Teatre en un clic

8.05.2013

Voleu anar al teatre? Hi ha propostes per triar i remenar. Núvol us presenta recollits aquí els articles #postfunció de les obres que trobareu actualment en cartellera als teatres de Barcelona.

Círcol Maldà

7 Encontros de Hélder Costa.

El cicle “7 Encontros” presenta set dels textos que el dramaturg portuguès Hélder Costa va escriure i va posar en escena, en una cafeteria de Lisboa. En la primera sessió, la trobada va reunir Rasputín (Pep Tosar), Miguel de Cervantes (Xavier Albertí) i Charles Chaplin (Oriol Genís) al Círcol Maldà.

Moment extraordinaris al Maldà, d’Esteve Miralles.

 

Club Capitol

Smiley-Una història d’amor de Guillem Clua.

 Smiley de Guillem Clua és ja un dels fenòmens de la temporada. Després de l’estrena de la Flyhard va fer el pas a l’Espai Lliure, la sala petita del Teatre Lliure de Montjuic i a la Sala 2 del Club Capitol on encara es podrà veure fins diumenge 23 de juny.

Smiley de Guillem Clua salta de l’Espai Lliure al Club Capitol, d’Aída Pallarès.

 

La Seca Espai Brossa

La meva Ismènia, d’Eugène Labiche

La meva Ismènia de Labiche a La Seca Espai Brossa

pare gelós no vol que la filla marxi de casa i per això li posa totes les traves que pot perquè no trobi mai marit. Tieta soltera ronda per la casa intentant fent d’alcavota. Minyona atenta a tot i que aporta el to picaresc que el vodevil no pot obviar. I pretendent de vint-i-un botó que ha de captivar la jove Ismène ni que no tingui els atributs que Ismène potser somniava.

La meva Ismènia, d’Eugène Labiche, a La Seca, d’Andreu Sotorra

 

La Villarroel

Primer Amor, de Samuel Beckett

Vaig llegir no sé on que Beckett recitava poesia i monòlegs teatrals amb una veu neutra, quasi inexpressiva, perquè creia que la veu havia de ser una mena de fons blanc contra el qual guspiregen les paraules.

Beckett i Arquillué, de Xènia Dyakonova

Quan l’amor és l’exili, de David Figueres

 

Sala Muntaner

Stockmann, d’Henrik Ibsen

La història de denúncia que hi ha darrere l’obra ‘Un enemic del poble’, d’Henrik Ibsen (Skien, 1828 – Oslo, 1906) ha captivat des de sempre diverses generacions perquè no tan sols no ha caducat sinó que ha guanyat en dissortada actualitat.

‘Stockmann’, a la Sala Muntaner, d’Andreu Sotorra.

 

Teatre del Raval

Yaacobi & Leidental, de Hanoc Levin

Yaacobi & Leidental

Espectacle musical, amb aires de cabaret, classificat pels autors com a metafísic, que dóna a conèixer aquí una representació de l’extensa obra literària del dramaturg, director teatral i poeta israelià d’origen polonès, Hanoch Levin, fill d’emigrants jueus supervivents de l’Holocaust, considerat un dels dramaturgs més importants d’Israel i activista per la millora professional dels dramaturgs amb la creació de l’Associació d’Autors Dramàtics Israelians.

Yaacobi & Leidental al Teatre del Raval, d’Andreu Sotorra.

 

Teatre Gaudí Barcelona

Els guapos són els raros, d’Enric Cambray

Els guapos són els raros

Entre els segles XVI i XVII hi havia dos bàndols que dividien la noblesa catalana: els Nyerros i els Cadells. Com que aquesta és una cultura de tradicions ancestrals, no és estrany que entre la generació jove del segle XXI, al marge de la noblesa antiga, alguna cosa n’hagi quedat d’aquell temps i, a hores d’ara, als patis dels instituts i als claustres dels primers cursos de les universitats es vegin sovint dos bàndols sociològicament oposats com els dos que retraten en aquest muntatge els seus protagonistes: els Nerds i els Guais.

Els guapos són els raros, d’Andreu Sotorra

L’univers d’Enric Camray, d’Aída Pallarès

 

Teatre Lliure: Montjuïc

Els feréstecs de Carlo Goldoni

'Els feréstecs'. Foto: Ros Ribas/ Teatre Lliure.

¿Pitarra…? No, Goldoni! ¿Goldoni..? No, Pasqual! El director del Teatre Lliure s’ha desvengonyit amb aquesta versió singular de l’obra ‘Els feréstecs’ i el desvergonyiment escènic sempre acaba triomfant. Lluís Pasqual, traductor també de l’obra, no només s’ha proposat utilitzar la sala gran de Montjuïc amb la funcionalitat màxima que l’espai permet i que va imaginar Fabià Puigserver quan va crear el projecte sinó que desencotilla de prejudicis i tics els deu intèrprets de luxe del muntatge i, al damunt, inclou els espectadors —situats en una grada d’unes 300 localitats— com un tot i com a part integrant del xou carnavalesc goldonià.

Els feréstecs de Carlo Goldoni, d’Andreu Sotorra.

 

Teatre Nacional de Catalunya-Sala Gran

Barcelona, de Pere Riera

Emma Vilarasau i Míriam Iscla coincideixen a Barcelona de Pere Riera al TNC | Foto David Ruano TNC

Plouen bombes. La guerra és a fora de la casa dels industrials Vila. Però també és a dins de l’ànima i el cos dels mateixos Vila. La bombolla que els resguarda de la desfeta exterior és tan prima que qualsevol sotrac la pot fer esclatar. Ni que sigui en el transcurs d’un únic dia, matí, tarda i nit: el 17 de març del 1938, quan la ciutat de Barcelona és assetjada pels bombardejos continuats durant tres dies, amb més d’un miler de morts, per l’aviació feixista italiana i alemanya.

Barcelona. Plouen bombes, d’Andreu Sotorra