Temps era temps, eren tres germans que anaven a la guerra. El gran portava fusell; l’altre, tambor i trompeta, i el més petit de tots empunyava una bandera. El vailet — vestit amb granota d’obrer, amb el puny esquerre alçat i amb la bandera a la dreta— era massa jove per anar a la guerra, però era decidit i valent i va acabar sent la mascota de la revolució.
“Contes infantils de la Guerra” és un retrobament amb el més petit de tots i altres personatges literaris de la infantesa. Els personatges ens acompanyen durant el recorregut per la literatura infantil i juvenil que fa l’exposició però des d’una perspectiva diferent, ja que la mostra se centra en la producció de la II República i la Guerra Civil i posa l’atenció en els usos ideològics i propagandístics que va tenir la literatura infantil.
Així, es pot veure com les publicacions anaven més enllà de les finalitats purament pedagògiques i el conte esdevenia un instrument ideològic per a tots els bàndols. L’exposició comença en el context de les influències soviètiques en la literatura infantil, tant en el disseny i els colors de les il·lustracions com en el corpus dels autors publicats. Tot seguit dona pas als usos ideològics i propagandístics de la literatura infantil republicana i de la guerra i es destaquen els treballs d’adaptació de contes clàssics i l’acció de les institucions com el govern de la República i el Ministerio de Instrucción Pública. Amb els fragments d’alguns contes es veu com l’ús ideològic i propagandístic de la literatura infantil era més freqüent i intens a mesura que avançava el conflicte. També es percep l’embranzida que va viure el sector editorial al mateix temps que es dinamitzava el treball artístic i l’adaptació de personatges i contes tradicionals, com El gat amb botes o L’aneguet lleig, per fer emergir les desigualtats socials i la lluita de classes. De la mateixa manera, el bàndol feixista també va adaptar els clàssics per a l’ús propagandístic dels contes tradicionals.
L’exposició està dividida en diferents àmbits al llarg dels quals hi ha una selecció d’exemplars de publicacions de l’època i la recreació d’una aula escolar. En destaquen l’espai dedicat a la “Biblioteca Infantívola” —col·lecció creada pel Comissariat de Propaganda un cop ja s’havia iniciat el conflicte bèl·lic—; els espais dedicats als autors, com Lola Anglada, Salvador Perarnau o Antoniorrobles, i als il·lustradors, com Ramón Puyol o Pitti Bartolozzi, i el dedicat a la literatura produïda en el bàndol feixista amb una clara influència eclesiàstica, com es pot veure en un fragment del conte adaptat La caputxeta vermella. L’exposició culmina amb l’exposició i lectura d’un fragment d’El sastret i el diable, d’Armand Obiols (Sabadell, 1904 – Viena, 1971), conte pràcticament inèdit.
La mostra és un projecte que va sorgir arran de la publicació de Libros prohibidos, obra sobre l’avantguarda editorial des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil escrita per Sergi Freixes i Jordi Garriga, comissaris de l’exposició. S’ha pogut visitar en diferents indrets de Catalunya des del 2011 i ara arriba a Sabadell, on es pot visitar fins al 24 de setembre a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859.