó:

 

“Gran Teatro del Liceo. Mañana, 29…, tendrá lugar el debuto (sic) del primer barítono absoluto señor Squarcia, con la ópera del espectáculo del maestro Verdi, en 4 actos, titulada “Macbeth”, para lo cual no ha perdonado la Empresa gasto ni sacrificio de ningún género a fin de ponerle en escena dignamente, teniendo desde luego la satisfacción de anunciar …, que en este espectáculo presentará una novedad nunca ejecutada en Barcelona, a cuyo objeto ha adquirido en el extranjero los medios del poder reproducir los espectros incorpóreos que figuran en la escena del acto 3º de dicha ópera, que son los misterios de miss Aurora.

Este género de espectáculo ha llegado a obtener el mayor favor de los públicos de Londres, París y últimamente(…) del de Madrid, porqué consigue impresionar la imaginación hasta el punto de transportar al espectador a los remotos tiempos en que los brujos, fantasmas y hechicerías tenían la razón embargada

En la actualidad, en Madrid hay un delirio por presenciar las raras y sorprendentes escenas de transformación que presentan los espectros. (…)”

 

El gener de 1864 continuaren apareixent els espectres a la romàntica òpera de Verdi, tot millorant la tecnologia després d’una estrena poc afortunada.

 

El Teatre Principal programà pel gener una altra obra El secreto de Miss Aurora i cap a finals de mes el Teatre del Circ estrenà El sueño de un soltero, totes elles exigien l’aparició fantasmagòrica d’espectres, com ara, la imatge virtual es barrejava amb la d’actors de carn i ossos, i ara quasi 150 anys després es torna a recuperar la mateixa tecnologia modernitzant aquesta.

 

NOTES

( 1 ) Cuéllar, Manuel. “El holograma y los ‘zombies’ del rock”

“El País”, 24 jul. 2012.

( 2 ) Artigas, Jordi. “La llanterna a l’òpera i al teatre. El fugaç pas dels ‘espectres lluminosos’ per Barcelona (1863-1864)”. Museu del Cinema, Girona, 2006.

( 3 ) “Brusi” del 28 des. 1863.

 

WEBS PER SABER-NE MÉS:

The Haunted Museum: www.prairieghosts.com

The Magic Lantern Society: www.magiclantern.org.uk

Museu del Cinema, Girona: www.museudelcinema.cat

 

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris