Joan Salvat-Papasseit. De la Barceloneta a Itàlia

Marcello Belotti rendeix homenatge a la ciutat de Barcelona i tradueix per primer cop a l'italià una obra de Joan Salvat-Papasseit, el Poema de La Rosa al llavis. Aquest dimarts 14 d'octubre es presenta la traducció italiana a l'Instituto Italiano de Cultura de Barcelona (Passatge Méndez Vigo, 5) a les 19.30h.

Marcello Belotti

Marcello Belotti

Traductor, professor d'italià especialitzat en 'estrangers', doblador i locutor.

Marcello Belotti rendeix homenatge a la ciutat de Barcelona i tradueix per primer cop a l’italià una obra de Joan Salvat-Papasseit, el Poema de La Rosa al llavis. Aquest dimarts 14 d’octubre es presenta la traducció italiana a l’Instituto Italiano de Cultura de Barcelona (Passatge Méndez Vigo, 5) a les 19.30h. L’acte compta amb la presència del traductor, del poeta Jaume Subirana i de la professora Gabriella Gavagnin-Capoggiani. 

Ara fa deu anys, quan vaig arribar a Barcelona i vaig decidir quedar-m’hi, vaig descobrir qui era Joan Salvat-Papasseit per l’estàtua que té al Moll de la Fusta; sobretot va encuriosir-me l’esguard èpic amb què el poeta mira cap a l’horitzó. De tota manera, no vaig fer-ne massa cas, perquè estava capficat a construir-me una vida a Barcelona i aprendre les dues llengües de la ciutat. Al llarg dels anys, però, bellugant-me per Barcelona, vaig adonar-me que aquest poeta desconegut em perseguia; de fet, en molts llocs de la ciutat trobava referències a la seva vida i citacions de la seva obra: les plaques en record seu al Carrer d’Argenteria i a la Barceloneta, el meravellós cal·ligrama a la Rambla del Born, i les moltes publicacions d’ell i sobre ell a les prestatgeries de les llibreries que freqüentava,  diverses per concepció i tipologia de públic. A més, com que també sóc professor d’italià especialitzat en ‘estrangers’ i per tant em moc per Catalunya, vaig adonar-me que hi havia al país unes quantes escoles, carrers i places a ell dedicats.

Com que fa temps vaig treballar com a traductor amb Editori Internazionali Riuniti (editorial romana amb un ampli i noble recorregut) i ja havia gaudit d’una subvenció de l’Institut Ramon Llull per a la traducció d’obres en català a llengües estrangeres, vaig demanar-me què podia proposar de nou a l’Editorial i al Ramon Llull. Volia quelcom que fos una proposta interessant, innovadora i de qualitat. I millor de poesia, gènere que llegeixo i estimo des de la primera joventut. Llavors vaig recordar-me del cal·ligrama del Born i tot seguit vaig fer unes cerques a Internet per conèixer bé qui era aquest poeta tan estimat a la terra catalana, amb un nom a més tan llarg i curiós: vaig enamorar-me’n a primera vista. Era la proposta perfecta, fins i tot perquè el Poema de La Rosa al llavis mai no havia estat publicat sencer en italià i a més era lliure de drets d’autor. Vaig consultar-ho amb un amic literat, l’Oriol Pastor, a qui la idea va entusiasmar. Ell em va empènyer a dur-la a terme. Vaig parlar-ne també amb el professor Jaume Subirana (que és estudiant meu d’italià), en qui havia pensat per a la introducció, la bibliografia i l’assessorament literari general de l’edició. Un cop que l’Editorial, amb coratge i atreviment, va acceptar la proposta, jo ja sabia que acabaria publicant el llibre, i que l’Institut Ramon Llull acolliria la proposta amb entusiasme, com així va ser.

Amb Jaume Subirana vàrem decidir incloure també al volum alguns textos significatius de l’obra de prosa de Salvat-Papasseit, perquè estàvem convençuts que, juntament amb al text poètic amorós, serien interessants perquè el públic italià pogués fer-se una idea del pensament tan inquiet i revolucionari (en tots els sentits) d’aquest poeta nascut i crescut a la Barceloneta. A més, vaig creure important reproduir els dos cal·ligrames presents al llibre original de la manera més similar possible, tant l’original (l’edició és bilingüe) com la seva traducció. En aquest sentit, també vaig preocupar-me que la reproducció dels haikai presents al text i, en general, l’estructura dels diversos poemes fos el més fidel possible als del text original. El resultat és molt satisfactori, em sembla, tot comptant que no es tracta d’una edició ‘de luxe’ sinó a un preu popular que n’assegura la distribució a moltes llibreries italianes. Finalment, vàrem decidir incloure també una foto bonica del poeta i reproduir la primera pàgina de l’edició original. Per a la coberta, com que no vam obtenir la cessió dels drets de reproducció del quadre que Dalí va dedicar a Salvat el 1925, vaig proposar a l’editorial un quadre del pintor francès Robert Delaunay, de qui Salvat parla amb admiració, on una dona i un home es persegueixen en una mena d’espiral de colors com si fossin dins d’un arc de Sant Martí centrípet.

Espero que aquesta només sigui la primera traducció completa a l’italià d’una obra de Salvat-Papasseit, perquè és un poeta que mereix plenament ser traduït a altres llengües, i més a l’italià que té tants aspectes lingüístics en comú amb el català i que era una de les llengües i cultures que Salvat seguia. D’una certa manera, a més, aquesta traducció també vol ser el meu personal homenatge a la ciutat de Barcelona i a la seva ciutadania, per agrair-los com em van acollir ara fa deu anys i com m’han inclòs a la seva vida.

I el vent deixava

i el vent deixava dintre la rosella

granets de blat com espurnes de sol

–només per dir com és la boca d’Ella:

com la neu rosa als pics

quan surt el sol

E il vento lasciava

e il vento lasciava nel papavero

piccoli grani di frumento come scintille di sole

– solo per dire com’è la bocca di Lei:

come la neve rosa sulle vette

quando sorge il sole

Perquè has vingut

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l’esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tan que és jove enamora el seu pas

–qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut jo ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l’alosa.

Poiché sei venuta

Poiché sei venuta sono fioriti i lillà

e hanno detto la loro gioia

invidiosa

alle rose:

guardate la ragazza che vi supera in splendore,

bella e fanciulla, ed è bruna nel volto.

È tanto giovane che innamora al suo passare

– chi non la sa quando la vede se ne innamora.

Poiché sei venuta, ora ritorno ad amare:

dirò il tuo nome

e lo canterà l’allodola.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació