Darrera de les vinyetes: el tancament d’un cicle

18.12.2016

Arribo a l’Ateneu Barcelonés amb un déja-vu: fa uns mesos hi vaig anar per assistir a una xerrada sobre novel·la gràfica, avui també. Però la situació és diferent: si l’altre vegada era la conferència inaugural de Santiago García, avui toca la taula rodona entre Catalina Mejía (editora de Salamandra Graphic), Octavio Botana (editor de segell Sapristi) i Salva Rubio (escriptor i docent) amb la moderació de la crítica d’art, la comissària i la dibuixant Mery Cuesta. Aquesta xerrada és la que tancarà el cicle organitzat per Arts Visuals.

vineta-las-meninas-santiago-garcia-javier-olivares-1445510238586--644x362

Vinyeta de “Las Meninas”, de Santiago García

El debat d’avui es titula “Darrera de les vinyetes. De l’escola a la indústria” i vol parlar de la visió del còmic que es té des del editorial. És per això que la taula de debat la formen diversos professionals del sector que, a més, són grans amants del gènere. Alguns consumeixen còmics des de petits, com Octavio que afirma que tenia la casa plena de còmics, o Salva que va començar una mica forçat: “Jo li demanava a la meva mare si em podia comprar joguines i ella em deia que no, però de llibres els que fos. Anys més tard robava els còmics als meus cosins i els de temes més adults al meu tiet”. En canvi, en el cas de Catalina la vocació per la novel·la gràfica no va aparèixer fins que va ser gran, moment en el qual es va convertir en editora d’una editorial que publicava còmics.

Tal com reconeixen tots els conferenciats, actualment el còmic es troba en un bon moment i els autors tenen molt més facilitat per publicar, ja que hi ha moltes més editorials interessades. No obstant, creuen que aquest gènere encara no ha arribat a la seva esplendor i encara queda “molt de camí per recórrer” com diu Catalina Mejía. Mery Cuesta, que també coordina un màster especialitzat en el còmic, afirma que actualment l’auge de la novel·la gràfica també ha fet augmentar la formació dels autors però que molts estan molt poc informats i es sorprenen, per exemple, del que es sol pagar per un còmic complet.

A part de la conversa entre els mateixos conferenciats, l’acte també té la intenció de trencar la quarta paret per arribar a crear un debat entre convidats i públic. És per això que la moderadora dóna pas (i veu) a tots els assistents: autors de còmics, professionals del món editorial i simples (però importantíssims) amants d’aquest tipus de lectura. Amb la primera pregunta s’aborda un tema del qual no s’ha tractat però que últimament està guanyant molta força: els llibres d’assajos il·lustrats. Aquests productes es podrien considerar un gènere híbrid ja que inclou tant les característiques dels còmics com la dels llibres divulgatius i és una forma de difondre coneixement i d’atreure lectors de còmics. Parlant d’aquest gènere, en Salva Rubio recorda que al Japó ja van molt més avançats i que fins i tot es fan còmics sobre la vida quotidiana, com per exemple, per un manual d’un electrodomèstic o per saber com s’ha d’actuar en cas de terratrèmol.

Després d’això la conversa deriva cap a la autopublicació i la negació de la idea que un autor pugui publicar el seu producte online i en format paper alhora. Però la següent pregunta obra la caixa de Pandora: com surten els números? “Algú ha dit que surtin?” exclama impulsivament Octavio Botana entre riures. Però els conferenciants acaben reconeixent que els números acaben sortint si hi ha voluntat i esforç. Malgrat això, reconeixen que problema no és editar i publicar el còmic sinó arribar a vendre tota la tirada (que cal fer perquè no s’hi surti perdent). A més, es queixen que institucionalment tinguin tan poca ajuda i suport.

Vinland-4

Vinyeta de “Vinland”, de Salva Rubio

Deixant de banda alguns dels temes anteriors, la xerrada final del cicle de novel·la gràfica ha deixat algunes premisses o consells que hauria de tenir en compte qualsevol futur autor de còmics:

1. Un autor de còmic es pot formar. El talent hi ajuda però qualsevol persona pot arribar a fer un bon còmic si té una bona formació.

2. La formació pot ser autodidacta o en una escola. L’escolta sobretot ajudarà l’artista a trobar més recursos i a polir més l’estil.

3. (Però) La formació no ho és tot. En paraules d’Octavio Botana “és més important l’art en si que un gran currículum”.

4. Vendre’s bé. Quan es presenta una proposta a una editorial cal tenir en compte tots els detalls: paper, com està feta la sinopsis, el guió gràfic…

5. Publicar no és una qüestió de sort. Publicar és una qüestió d’esforç, interès i molta feina.

6. Els llibres divulgatius amb un suport d’imatges són el futur. Es tracta d’un sector molt desconegut però últimament ha guanyat pes en el món editorial.

7. La autopublicació és possible però requereix una feina afegida per arribar a les llibreries.

8. Els festivals del sector són molt importants per a promocionar-se i conèixer nous productes.

9. Cal saber com van drets d’autor: el còmic és un producte que s’ha de vendre com a tal. Per això cal estar informat de les reparticions que hi solen haver en els drets d’autor perquè no hi surtis pendent. 

10. El còmic ja és present al món museístic. Encara que la proposta d’un Museu del Còmic estigui congelada a Catalunya, a diversos museus europeus ja s’ha inclòs el còmic en les seves exposicions.

I només un últim consell que va dir Octavio Botana per a no perdre l’esperança: “Jo crec que un còmic bo sempre s’acaba publicant”.