‘Del jo a l’escena’, amb April De Angelis

11.07.2012

Lectures de l'Obrador d'estiu 2012 al Mercat de les Flors.

Diuen que si caus dins un riu el millor que pots fer és deixar-te portar sense oferir resistència fins que trobis algun lloc on ancorar. Després de tres dies d’immersió en les aigües agitades de l’Obrador d’estiu 2012, els meus pensaments erren fluidament impregnats per una elevada quantitat d’estímuls creatius impossibles de catalogar de manera immediata. No contaré els fulls que he omplert, ni la tinta que he vessat, però puc assegurar-vos que ja he gastat un bolígraf i que estic esgotant les pàgines de la llibreta. Ara bé, en aquest recorregut per les entranyes de la creació obradorenca, he trobat nous punts d’ancoratge que m’han permès descobrir paisatges veritablement encisadors.

Ahir al matí, per exemple, vaig aturar-me al curs d’escriptura teatral d’April De Angelis, que, a banda de tenir un extens currículum com a dramaturga de renom internacional, és professora del Departament internacional del Royal Court i de la Universitat d’Essex. Seguint el títol que ha triat pel seu curs Del jo a l’escena, April, al llarg del matí va anar proposant un seguit d’exercicis d’escriptura creativa ideats per a fer emergir les experiències personals dels alumnes. Sense deixar de banda, però, la transformació que aquest material demana per tal de convertir-se en quelcom interessant i extrapolable al llenguatge teatral.

Durant la segona part de la sessió, amb rigor britànic i amb la solidesa d’aquell que sap de què parla, De Angelis ens va anar conduint cap a la unitat més bàsica del diàleg: tres rèpliques. Generant aquests bits dramàtics els alumnes van crear en qüestió de minuts personatges amb acció, intenció, obstacles i objectius. A primer cop d’ull, pot semblar quelcom molt elemental, però aconseguir tot això en només uns instants i únicament amb tres rèpliques no és senzill. Sens dubte, el rumb que va anar traçant April mitjançant les propostes d’exercicis els va ajudar a arribar a bon port.

Afortunadament, però, l’Obrador continua fora de les aules i va ser del tot gratificant anar a buscar una mica de cafeïna amb April i Helena Tornero – la seva traductora durant el curs–. En la intimitat de l’ascensor, de la barra del bar i dels passadissos de l’Institut del Teatre, les tres férem un anàlisi exhaustiu –en menys de quinze minuts– de la situació mundial actual amb la mesura justa d’humor i serietat. Potser la vehiculació dels pensaments a través de la llengua anglesa va tenir quelcom a veure amb aquest equilibri tràgic-festiu de les nostres reflexions.

Després d’acomiadar-me, marxava pensant en els motors que mouen la nostra professió. Probablement un dels més importants és aquesta necessitat d’analitzar amb esperit crític tot allò que succeeix al nostre voltant. I en el marc de l’Obrador d’Estiu són molts els moments en els quals es generen bescanvis d’impressions sobre allò que ens ocupa i ens preocupa a mode de converses curtes –com els bits dramàtics proposats per April–.

Unes quantes hores més tard, fumant abans d’entrar al Mercat de les Flors, vaig tenir un altre d’aquests instants reflexius amb Simon Stephens. Tres pipades i au, un nou punt d’ancoratge! Vist des de la distància que suposa l’anàlisi implícit en el fet d’escriure, la cosa transcendeix, però en aquell moment vam apagar la cigarreta i empesos pel flux de gent que anava a veure les lectures dramatitzades seguírem cadascú el seu camí fins arribar a la cadira sense donar-li cap mena d’importància a allò que acabàvem de comentar.

Ahir, el desig va arribar de la mà  d’Ayşe Bayramoğlu (Turquia), de Mario Salazar (Alemanya) i d’Antonio Rojano (Espanya), participants del seminari internacional i amb qui vaig parlar després de les lectures que d’una manera molt artesanal, però efectiva està dirigint Thomàs Sauerteig. Algun dels autors em comentaven la dificultat que suposa haver de crear una peça breu, sota una consigna concreta; i de com aquestes restriccions els han permès arribar a llocs als quals potser mai no haurien dedicat ni una efímera mirada.

Penso, que avui, he descobert perquè som tants els assidus  de l’Obrador d’estiu: és un oasi de creixement, tan acadèmic com personal. Demà emprendré una nova singladura, ja us explicaré cap on m’han portat els corrents de l’OE12. Com deia Proust: Potser els dies són iguals per a un rellotge, però no per a un home.