Cultura desactiva l’operació de rescat dels papers de #RàfolsCasamada

4.08.2015

Dissabte passat Núvol alertava de l’aparició de papers i llibres de Ràfols Casamada i Maria Girona en una parada dels Encants. Joan Pinyol descrivia en aquest article la impressió que li havia causat trobar-se la biblioteca personal dels dos artistes escampada per terra. La notícia va generar de seguida una certa alarma social, fins al punt que el conseller Mascarell va demanar a Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, que es presentés als Encants per recuperar aquest fons documental. Ara un informe dictamina que els papers trobats als Encants no tenen valor patrimonial, però fonts consultades per Núvol apunten que encara queden punts foscos per aclarir.

Ferran Mascarell, Conseller de Cultura

Ferran Mascarell, Conseller de Cultura

Segons ha informat avui el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquest dilluns un tècnic del Museu Nacional d’Art de Catalunya i tres tècnics de la Biblioteca Nacional de Catalunya han dut a terme un primer estudi del material trobat als Encants amb la finalitat de valorar la importància del fons. “Fet l’estudi del material, es tracta de fons bibliogràfic sense cap col·lecció o dedicatòria important en estat de conservació desigual. Són llibres pertanyents al darrer terç del segle XX, gran part en edicions de butxaca. Catàlegs d’exposicions, revistes, postals manuscrites, factures, circulars bancàries i una carta manuscrita del pintor Xavier Valls i Subirà (1923-2006)”, comunica Cultura en una nota de premsa. “El conjunt de documents aporta una visió fragmentada i incompleta de la biblioteca i arxiu dels dos artistes. Seria d’interès poder-ho conservar i donar-ho a conèixer sempre i quan el preu sigui absolutament raonable”, alerta la nota del Departament de Cultura.

Segons ha pogut saber Núvol a través de Paco Escudero, un veí i amic de la parella, les nebodes i hereves dels artistes, Margarita Fuchs i la seva germana Maria, van intentar vendre les obres al MNAC amb l’esperança de cobrir les despeses de successió, però l’oferta de la Generalitat va ser per a elles decebedora. Les negociacions es van estancar. El pis on va viure Maria Girona fins que va morir tenia un contracte de lloguer antic i indefinit, que no es va poder renovar després de la seva mort. En veure que no es concretava cap oferta de la Generalitat i davant la necessitat imminent de vendre el pis, les nebodes van optar per desfer-se de la biblioteca i papers que hi havia a casa.

 

Biblioteca de Ràfols-Casamada escampada als Encants | Foto Joan Pinyol

Biblioteca de Ràfols-Casamada escampada als Encants | Foto Joan Pinyol

Un subhaster conegut amb el sobrenom del Maño va comprar la biblioteca a les nebodes per 2.000 euros i s’ho va emportar tot a magatzem que té al carrer Consell de Cent. Allà va preparar els lots per a la subhasta, que va dirigir el seu fill Arcadio, que és qui va vendre el patracol a Mohamed. Sembla però que el Maño es va reservar les coses de més valor, que no han anat als Encants i que han estat venudes a part i a un altre preu.

L’informe de la Generalitat rebaixa l’alarma

En quant a l’obra artística trobada als Encants, l’informe de la Generalitat dictamina que està aparentment relacionada amb l’entorn familiar dels artistes: “S’hi han trobat còpies realitzades en pràctiques de pintura, tres o quatres dibuixos, no signats, sobre estudis figuratius d’anatomia realitzats en paper d’embalar però atribuïbles al pintor. També s’ha trobat material instrumental del pintor –cavallet, paletes i alguns tubs de pintura-, però que en cap cas es pot considerar material prou rellevant des del punt de vista patrimonial”, conclouen els perits del Departament de Cultura.

En relació a la pintura mural –acrílic sobre tela- del domicili familiar del carrer de la República Argentina de Barcelona, obra d’Albert Ràfols-Casamada, “un representant de la família es va posar en contacte amb el Museu Nacional de Catalunya amb l’objectiu que un restaurador del museu pogués extreure la pintura mural. Des del MNAC van mostrar el seu gran interès i ràpidament es van posar en contacte amb la família. Amb data 23 i 25 de juny es va fer un informe sobre la situació de la pintura mural així com les feines a dur a terme per la seva possible retirada”, diu Cultura.

Segons la Generalitat, després d’haver establert contacte amb diverses persones de la família i entorns pròxims, “el gruix més significatiu de l’obra d´Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona està preservada. Res que pogués tenir valor documental o patrimonial s’ha malvenut”.

Quin preu cal pagar per adquirir un fons documental?

Vicenç Ruiz, vicepresident de l’Associació d’Arxivers i documentalistes de Catalunya, demanava ahir en un article publicat a Núvol que no ens deixéssim enlluernar pel sensacionalisme mediàtic ni pel fetitxisme documental i exigia criteris clars a l’hora d’establir una política d’adquisicions de fons documentals: “La lògica que ha mogut tota aquesta actuació apressada, a partir de l’alerta via xarxes socials, sembla més la d’una cursa entre postors privats per veure qui arribava abans per fer-se amb el millor lot de la col·lecció, que no pas la pròpia d’una administració segura d’ella mateixa perquè té definida una clara política d’adquisicions de fons documentals. Després d’anys insistint-hi, finalment, a l’últim Consell Nacional d’Arxius es va aprovar l’elaboració del Pla Nacional d’Adquisicions. Esperem que el pla inclogui tots els agents i centres, no només als arxivístics, per evitar descoordinació i la competència entre grans institucions (no precisament arxivístiques) acostumades, per la mateixa natura del patrimoni que conserven, a engrossir les seves col·leccions via compra. El patrimoni documental, per contra, no pot mai regir-se per aquest punt de vista, ja que allò que realment té valor arxivístic és l’antítesi del que realment té valor col·leccionista. I, per tant, cal evitar que criteris que poden ser aptes per a la compra de patrimoni artístic predominin a l’hora d’adquirir fons documentals”.

Els papers de Ràfols-Casamada als Encants | Foto Joan Pinyol

Els papers de Ràfols-Casamada als Encants | Foto Joan Pinyol

“I és que, el problema de fons, és aquest”, continua Ruiz. “I si, d’una vegada per totes, deixem de considerar el patrimoni documental com a mercaderia? I si, d’una vegada per totes, deixem de confondre el valor amb el preu? I si, d’una vegada per totes, la compra de fons documentals es comença a entendre com a sinònim de mala praxi de l’administració i no com a exemple d’una amatent política cultural? Perquè hauríem de començar a explicar a la ciutadania que allò que realment permet de posar en valor un fons no és el seu preu de compra, sinó el seu correcte tractament dut a terme per professionals, la seva conservació a llarg termini i la seva accessibilitat permanent. De la mateixa manera, hauríem de començar a fer entendre als titulars de fons privats que l’acceptació d’un fons per part de l’administració és en ella mateixa el més gran reconeixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. potser soc més malpensat del compte, però em fa l’efecte que això d’ara de la generalitat i del mascarell és allò de la guineu i el són verdes. Amb les poques imatges que he vist, hi havia llibres d’artista, llibres interessants i el Joan Pinyol va dir que hi havia quadres, apunts, fotografies, etc. L’únicq ue hi ha clar és que els polítics quan no ho veuen clar es repleguen i diuen que ells ho han fet a la perfecció. En qualseevol cas, em temo que, diguin el que diguin, és una relliscada important … i suposo que n’hi ha moltes altres que no hem vist.

  2. Barcelona va commemorar la mort de Freddy Mercury més que la de Ràfols, i molts més figures. Van difondre la cançó “Barcelona” a la plaça Catalunya la nit de la seva mort. Era molt bonic i commovedor.
    Ni amb vida ni desprès els artistes i personatges importants catalans no tenen ni els honors ni el reconeixement públics i sobre tot populars (del poble) que mereixen. Per què serveix el nostre espai públic si no en part per celebrar aquestes vides?

  3. Hi ha una passatge de l’article del qual no n’entenc el significat. És aquest:

    “El pis on va viure Maria Girona fins que va morir tenia un contracte de lloguer antic i indefinit, que no es va poder renovar després de la seva mort. En veure que no es concretava cap oferta de la Generalitat i davant la necessitat imminent de vendre el pis, les nebodes van optar per desfer-se de la biblioteca i papers que hi havia a casa.”

    La meva pregunta a l’autor de l’article és: Si Maria Girona vivia en un pis de lloguer, com és que a continuació es parla de “la necessitat imminent de vendre el pis” per part de les nebodes?

    Tinc també 2 preguntes que considero bàsiques per valorar l’actuació dels diferents agents implicats (bàsicament institucions i nebodes):
    1)Si finalment les nebodes venen tot el material al Maño per 2000 euros ¿quina era la quantitat que exigien aquestes nebodes en la negociació amb el MNAC?
    2)Quina era la quantitat que oferia el MNAC a les nebodes per aquest material, i que elles van rebutjar?

    Per acabar, mirant amb detall les dues fotografies que ilustren la notícia, hi veig simplement llibres dels que qualsevol de nosaltres podem tenir a la nostra biblioteca personal (Col.lecció MOLC, MOLU, el Balancí, Tusquets, Anagrama, magazins de premsa normal,…) Em semblaria ridícul que l’administració es gastés diners en el material que surt en aquestes 2 fotos, que probablement ja és en el fons de moltes biblioteques públiques. (Em refereixo al material que aparentment es veu en aquestes 2 fotos, no a altre material d’altres lots i que desconec)