Contra els ulls impassibles de llop

2.10.2016

Avui finalitza la 18a edició del Festival de Cinema Jueu organitzat per la Filmoteca de Catalunya, que ha servit per reflexionar al voltant de les conseqüències de les migracions, la violència i l’alteritat. Entre totes les projeccions que s’han pogut veure, n’hi ha una que sobresurt especialment, Absent God, el documental sobre un dels pensadors més importants del segle XX: Emmanuel Lévinas.

Emmanuel Lévinas | Bracha Ettinger

Emmanuel Lévinas | Bracha Ettinger (Filmoteca de Catalunya)

Reconeixent i lloant la lluminositat del seu pensament, Sigmund Bauman diu que Lévinas és el més gran filòsof del segle passat. La seva obra i les seves conviccions es van consagrar gairebé de manera exclusiva a l’ètica, entesa no pas com a branca (secundària) de la filosofia, sinó com el seu eix central per damunt de la metafísica, l’epistemologia o la teoria del coneixement. Per això Lévinas és l’indiscutible filòsof de l’altre, i per això ens invita a escoltar “la paraula silenciosa del rostre humà”.

Mentre Sartre deia que l’infern són els altres, Lévinas entenia l’alteritat en l’apropament cara a cara amb el proïsme mitjançant el llenguatge a través (a partir) del jo, que no renuncia a la seva identitat i que reconeix l’altre reconeixent, també, la seva singularitat. Absent God (Yoram Ron, Israel, França, 2014) recull aquesta essència fenomenològica per fer una radiografia de la seva vida i la seva filosofia, juxtaposant-les amb la convulsa realitat israeliana on laics i religiosos, jueus i musulmans, rics i pobres viuen en conflicte permanent en aquest bressol de doctrines i creences on les cultures xoquen entre si sota el cel d’un Déu absent.

 

Una invitació a la justícia

Malgrat la densitat de la seva obra, Lévinas –d’ascendència jueva– rarament es referia a la situació d’Israel o emetia judicis respecte de la seva inestabilitat permanent, probablement perquè, com explica un dels grans coneixedors de la seva filosofia a casa nostra, Xavier Antich (autor d’El rostre de l’altre), “era molt prudent”. Aprofitant l’accentuació de les ofensives de l’any 2012, Absent God escodrinya la velada opinió de Lévinas sobre la divergència i la guerra, sobre el passat, el present i el futur del seu poble, i ho relaciona amb el seu humanisme de l’altre, l’herència filosòfica que li deixaren Husserl i Heidegger, l’oposició (a la vegada admirativa) amb Sartre i la influència que tingueren en ell els autors russos moderns (sobretot Dostoievski) i els antics textos jueus.

El documental inclou fragments d’entrevistes al filòsof jueu i recull les opinions d’eminents pensadors, artistes i acadèmics contemporanis estudiosos de l’obra de Lévinas, com Jean-Luc Marion, Luc Dardenne, el seu fill i pianista Michael Lévinas, Catherine Chalier, Daniel Epstein, Youssef Seddik o Hagi Kenaan. Tots ells el recorden i analitzen tant les seves reflexions com les seves actuacions al llarg d’un segle marcat pel conflicte i les identitats, la revolució i el caos.

Sartre (L’ésser i el no-res) parlava de la vergonya d’un mateix tal com aparec davant de l’altre, en una interpel·lació en la qual s’adverteix a si mateix com a objecte observat. Ho fa posant un exemple prosaic de qui acaba de fer un gest maldestre que no jutja ni lamenta (només el veu i el verifica com a tal) fins que, de sobte, aixeca la mirada i veu que algú l’ha vist; aleshores constata la vulgaritat del seu gest… i se n’avergonyeix. Per aquesta raó l’infern són els altres, i encara més perquè en tal cas la vergonya no és reflexiva. En oposició a aquesta percepció, Lévinas fa una altra lectura de la intersubjectivitat, capgirant la transcendència de l’altre no sols per un contrast de positivitat, sinó com a mera necessitat, com a sortida d’un mateix gràcies a l’altre.

El pensament de l’autor de Totalitat i infinit s’enfoca en l’oblit i el menyspreu de l’altre per revertir-los en una filosofia de la justícia legitimada per la transcendència de la mirada i de la paraula. L’alteritat com a oposició a la crueltat, als ulls impassibles de llop davant el sofriment dels altres, com els dels nazis. Fusionant l’experiència de l’Holocaust amb la saviesa del Talmud i la filosofia occidental contemporània, Absent God posa negre sobre blanc a l’ètica com a òptica, amb el volant conductor de la representació visual de la moralitat. Perquè, com diu Lévinas, “l’essència de la raó no consisteix en assegurar a l’home un fonament i poders, sinó en qüestionar-lo i en invitar-lo a la justícia”.