David Foster Wallace, la literatura infinita

27.10.2016

David Foster Wallace, un jove escriptor estatunidenc que va morir prematurament als quaranta-sis anys, és el protagonista de l’article de Fèlix Edo Tena, publicat al número d’octubre de «Serra d’Or». Ens presenta la seva obra que abasta tres gèneres literaris diferents: la novel·la, el conte i l’assaig.

David Foster Wallace (1962-2008).

David Foster Wallace (1962-2008).

David Foster Wallace «és considerat un dels autors més importants de la seua generació, amb una obra que ha superat les barreres del món anglosaxó i que és coneguda a arreu.» En català no podem llegir-la tota, però sí una part de la seva obra, tot i que cal restar a l’espera que alguna editorial s’animi a traduir l’obra completa.

Foster Wallace a publicat dues novel·les, una de les quals traduïda al català, L’escombra del sistema (Edicions del Periscopi). Per mitjà de la història que hi transcorre, vol mostrar «el trencament, en la societat contemporània, dels vells esquemes de comunicació basats en les relacions entre un emissor i un receptor i la substitució d’aquests esquemes per un esdeveniment d’efectes multiplicadors.»

Foster Wallace era seguidor de l’estil de Dostoievski i és per això que no és d’estranyar que busqui personatges «segrestats pels fonamentalistes del mercat, quan els grans discursos emancipadors deixen indiferents uns subjectes alineats pel consumisme.» Però la idea de Foster Wallace no és parlar dels problemes existencials dels personatges fent-los esdevenir narcisistes, sinó que «vol reproduir [el subjecte contemporani] en totes les seues múltiples facetes […]. Per això copia taquigràficament el que diuen o pensen els seus personatges, i així es demostra que són el resultat del seu pensament.»

Antologia de contes - Foster WallacePel que fa als contes de Foster Wallace estan recollits en tres volums en anglès, tot i que alguns dels relats els podem trobar en català a Antologia de contes (Edicions del Periscopi). En el cas dels contes, la influència més important que va rebre va ser de Kafka. També de Melville, de qui «pren les descripcions asfixiants de les rutines dels funcionaris i dels malsols de la burocràcia.» Foster Wallace, a més, fa servir l’humor, que «li serveix per a criticar d’una manera demolidora el consumisme i el poder de les empreses.»

Per acabar, Foster Wallace també va escriure força assajos i articles que tracten de «temes molt variats i són plens de reflexions molt interessants, però sobretot val la pena llegir-los perquè ajuden a comprendre el seu compromís.» Per tan sols posar un exemple, «en un reportatge sobre una campanya electoral, constata el poc interès dels joves per la política i com això ja va bé als partits».

En definitiva, l’autor de l’article ens recomana del tot llegir David Foster Wallace com a «bona medicina, perquè interpreta la societat com un conjunt de símptomes la malaltia dels quals es confon amb els homes i les dones.»

Llegeix l’article sencer de Fèlix Edo Tena al número d’octubre de Serra d’Or, en digital o en paper!