Dansa per sobre de les nostres possibilitats

Us espera un cap de setmana farcit de propostes de dansa, totes elles destacables. Prepareu l’agenda: segur que no podreu donar l’abast. Us fem una petita guia i la nostra recomanació particular.

BCN dansa per sobre de les nostres possibilitats

* Festival DanSat, XIa edició. S’inaugura dijous, amb Roberto Oliván: A place to bury strangers. Peça de gran sensibilitat i premiada amb el Ciutat de Barcelona, explora el camí entre circ i dansa contemporànies. Divendres i dissabte és el torn de Thomas Noone, resident amb la seva companyia al Sat Teatre. Presenta el solo As If I, ple de vitalitat i saviesa ballada. Serà un programa on també La Veronal mostrarà el duo Zelenstova, una mirada en detall a una de les primeres obres de la companyia: Rússia. Per la seva bandaIncrepación Danza portarà el flamenc a aquesta sessió de peces curtes. I finalment la companyia Cobosmika, amb un altre duo, avançarà amb One to another un fragment de la seva propera estrena. Diumenge serà el torn del hip-hop de la Kulbik Dance Company: Cube. Xerrades i tallers completen la programació, tan necessària, del segon teatre públic amb una programació estable de dansa a Barcelona. Podeu consultar la programació completa aquí.

* Tenir canalla no és excusa per deixar de veure dansa: torna Bombolles de paper de la companyia Bàcum, un espectacle interactiu i participatiu de dansa que va ser reconegut el 2014 com el millor per al públic familiar a la Fira de Castella i Lleó. Seran al Poliorama tres diumenges seguits al matí: una delicada i exquisida idea per a gaudir plegats.

* També podreu trobar aquest cap de setmana a l’Antic Teatre una aposta pels nous llenguatges del cos amb El otro de Romain Chat & Quim Vilagran. Es tracta d’una reflexió sobre la identitat de dos homes que viatgen junts. No us perdeu aquesta intriga i entendreu que es tracta d’una peça ben singular i premiada l’estiu passat a la Caravana de Tràilers Grec 2014.

* Una aposta segura, pel seu bon humor, la claredat del discurs, la senzillesa de la peça, però alhora amb la complexitat de l’escenografia visual de Desilence Studio, anirà a càrrec de Pere Faura ambSin baile no hay paraíso. La meva història de la dansaal Mercat de les Flors. Ja ho dèiem: molts espectacles per a tants pocs dies, de la mà d’un dels performance destacats de casa nostra i sobre el treball que fins ara anava presentant en petit format: Dansa real, ja!

* Però volem, per últim, parlar-vos de l’espai NunArt Guinardó, on es programa un cop al mes El Banquet: un espectacle de música en directe i dansa, amb dos intèrprets convidats, pensat com a celebració artística, i on el públic també té un paper molt rellevant. Molt atents: cal fer reserva prèvia en aquest enllaç. Es representa només un cop al mes, en sessió doble. Aquest dissabte amb els artistes convidats de circ Jorge Albuerne i el músic Oriol Mula. Us deixo amb la crítica del mes passat. Anoteu-lo a la vostra agenda!

Dansa i música pels sentits

Amb una soca penjada al fons de l’espai, arrels i part inferior d’un tronc d’arbre que s’endevina devia ser prou gran, se sintetitza molt bé el motiu de la convocatòria: una invitació a festejar tot allò que significa la fructifica relació entre música i dansa. Des de la contemporaneïtat, naturalment, perquè no és d’una altra forma com en els nostres temps es pot configurar la verdadera obra de l’artista: traduir els ensomnis. Aquella sèrie de pensaments, imatges i emocions que recorren el temps creatiu i que només de tant en tant es plasmen amb claredat en un escenari. No és d’estranyar, en aquest sentit, que Plató escollís el context d’un banquet i els seus plaers per fer parlar els seus convidats del somni majúscul que representa l’amor.

L’espectacle dissenyat per Laura Vilar i Miquel Barcelona, i amb un total de vuit ballarins i un músic, planteja amb un esquema fix sobre el que els convidats a la festa improvisen amb la seva mirada. A les funcions del dia 21 de març van ser Lipi Hernández i Joan Viñals. Ballarina i músic són la partitura específica d’un conjunt coreogràfic basat en percudir el propi cos per anar més enllà de la pròpia realitat física on se sustenta. I així projectar-lo en un doble sentit: aquella història compartida d’experiències humanes sobre la qual es construeix el sentit; com aquesta realitat tangible des d’on poder ballar i fer música. Des del mes d’octubre han passat pel banquet sensibilitats diverses: Aida de Sàrrega, Cesc Casadesús, Mariona Castillo, Jordi Cortés, Bruno Oro, etc. Això fa que cada representació mensual sigui única.

Però el més estimulant de la proposta no només té a veure amb les diferents capes de significat que aporten i els matisos interpretatius que els artistes convidats fan de cada representació única i irrepetible. Sens dubte la gran aportació que fa El Banquet és aconseguir que el públic sigui part de l’obra, activa i sonorament, sense resultar en cap moment invasiu: només perquè s’hi produeix una autèntica i genuïna adhesió emocional. La dansa i la música com a coses properes, vinculades amb el ritme de la vida, arrelades a la pròpia categoria d’éssers sensibles, perquè percudeixen les mateixes fonts amb què el grup festeja el propi fet de la trobada social. Pur estudi antropològic de tot allò que defineix la nostra condició d’humans, que somiegen la perfecta (i platònica) trobada amb l’altre, d’entre tota la resta. Sempre en moviment. Sempre percudint el propi cos.

https://www.youtube.com/watch?v=onms6BfEung?rel=0