Cultura viva

4.03.2016

L’antiga Fàbrica Fabra i Coats ha acollit la jornada Cultura Viva que organitza l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta trobada s’ha pretès indagar en la relació entre la ciutadania, les institucions i els espais comuns de la cultura. Una de les xerrades que hi ha tingut lloc ha tractat la gestió comunitària de la cultura.

Mural sobre gestió comunitària de la cultura fet per Pedro Strukelj sobre dibuixos fets en directe durant les jornades de la fàbrica Fabra i Coats | Foto Clàudia Rius

Mural sobre gestió comunitària de la cultura fet per Pedro Strukelj sobre dibuixos fets en directe durant les jornades de la fàbrica Fabra i Coats | Foto Clàudia Rius

“Revisant el passat, veiem que les institucions públiques han tingut sempre una relació complicada amb la gestió comunitària”, expliquen els organitzadors de Cultura Viva. Aquest és el punt de partida de la xerrada Gestió comunitària de la cultura que es va celebrar dimarts a la Fabra i Coats.

Rubén Martínez, membre de La Hidra Cooperativa, i Laia Forné, assessora de la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, van ser els encarregats d’obrir l’acte amb l’exposició d’un marc conceptual extens. “Si va ser el propi estat qui va expropiar els béns històrics, com ara boscos, rius i muntanyes; com podem creure’ns que ell mateix produirà, distribuirà i gestionarà els béns comuns?”, es preguntava Rubén Martínez, que culpava al capitalisme d’apropiar-se de les propietats de tothom. Laia Forné reivindicava que s’ha de poder posar en marxa el valor d’ús i no el valor de canvi.

Anna Subirats, geògrafa que ha estudiat els espais de gestió comunitària, va assenyalar tres pràctiques que l’administració hauria d’evitar a l’hora de tractar espais comunitaris:

1. Promoure la gestió ciutadana des de l’administració. Ha de sortir des de la comunitat, amb motivació pròpia i sense sentir-se obligat.

2. Dependre o de la gestió comunitària o de l’externalització. Per què no fer ús de models mixts o de transició?

3. Reprimir alguns equipaments comunitaris i ajudar a uns altres. Això fragmenta la globalitat de la comunitat, creant tensions entre un mateix teixit social.

Ferran Aguiló, cooperativista i activista de Can Batlló, i Angel Antic, membre de la Casa Invisible de Màlaga, van aportar el punt informal de la xerrada, amb un llenguatge més planer. “Els antecedents de la gestió comunitària de la cultura són els ateneus, casals, corals i tallers d’art”, explicava Aguiló, que es va queixar dels Centres Cívics perquè “han perdut la seva estratègia cultural i són només espais controlats per a fer cursos o esdeveniments”. Angel Antic va presentar la Casa Invisible de Màlaga, un centre social i cultural d’atenció a la ciutadana. Aquesta casa aviat complirà 9 anys, una efemèride digne de celebrar ja que, segons explicava el mateix Antic, “A Màlaga hi ha un PP molt fort, i el ciutadà majoritari té un perfil de neocon bastant ranci”.

Ana Méndez, assessora de Celia Mayer a l'ajuntament de Madrid, durant la seva intervenció a Cultura Viva | Foto: Marc Lozano Bosch

Ana Méndez, assessora de Celia Mayer a l’ajuntament de Madrid, durant la seva intervenció a Cultura Viva | Foto: Marc Lozano Bosch

Anna Méndez, assessora de la regidora de cultura Celia Mayer a l’ajuntament de Madrid, va ser l’encarregada de tancar l’acte abans d’obrir un debat amb el públic. Méndez ha estudiat les comunes angleses, i fa una comparació entre aquestes i els espais de gestió comunitària espanyols actuals. Un dels problemes que ella identifica és que les administracions no es poden solapar, i això suposa una divisió de drets que no deixa lloc a espais intermedi on podrien funcionar amb normalitat els Casals o altres espais de gestió comunitària. Segons Méndez, el problema rau en la idea principal següent: creiem que quan som propietaris d’un espai, l’hem de gestionar nosaltres per força. L’assessora de Celia Mayer posa l’exemple de la Biblioteca de San Fermín, on han fet un procés participatiu perquè el poble expliqui com vol que sigui aquest espai, però qui el farà realitat serà l’ajuntament. Anna Méndez afirma que confia en l’administració local perquè creï fluxos de funcionament com aquests.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Us agrairia donar el crèdit al mural amb el qual obriu la notícia sobre Cultura Viva de Fabra i Coats.

    Mural ….. fet per Pedro Strukelj sobre dibuixos fets en directe durant les jornades.

    Merci.