11 de setembre, Festa per la Llibertat

15.09.2012

Pastora a la Festa per la Llibertat, organitzada per Òmnium Cultural

 

Amb Barcelona plena a vessar de gent gaudint d’una diada històrica, Òmnium Cultural, com ja és habitual ens va brindar la traca final de l’onze de setembre al Passeig de Lluís Companys: els concerts de la Festa per la Llibertat. Hem comptat amb la presència de tres bandes cabdals en el panorama musical català, d’estils diversos però que van resultar una enxaneta molt adient pel castell que ha significat tota aquesta diada. Organitzat de manera excel·lent, l’entitat va brindar als espectadors un final de festa més que digne. Després de la memorable manifestació massiva pels carrers de la Capital, a l’Arc de Triomf esperava a tothom un desplegament logístic contundent, comptant com sempre amb l’escenari “Orbital” armat fins les dents per donar molta guerra i bona música. Els convidats, Pastora, Txarango i Brams van ser introduïts amb perícia lingüística per Màrius Serra.

Dies abans l’organització va avisar d’un retard d’una hora. Quan van tocar les vuit el mestre Serra va presentar la banda Pastora. Un cop a l’escenari, aquest calidoscopi de colors i psicodèlia va demostrar que el seu últim disc “Una altra galàxia” s’ho val i amb aquest directe electrònic i fluid la gent que s’anava acumulant al passeig va comprovar la professionalitat de la banda. Amb plena confiança en el seu treball en català, Dolo Bertran amb el seu vestit vermell i la seva essència juvenil, va actuar en una performance d’una hora justa que va fer saltar el públic al ritme de la música. No s’esperava menys d’un grup tan veterà i innovador com Pastora, i és que el joc entre Pop-Rock i electrònica converteixen la banda en un projecte atractiu i vistós. Una actuació estable i preparada amb moments encisadors i curiosos.

Més tard va arribar el torn de Txarango, i un pèl més tard de l’hora programada, Màrius Serra va presentar a la banda revelació d’aquest estiu. Els membres, congregats a les escales i llestos per sortir desbordant d’energia (i nervis) van pujar a l’escenari, dient-se els uns als altres que “aquesta era l’oportunitat somiada, el seu moment”, i és ben cert. El públic xisclava i aplaudia. A alguns els hauria esfereït la responsabilitat de sortir en una de les edicions més multitudinàries i malgrat la joventut d’aquest grup les expectatives del públic es van acomplir. Després de totes les actuacions d’aquest estiu arreu del territori es van superar brodant amb delicadesa cadascuna de les cançons. El públic els acompanyava i gaudia com mai, i els comparava amb el dinamisme en viu de La Pegatina o a la tendresa de les cançons de la nostra infància, i és que hi ha dos adjectius que els defineixen: potència i alegria. Cal destacar l’aparició de Cesk Freixas durant el concert i la col·laboració final de la Maria, una noia que va traduir la cançó de cloenda “Quan tot s’enlaira”. Txarango va deixar l’escenari ben calent, a punt per l’entrada de Brams. De totes maneres, la seva petjada quedarà gravada en la memòria de tots per haver estat protagonistes de la Festa de la Llibertat 2012.

 

Titot, vocalista de Brams | Foto: Martí Matute.

 

Finalment, Brams van pujar a l’escenari. Des del seu retorn el grup ha anat recuperant amb escreix la seva força i durant aquest últim any la seva actuació s’ha tornat més elèctrica, més trepidant. Amb l’habitual llum roja, Titot i els seus homes van oferir als oients la mescla de temes clàssics i d’altres de l’últim àlbum, “Oferta de diàleg”. Va destacar la gran versió del seu propi tema, “Vull per demà”, actualitzat amb el sintetitzador i un ritme diferent i fresc per a la bateria, que recordava a cançons dels U2 com “Where the streets have no name”.

L’inconvenient principal del concert va ser el ritme general, que va anar perdent pistonada. La gran actuació que fa Brams, amb tot el seu moviment i força, va anar decreixent fins al final, sense haver-hi, però, cap davallada en la qualitat de la interpretació. El concert i la diada es van tancar amb una cançó escaient i amb les paraules d’en Titot, amb “Sóc d’un país” ens va recordar a tots que l’endemà hauríem de tornar a treballar. Per acabar, va fer una crida a l’esforç i al treball col·lectiu.