Decàleg de les Arts de Carrer

Oriol Martí Sambola, que fa poc ha assumit la direcció executiva de Fira Tàrrega, i en Jordi Duran, que n’és el director artístic, ens va convocar fa unes setmanes al CERC per parlar de les Arts de Carrer. Em va tocar moderar un taula en què hi havia l’Enric Blasi, cofundador de la companyia La Baldufa i responsable del festival d’estiu Esbaiola’t, a Esterri d’Àneu; en Pep Fargas, director de Lluèrnia, Festival del foc i de la llum d’Olot. I Xavier Campón Brugada, del festival Al Carrer, de Viladecans. La trobada va servir per compartir impressions entre programadors i tècnics d’ajuntaments de tot Catalunya, que van participar en la confecció d’aquest decàleg de les Arts de Carrer. Vet aquí les conclusions de la trobada.

1. Cal treballar des del geni del lloc

Ricard Pardo Picanyol, tècnic de l’Ajuntament de Martorell, va apuntar que cal treballar des de la idiosincràsia I la tradició de cada lloc. Conceptualitzar la festa a partir del que ja és intrinsic en cada municipi.

2. Es pot fer de tot
Xavier Campón va insistir en aquesta noció. No hem de limitar les Arts de Carrer a una disciplina escènica. El carrer és gran i hem de ser atrevits a provar coses sempre noves. Que no us faci por provar coses noves

3. L’espai públic pot ser un espai de gran intimitat, que no vol dir baix aforament.

Oriol Martí Sambola, director executiu de Fira Tàrrega, sosté que el carrer també pot ser, com el teatre, un espai d’intimitat. Martí prefereix l’expressió Arts de Carrer a la de Teatre de Carrer, perquè aquesta suposa un desplaçament de la sala al carrer.

4. Els programadors han de ser agitadors.

Enric Blasi va apuntar que en els països culturalment rics hi ha menys corrupció i més participació democràtica. Cal arribar a nous publics I el carrer és un espai idoni pèr fomentar la cohesió i la transformació social.

5. Cal conviure amb els grups de cultura popular.

Xavier Campón apunta que sovint les companies que es dediquen a les Srts de Carrer viuen amb preocupació la convivència amb els grups de cultura popular, que solen ser amateurs i assequibles de contractar a les festes majors. Campón no hi veu intrusisme, i sosté que les Arts de Carrer han de tenir el seu espai diferenciat. El cicle festiu, les Festes Majors són una sort i en totes les festes majors s’haurien de programar Arts de Carrer

6. Si els ciutadans s’ho fan seu, l’alcalde no s’ho podrà carregar.

Xavier Campón afirma que el festival Al Carrer s’ha convertit en la festa major de Viladecans. Una cita annual que els ciutadans ja esperen. Si la gent es fa seva una cosa, ja pot canviar l’alcalde que ho continuaran fent.

7. El carrer és el lloc natural i ara és el moment de reinventar-lo

Pep Fargas, director de Lluèrnia, fa una aposta decidida per obrir l’objectiu I pensar en el carrer com un espai obert en sentit ampli.

8. El carrer és un espai de creació i no només d’exhibició.

Segons Fargas, hauríem d’incloure en les Arts dde Carrer la creació plàstica, visual i no només l’escènica.

9. Cal trencar barreres. El teatre de sala pot entrar al carrer. El teatre de carrer pot pujar a l’escenari.

Les Arts de Carrer són una bona oportunitat per fer-te teu l’espai public. Cal pensar el carrer com un espai que doni joc.

10.  programador té una responsabilitat social.

Enric Blasi apuntava que els tècnics i programadors dels ajuntaments viuen la mateixa incomprensió social que pateixen metges o mestres. Els programadors tenen un deure i una responsabilitat, són claus per a la seva població.

Una nova plataforma

Les Arts de Carrer viuen un moment de gran dinamisme. S’acaba de presentar la Plataforma d’Arts de Carrer, l’entitat que agrupa els 16 principals esdeveniments d’aquesta disciplina a Catalunya i desafia el paradigma competitiu en favor de la col·laboració entre fires i festivals. En formen part el Festival Sismògraf, la Fira de Titelles de Lleida, la Fira Trapezi, Festus de Torelló, el Festival Circ A Les Places, Per Amor A L’Hart, el Festival Emergent, el Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer, la Fira de Circ al Carrer, el Festival Esbaiola’t, FiraTàrrega, el Festival Sense Portes, la Fira Mediterrània de Manresa, Escena Poblenou, Passatge Insòlit i Lluèrnia.

La Plataforma es constitueix amb l’objectiu de donar una major visibilitat a la seva activitat escènica, projectar la seva diversitat, protegir els valors socials de les arts de carrer (com ara la democratització cultural, la cohesió social o l’esperit crític entre la ciutadania), enfortir la seva interlocució amb les administracions públiques i afavorir la mobilitat i la coproducció de nous espectacles.