Cooperació digital per evitar la mort de la lectura

28.03.2017

El festival Kosmopolis ha estat un èxit de participació. El certamen ha fet tota una exploració del futur del llibre, tant de les possibilitats narratives que ofereix la digitalització com del futur del llibre com a objecte de lectura i de consum. Gerard E. Mur ha seguit totes les sessions de la secció bookcamp i n’ha fet aquesta crònica.

 

Al començament de La casa Rússia, el personatge de Sean Connery, l’editor Scott Blair, és interrogat informalment pel KGB. Durant el qüestionari, els agents pregunten a Blair què és exactament una audiofira, motiu pel qual ha viatjat a Moscou. Ell els respon: “És un certamen de cassets, els maleïts llibres del futur”. La pel·lícula s’estrenava el 1990. Segons l’errònia previsió de la pel·lícula, avui, gairebé trenta anys després, llegiríem les obres de Jaume Cabré o Emmanuel Carrére en audiollibre. No ha estat així, o almenys no hi ha hagut una mera substitució. Les editorials n’ofereixen, d’audiollibres, però la majoria de lectors encara dobleguen paper. El breu càlcul al film de Fred Schepisi és només un vell exemple de la folgada futurologia sobre l’avenir del llibre. Futurologia sempre llaminera i arriscada. El Festival Kosmopolis, que s’ha celebrat aquest cap de setmana, ha plentejat altre cop una pregunta semblant: “Hi ha futur més enllà del llibre?”. Enigma incertíssim. Tothom té una bola de cristall, però ningú carrega la bona.

La secció Bookcamp del festival ha estat l’absorbidora del debat. Un debat que s’ha menat en tres rumbs diferents: els lectors, les noves narratives i les prediccions futures. “Fins ara sempre havíem intentat cartografiar com canviava el món del llibre i les editorials però hem vist que era una discussió massa centrada en l’objecte i el negoci”, explica Maria Farràs, coordinadora de la divisió. S’ha volgut superar, doncs, l’excessiva fixació de les darreres edicions en el llibre com a suport. Sortir del centre, la zona de confort, i fer un doble pas: al costat -formes innovadores de narrar- i endavant -el futur-. “Hem intentat nedar en el desdibuixament general del sector. Les caixes de gèneres comencen a desaparèixer, deixen de ser de rellevants. Podem consumir còmics interactius o videojocs textuals. Entenguem això com una riquesa”.

Graham Sack, Eva Domínguez, de Nushu-Newskid, i Carles Sora | CCCB/Miquel Taverna

 

Literatura ambiental

Per tractar la conducta lectora, la Bookcamp va convidar a dos ponents excel·lents i enginyosament oposats: Evelio Cabrejo, lingüista colombià, i Dan Franklin, expert en edició digital. D’una banda, Cabrejo va parlar sobre la lectura durant els primers anys de vida, és a dir, quan encara no som capaços d’interpretar caràcters; de l’altra, Franklin va obrir el ventall de les novíssimes maneres de lectura.

Cabrejo va deixar el públic tan embadalit com un nadó. De fet, les criatures eren l’objecte d’anàlisi de la conferència, de títol revelador: La lectura abans dels lectors. Com el bebè entrena els mecanismes de la lectura a través de la veu materna. La fonació de la mare produeix el primer so que activa “la base de memòria musical”. La veu marcarà, a més, la presència i l’absència. Més enllà, fins i tot, del que el nadó pugui veure. Per a Cabrejo són primordials el ritme, la tonalitat i la modulació de la veu durant els tres primers anys: “Constitueixen el procés d’identificació més profund que viu l’ésser humà”. També el més delicat i senzill. Ho tenim tot a favor nostre. Zero responsabilitats com a nadons. Per això, el lingüista considera altament influent el paper dels progenitors. Especialment, l’intercanvi de sons entre pares i fills. El balboteig del nadó ha de ser escoltat i respost i els pares han de recórrer als amanyacs i les cançons de bressol. “Són les nostres primeres lectures”, deia Cabrejo.

Tot això pel que fa a la lectura anticipada a la lectura pura. L’altra cara són els lectors que apilen anys de literatura. Alguns ens preguntem quines formes innovadores de consumició s’estan cuinant. L’editor digital Dan Franklin va ser el ponent que dilucidaria l’assumpte. “Els llibres digitals poden oferir experiències molt diferents de les del llibre en paper”. Un dels molts exemples que va donar va ser el d’STRATA. Penguin Random House ha promogut aquesta plataforma de lectura multisensorial: text, música i novel·la gràfica consumits simultàniament. Té alguna cosa de videojoc i és una bona atracció per als qui busquen històries de ciència-ficció en format calaixera. La novetat més sorollosa, però, va ser el descobriment de la literatura ambiental. Tot i que encara es troba en fase preliminar, la literatura ambiental té per objectiu connectar el text amb el context. És a dir, construir un pont entre l’obra, l’escenari en què es desenvolupa i l’entorn on el lector la llegeix. Franklin ho considera “una humanització de la literatura”. Caldrà estar-hi atent.

Radiografiant el present, Franklin considera que ”hi ha un estancament en la innovació digital”. A tall d’anècdota reveladora, va explicar que després de sis anys treballant d’editor digital a Penguin Random House, el 2013 l’editorial va decidir que prescindia d’ell. “L’empresa no necessitava el meu càrrec. Ja hi havia vuit divisions editorials que feien la meva feina”. No dóna per mort el llibre tradicional: “S’exagera quan es parla de la mort del paper. No hi ha res com les vendes de llibres”.

Evelio Cabrejo | CCCB/Miquel Taverna

Lincoln en 360°

Després dels lectors, el segon rumb de la Bookcamp han estat les Narratives Digitals. Carles Sora, professor de la UPF, va ser l’encarregat de comissariar aquesta subdivisió. L’objectiu, segons Sora, era “demostrar que la narració digital ja no depèn d’un sol tipus de format, com és el del videojoc, sinó que hi ha autors amb mirades més crítiques i artístiques, amb voluntat més discursiva, que ja s’estan apropiant de noves tecnologies, com ara la realitat virtual, i estan creant nous continguts, fins i tot en l’àmbit del periodisme”.

Dels quatre col·loquis, el més interessant va ser el dedicat a l’adaptació literària. Es va gaudir de la presència de Graham Sacks, director i guionista de Lincoln in the Bardo, el primer trasllat d’un text literari a la realitat virtual. Publicat en col·laboració amb The New York Times, Lincoln in the Bardo, títol homònim de l’obra de George Saunders, explica la visita de l’expresident nord-americà al cementiri on hi ha enterrat el seu fill. És un exercici de submersió creïble i digne.

També van passar per aquestes xerrades els integrants de Taller Estampa, Marcel Pié i Pau Artigas, autors de dos documentals molt recomanables: La vampira del Raval, en RV, i Doble epidèmia, peça interactiva que analitza les dificultats de combatre alhora l’homofòbia i la Sida a l’Àfrica. Dos exemples de feina refinada, ben feta i aixecada amb un pressupost baix. Pié i Artigas han sabut adaptar-se a les noves ciències del relat.

Sora confia en una ponderació i convivència entre les tecnologies del futur i les clàssiques: “Tenint en compte que estem parlant ja de la quarta onada de realitat virtual, penso que s’estabilitzaran a poc a poc. Potser no arribarà a tenir un gran mercat, però el públic de les altres narratives va disminuint. Mirem, per exemple, les audiències de televisió, del cinema… De mica en mica, la narració digital absorbirà de manera natural la resta d’audiències que ja no estan tan interessades en el format clàssic”.

Javier Celaya | CCCB/Miquel Taverna

Aprofitar la complicitat digital

El pronòstic sobre l’endemà més immediat del llibre va quedar en mans de Javier Celaya. El fundador de Dosdoce va presentar un fotimer d’eines digitals (Komilibro, Tekstsum, Inkitt…) que l’Eugènia Güell comenta en el seu article sobre la conferència. La sensació que va transmetre Celaya va ser que, en aquests moments, la batalla que es disputa és la de la promoció de la lectura. Moltes de les pàgines i aplicacions que va descobrir eren proveïdores de lectures a mida. Per a Celaya, el format és gairebé anecdòtic perquè abans s’ha hagut de decidir què es vol llegir.

Xerrar amb Celaya és una constatació permanent que la lectura no ha estat mai tan assequible: per oferta d’obres, per preu i per atractiu. M’explica, per exemple, una nova fórmula de consumir clàssics -molts descatalogats ja- que promou la llibreria Shakespeare & Co. de Nova York. Es tracta d’una màquina expenedora de llibres. Comuniques a l’Espresso Book quin manuscrit has triat -com que estem parlant d’obres clàssiques no hi ha problema de drets d’autor- i te l’ofereix en qüestió de minuts mentre prens un tallat a la cafeteria de la llibreria. Una manera, també, d’alliberar l’espai.

Defensor dels audiollibres per incorporar els apressats a la cultura literària, Celanya veu la tecnologia com la gran aliada per a generar una massa social més crítica: “La tècnica Guttenberg ha estat excel·lent perquè un gran nombre de gent accedeixi a la cultura però no ha resultat perfecta. Ho estem veient els darrers temps als informes sobre les dades de lectura. Amb la digitalització tenim una nova oportunitat per crear una societat més culta”.

En conjunt, conclusió final que emanen totes les veus escoltades durant la Bookcamp és que no estaríem parlant de la cèlebre mort del llibre en paper sinó que ens situem en una etapa anterior, molt més greu i dolorosa, que és la mort de la lectura. El suport és indiferent si la victòria se l’enduu la desatenció per les bones històries. Aquest ocàs és possible evitar-lo si els creadors, el sector editorial i les institucions aprofiten l’era digital per guanyar nous públics.

Etiquetes: