Maria Cabrera, Jenn Díaz i David Cirici, premiats de Santa Llúcia

16.12.2016

Aquest vespre se celebra la tradicional Nit de Santa Llúcia a l’Hospitalet de Llobregat. És la festa de les Lletres Catalanes, una vetllada cultural amb més de seixanta anys d’història, organitzada per Òmnium Cultural, juntament amb Enciclopèdia Catalana i Grup62. Durant la vetllada es donen a conèixer els noms dels guanyadors del premi Sant Jordi de novel·la, el premi Carles Riba de poesia, el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i el premi Frederic Roda de teatre, que aquest any ha quedat desert.

Maria Cabrera | © Omnium Cultural

Maria Cabrera | © Omnium Cultural

El setè àngel

David Cirici ha guanyat el 57è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb El setè àngel. El jurat, format per Àlex Broch, Marta Nadal, Isona Passola, Ramon Pla i Arxé i Màrius Serra, ha decidit guardonar de manera unànime l’obra de Cirici per haver escrit una “novel·la fascinant, que ni és bonista ni és oportunista”, tal com ha destacat Passola. El setè àngel és una novel·la ambientada al Mediterrani, el mare nostrum, “un mar turístic però també ara un mar de pasteres i refugiats”, ha afegit Passola.

En aquesta novel·la Cirici explora l’efímer de la nostra felicitat a través de la història de l’Ernest, un publicista que està de vacances amb la seva família i el seu veler entre les illes gregues de Patmos i Icària. Durant el trajecte, el veler topa amb un naufragi i en Marc, el seu fill, cau a l’aigua. L’Ernest intentarà seguir el rastre del seu fill, i se submergirà en l’infern que “actualment és el Mediterrani”, mentre en Marc és rescatat per una embarcació de sirians. Cirici hi retrata tres naufragis: el personal de l’Ernest, que s’havia vist com un triomfador, el naufragi d’en Marc, i el de la nostra Europa.

David Cirici (Barcelona, 1954) és llicenciat en Filologia Catalana per la UB, i actualment és membre del PEN i l’AELC. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes i ha treballat com a publicista. Actualment combina l’activitat literària amb la docència com a professor de llengua i literatura. Com a novel·lista, és autor de diversos retrats irònics de la realitat actual, com La vida dels altres (2000), I el món gira (2011, premi Prudenci Bertrana) o El lladre de Guernica (2015).

David Cirici | © Omnium Cultural

David Cirici | © Omnium Cultural

La ciutat cansada

La ciutat cansada de Maria Cabrera ha estat la guardonada amb el 58è Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000€. El jurat, format per David Castillo, Andreu Gomila, Josep Lluch, Roger Mas i Teresa Pascual, ha destacat que aquest poemari aborda l’esgotament de les relacions, de l’amor, de les emocions i dels pensaments recurrents. “No només hi ha esgotament en aquest poemari, sinó també ironia i sentit de l’humor”, ha volgut destacar Roger Mas, que ha qualificat La ciutat cansada de llibre generacional. “Darrere d’aquesta ciutat hi ha Barcelona, però no hi ha cap oda a la ciutat en el sentit maragallià del terme”, ha precisat Cabrera, que ha subratllat que és un poemari en el qual ha treballat durant anys. “L’esgotament de què tracta és una sensació d’estancament emocional i mental d’unes idees massa aferrades”, ha continuat.

“Com a autora tinc poca trajectòria i és per això que rebre aquest premi em té emocionada i nerviosa”, ha precisat Maria Cabrera (Girona, 1983), llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística Catalana. Treballa com a correctora per a diverses editorials i com a professora al Departament de Filologia Catalana de la UB i de la UOC. Ha publicat Jonàs (2004, premi Amadeu Oller) i La matinada clara (2010, Papers amb Accent). Ha format part d’algunes antologies, com Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Tretzevents, 2011), i alguns dels seus poemes han estat musicats per músics com Bikimel, Miss Carrussel i Clara Peya & Judit Neddermann o Sílvia Pérez Cruz.

Vida familiar

L’escriptora Jenn Díaz ha estat la guanyadora del 19è Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Vida familiar. Àlex Susanna, que formava part del jurat juntament amb Francesco Ardolino, Àngel Burgas, Jordi Mir i Sílvia Soler, ha volgut destacar que es tracta d’una obra “molt compacta”, en la qual “una pluralitat de veus que es troben a la intempèrie senten la urgència d’adreçar-se al lector i explicar-li un fet disruptiu, una esquerda moral”. Els contes de Vida familiar s’aboquen a la quotidianitat més pròxima amb la mirada lúcida i sensible dels grans escriptors.

Jenn Díaz ha assegurat que sent molt de respecte per guanyar un premi que porti el nom de Mercè Rodoreda: “Ha estat el meu pilar fonamental com a lectora en català. Per aquest motiu m’hi he presentat, ja que per a mi era important tenir el nom de Rodoreda encara més a prop del que ja el tinc a la meva vida quotidiana”. Díaz ha volgut afegir que els seus contes parlen d’una realitat immediata, personal i actual: “Fins ara, havia parlat de la meva família i de les generacions anteriors a la meva, però a Vida familiar parlo de mi, del meu entorn i de les coses que veig”. L’escriptora també ha volgut reivindicar el paper del relat, un gènere que considera que queda aclaparat per la novel·la. Jenn Díaz (Barcelona, 1988) és autor de Belfondo (2011), El duelo y la fiesta (2012) i Mare i filla (2015), entre d’altres. Col·labora amb Catorze.cat, Jot Down i El Periódico.

Jenn Díaz | © Omnium Cultural

Jenn Díaz | © Omnium Cultural

L’illa de Paidonèsia

El llibreter de la Llibreria Pebre Negre, Oriol Canosa, ha estat guardonat amb el 54è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. El jurat, format per Muriel Villanueva, Paula Jarrín, Pep Molist, Toni Iturbe i Lluís Prats, ha considerat que es tracta d’un relat molt original. “És una gran oportunitat per als nens de poder parlar de com voldrien construir un món millor”, ha aclarit Paula Jarrín. Segons Canosa, aquesta novel·la és una “robinsonada”.

L’illa de Paidonèsia narra la histròria de Nicolau Riutort, un nen de nou anys, viatja en vaixell amb els seus pares. Com que s’avorreix, el protagonista decideix agafar en préstec un dels bots de salvament i anar a una illa petitona. Allà comença una aventura epistolar en què l’illa s’omple de nens i nenes, els adults no hi poden fer res i la cosa s’embolica.

Oriol Canosa (Tarragona, 1975) ha publicat contes com La casa del professor Kürbis (2013) i Apa! Et penses que ens ho creurem? (2015). També ha col·laborat en revistes com Sàpiens, Cavall fort i BarçaKids. Canosa ha volgut reivindicar el llibre infantil: “Hi ha molts nens lectors i cal que tinguin productes de qualitat”.

Sentinels

Un jurat format per Care Santos, Lluís Llort, Abel Cutillas, Laia Fàbregas i Gabi Martínez ha atorgat el 43è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Joan Antoni Martín Piñol, un dels referents de la literatura infantil i juvenil del país, que ha publicat obres com Harry Pater y el pañal filosofal. Llort n’ha volgut destacar la ironia, la crítica a la fama, la televisió i les xarxes socials: “Tracta el lector com a intel·ligent, cosa que no sempre sol passar en la literatura juvenil” i ha afegit que “es tracta d’una obra fresca, agosarada, sense ser trencadora”.

Sense embuts, Martín Piñol ha afirmat que la seva és una obra que està molt bé “perquè l’he escrit amb obres al pis de baix i amb una nena d’any i mig”. Sentinels narra la història d’un presentador de televisió, que decideix abandonar el seu programa del cor per convertir-se en un heroi justicier. Amb el seu amic i col·laborador des de l’institut crea Sentinels, una barreja de reality i talent show que vol trobar deu participants per convertir-los en un equip d’herois que lluitin per la pau, la justícia i el share. Segons Martín Piñol, “és la meva novel·la més feminista”.

Enderrock, 7è premi de Comunicació

Enderrock ha estat guardonada pel 7è premi de Comunicació. El jurat, format per Sebastià Serrano, Tatxo Benet, Marina Llansana, Albert Sàez i Àlex Gutiérrez, ha valorat el fet que Enderrock és la primera revista de rock en català. Serrano ha destacat que aquest tipus de publicació lligada a la quotidianitat o mobilització dels grups, de les identitats, dels col·lectius, són molt importants per mesurar els processos de substitució: “Abans de parlar hem cantat, de manera que l’origen del llenguatge està relacionat amb el moviment i la música”, ha afegit Serrano.

Des de fa 25 anys, Enderrock ha retratat l’escena musical catalana, amb especial atenció a la música en llengua catalana. La revista ha impulsat esdeveniments com el Concurs Sona 9, els premis Enderrock, prop d’un centenar d’edicions discogràfiques, programes de televisió, documentals, llibres, cicles, programacions musicals, etc.

Lluís Gendrau, director i editor de la capçalera, ha volgut remarcar que per a la revista la música és cultura i “les cançons són l’eina més potent i transformadora de la societat, ja que permeten transformar les idees, transmetre la poesia i explicar d’on venim i on anem”. Així mateix, també ha subratllat que aquestes cançons expliquen el paisatge sonor del país, “un país de revistes”, ha dit Gendrau.

Mary Ann Newman

Mary Ann Newman

Mary Ann Newman, 30è Premi Internacional J. B. Cendrós

El jurat, compost per Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Josep Gifreu, Elena Jiménez i Vicent Partal, ha volgut reconèixer la tasca com a traductora a l’anglès d’obres d’autors catalans com Quim Monzó, Xavier Rubert de Ventós, Josep Carner i Josep Maria de Sagarra. Mary Ann Newman ha volgut agrair el fet que es reconegui la feina dels traductors: “Som el vas comunicant de la llengua i la literatures d’un país a la resta del món”. “Als EUA hi ha un aflorament de traduccions de literatura catalana, en part gràcies a la tasca de l’Institut Ramon Llull”, ha afegit la traductora.

Newman és una de les fundadores de la Càtedra Barcelona-Nova York, un programa d’intercanvi universitari entre la UB i la New York University i fa poc ha engegat el Farragut Fund for Catalan Culture in the US, una organització sense ànim de lucre que té convenis amb la Fundació Mies van der Rohe i la Fundació Abadia de Montserrat, a través de la qual es vol reivindicar el patrimoni català dels Estats Units, que és molt poc conegut.