De Larrocha, la compositora

19.01.2016

Avui es presenta a l’Auditori la integral de l’obra compositiva de la pianista Alicia de Larrocha, que inclou obres per a piano sol o combinat amb veu, violoncel o violí, la majoria d’elles escrites durant els seus anys d’infantesa i joventut.

Alicia de Larrocha

Alicia de Larrocha

Les obres són obres publicades per Editorial de Música Boileau i enregistrades en co-edició per Columna Música i La Mà de Guido. A banda d’una gran pianista, Alicia de Larrocha va compondre tot un seguit d’obres que fins avui han estat guardades pels seus fills dins d’un calaix com un petit tresor.

Durant els seus primers anys d’estudi a l’Acadèmia Granados-Marshall, la jove pianista va ser aconsellada pel seu mestre Frank Marshall i conduïda per Domènec Mas i Serracant en una sèrie d’exercicis compositius que delataven el seu talent com a músic total: un Coral, una Jota, una Masurca i vàries invencions —totes elles d’un estimable valor— que li van procurar un notable domini de l’harmonia i el contrapunt. És sorprenent, per exemple, que amb tan sols 12 anys arribés a escriure una Romanza per a violoncel i piano que va dedicar al seu germà Ramón. Més endavant, el seu llenguatge va evolucionar cap a un registre menys formal.

Arribada la majoria d’edat, Larrocha continuà en l’escriptura de petites obres, tant intensament com la seva cada cop més exigent faceta interpretativa li permetia. El seu catàleg s’enriquí amb unes peces de caràcter romàntic: un Homenatge a Schumann, Allegro en Re # menor, Danza, Sueño infantil, Marcha lenta o Scherzo són joies que reflecteixen ja les seves dots virtuoses, tant tècnicament com d’expressivitat i que la connecten amb el repertori del segle XIX.

A poc a poc, la jove compositora, sempre en la més absoluta intimitat, va anar dibuixant unes obres de més envergadura i amb un segell més personal. A més, Larrocha dedicà part de les seves obres més especials al seu marit: Primaveral, Aiguablava, Ofrena, o Aplec

La major part de la seva obra vocal és també d’aquesta època, cosa que explica el contingut apassionat dels textos que va escollir. És una llàstima que arribada la seva projecció internacional com a pianista hagués d’abandonar definitivament el costum d’escriure. El fet és que aquestes obres van quedar relegades en l’àmbit domèstic, i ella les interpretava en els seus cercles més propers tot anomenant-les Pecats de joventut.

Tot i que Alicia de Larrocha mai va pretendre que les seves composicions fossin divulgades, el seu enorme pes com una de les figures més importants de la nostra història musical recent ha motivat a l’Editorial Boileau, Columna Música i La Mà de Guido a dur a terme aquesta publicació en quatre volums (dos de la música per a piano sol, un per a la música de cambra i un per a l’obra vocal) i a l’enregistrament de la integral en un doble CD.

Els intèrprets són, d’una banda, la principal revisora del material, Marta Zabaleta, pianista, deixeble i actual directora de l’Acadèmia Marshall, així com Mac Mc Clure, pianista i també deixeble, revisor de l’obra de veu i piano, el pianista Albert Guinovart, la cantant Marta Mathéu, la violinista Ala Voronkova i el violoncel·lista Peter Schmidt.