Converses singulars amb Teresa Forcades i Angela Volpini

13.09.2012

 

Laia d'Ahumada, Lídia Pujol, Angela Volpini i Teresa Forcades | Foto Montserrat Unterlöhner

 

El dia 1 d’octubre el Teatre Goya acollirà una funció singular. Teresa Forcades i Angela Volpini participaran en una conversa singular i exploraran el coratge a partir de l’homofonia de  dues paraules: revelar-se i de rebel·lar-se. Ens revelem en la rebel·lió, i ens rebel·lem per obra de la revelació, o de manera revelada. Sigui quina sigui la seva manifestació, rebel·lió o revelació, la conversa entre la monja benedictina Teresa Forcades i Angela Volpini, protagonista d’una experiència mística extraordinària, promet ser molt interessant. Pels més joves recordarem que Angela Volpini va viure entre l’any 1947 i el 1956 successives aparicions de la verge, que van cridar l’atenció de molts fidels. Al llarg dels anys Volpini ha reelaborat aquesta experiència amb la voluntat d’ajudar l’home a fer-se conscient de les seves infinites possibilitats de creixement. “La creativitat de les persones serveix perquè el món sigui com nosaltres ens l’imaginem en el nostre desig d’amor i harmonia”, diu Volpini, que és autora d’una àmplia obra assagística.

“Revelar-se és descobrir qui som. Rebel·lar-se és saber què fem en el món”, llegim en la convocatòria de l’acte. “Es necessita coratge per fer ambdues coses, i totes dues són necessàries: cal tenir cara per plantar cara”.

Teresa Forcades i Angela Volpini ens proposen un diàleg obert, revelador d’allò que som, desitgem, pensem i fem. Una conversa sobre temes singulars, que moderarà Laia de Ahumada i que s’obrirà també a la participació del públic. Una conversa singular perquè allà on no arriben les paraules, hi arriba la veu i la música de Lídia Pujol i Juan de la Rubia, al piano. “Una fusió de paraula i so que explica allò que han vist i han sentit, allò que han elaborat i confrontat, allò que els ha estat revelat i allò que les rebel·la”.

 Converses singulars. Teatre Goya Codorniu. Dilluns 1 d’octubre a les 20h. Entrada lliure. Aformanent limitat a la capacitat del teatre. Amb la col·laboració de la FUndació Romea per a les Arts Escèniques. 

www.angelavolpini.it

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Me encanta el tema, el juego de palabras, y sobre todo el contenido de las mismas, que ya nos revelan la valentia de las ponentes…Y la rebelión ante la situación actual.
    Procurare escucharlas.

  2. Interessantíssima la carta de presentació i el joc de paraules , tan pregon d´altra banda, entre revelar-se= rebel.lar-se.

  3. Suposo que durant els propers dies es donarà alguna mena d’explicació pública a totes aquelles persones que s’han quedat a la porta del Teatre Goya tot i arribar un hora abans de l’inici de la conversa singular.

    • Jo he tingut la sort d’entrar i he sortit abans que comencés pq s’allargava molt l’espera. El teatre era realment ple, no hi cabia ningú més. Quan he sortit he dit a la segurata que jo sortia i podia deixar entrar algu, però no ha volgut. Ara, el teatre era ple de veritat. Les tres primeres files estaven reservades per a gent de la FUndació Romea, però la resta del teatre s’ha omplert amb gent que havia estat fent cua. Per sort, Núvol tenia un corresponsal a dins i informarem de com ha anat.
      Bernat