Dani de la Orden: “Barcelona necessita més comèdies romàntiques”

"Aquesta pel·lícula és més gran que la primera en tots els sentits. Els personatges han crescut en edat i en emocions. Els conflictes i temes que planteja tenen una capa més. També nosaltres hem fet un viatge professional i personal des de la primera fins la segona"

Barcelona necessita més comèdies romàntiques. Més històries d’amor entre el Raval i Poble Sec, entre Gràcia i Vallcarca. Per això, i impulsat per aquella necessitat gairebé vital de rodar alguna cosa, en Dani de la Orden va parir Barcelona nit d’Estiu. Un autèntic fenomen que va aconseguir ser la pel·lícula més taquillera estrenada day&date, la més vista a Filmin i una de les més venudes a l’FNAC. Ara, gairebé dos anys després, torna per explicar-nos que qualsevol nit d’hivern poden tenir lloc, a Barcelona, 566 històries d’amor. Ells ens n’explica sis.

Un fotograma de Barcelona nit d'hivern, de Dani de la Orden.

En Dani sempre diu que de comèdies romàntiques n’hi ha de molts tipus. Que no podem encasellar el gènere en Love Actually, Pretty Woman i El diario de Bridget Jones. Així doncs, la primera pregunta era obligada: per què vas triar aquests temes? Resposta curta i sincera: “Perquè em generaven comèdia i emoció”. A més, però, també buscava més maduresa, “tots els personatges de la pel·lícula havien de fer sacrificis per amor”. I posa exemples: la història del noi que no es vol enamorar la veia molt propera, perquè és molt enamoradís i la de les iaies lesbianes l’emocionava perquè realment parla sobre com acceptar l’amor d’una tercera persona encara que no el comparteixis.

“Aquesta pel·lícula és més gran que la primera en tots els sentits. Els personatges han crescut en edat i en emocions. Els conflictes i temes que planteja tenen una capa més. També nosaltres hem fet un viatge professional i personal des de la primera fins la segona” explica l’Eduard Sola, un dels guionistes juntament amb l’Eric Navarro i en Daniel González. De fet, tot i que admet que “ni els guionistes ni el Dani som els nostres personatges, sí que hi ha una mica de nosaltres en tots ells”.

No és casual que la pel·lícula inclogui una història com la que protagonitzen Montserrat Carulla i Asunción Balaguer. De fet, la primera entrega ja comptava amb una història d’amor encara poc acceptada per la societat: la de dos futbolistes. “Tenim tres amics gais i ja ens pensem que això de l’homosexualitat són flors i violes, que no hi ha cap problema amb el col·lectiu LGTB… i és mentida. Sortir de l’armari és encara avui un problema i no cal anar-se’n a Rússia o a l’Iran per exemplificar-ho. El col·lectiu gai té avui, aquí, problemes per desenvolupar les seves relacions en completa normalitat. Mentre hi hagi un adolescent amb por de dir-li als seus amics que ho és tindrem el problema sobre la taula. I qui diu adolescent diu, òbviament, un parell de iaies” explica l’Eduard.

Quina és la clau de l’èxit? Per què Barcelona nit d’estiu va ser un autèntic fenomen i, molt probablement, Barcelona nit d’hivern també ho serà? Tot i que confessa no tenir la fórmula, De la Orden sí que creu que hi ha una suma de factors que van ajudar: “Era una comèdia romàntica agredolça, tenia un bon càsting i vam caure bé al públic”. Ara bé, tot això està bé com a base, com a fórmula comercial, però el més important és que la pel·lícula la portis dins. “He fet la pel·lícula que jo volia, que jo sentia. Una història sincera que em flipava” admet en Dani.

Una honestedat que, a jutjar per les opinions dels espectadors, va arribar al pati de butaques. “Eren històries molt creïbles, on t’hi pots reconèixer o imaginar” confessa la Mariona, de 30 anys. També la Sara, d’11 anys, explica que “li va agradar molt la Barcelona Nit d’Estiu perquè és molt romàntica i surten nens que s’enamoren”. En Sergi, de 37 anys, coincideix que “molts dels trets dels personatges eren reconeixibles per qualsevol, també coses que ens han passat en les nostres relacions de parella”.

Aquest, era, de fet, un dels objectius de la pel·lícula. “Hem intentat que sigui una comèdia romàntica honesta sentimentalment parlant. No li diem a l’espectador: tu salta de la carroza porque encontrarás el amor de tu vida. Al contrari. La pel·lícula et dóna unes quantes hòsties, com la vida real” explica en Dani. Emociona, fa riure i ens sentim identificats. Què més li podem demanar a una comèdia romàntica?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació