Concert per la llengua

31.10.2012

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a Vilanova i la Geltrú una Jornada (concert) per la llengua, organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Mercè Marsal i Roser Ortiz hi van ser i n’han fet una crònica per a Núvol.

 

Concert per la llengua organitzat pel SEPC. Actuació d'EINA

 

S’ha girat vent tal i com les previsions del temps pronosticaven i comença a fer fred; tot i així, la gent es va aglomerant a l’entrada de l’espai del concert d’aquesta nit.

La jornada per la llengua organitzada a Vilanova i la Geltrú ja fa unes hores que dura. A la plaça de les Casernes, on hi ha l’Ateneu Vilanoví, s’hi ha celebrat la prèvia al Concert per la llengua: dinar popular, concert a càrrec de les basques Pentatonix Folc i inici d’una cercavila que ha recorregut els carrers del centre de la ciutat.

Arribats al Parc esportiu del Garraf (a la rambla de Sant Jordi), només queda esperar que obrin les portes del recinte. Un cop dins, ens reben l’espai del concert, una barra suficientment gran per acollir les multituds que s’esperen i un espai amb parades de material i menjar. Una carpa cobreix l’escenari i el públic. Malgrat ser un espai obert, a sota d’aquesta la temperatura puja uns quants graus: l’escalfor de la gent ajuda a fer passar el fred.

Encara amb no tot el públic dins el recinte, Atversaris comença a trencar el gel amb “Els Orfes d’occident”. Fan que aquells que han optat per buscar l’escalfor a la barra, decideixin apropar-se a l’escenari. Alguns els acompanyen cantant les lletres, d’altres escoltant-les. Malauradament, al poc d’haver començat, salta la llum. Sembla que es recupera la normalitat i que Atversaris podrà seguir amb el seu bolo; Pau Llonch fa referència a les dues darreres víctimes dels desnonaments. Els problemes amb l’equip generador no es resolen i Atversaris no poden acabar el concert; a cada nova cançó que comencen a desgranar, salta la llum.

 

Ebri Knight al concert per la llengua

 

Hi ha nervis entre la gent: “I si no poden tocar la resta de grups? Quin desastre!”

La gelor que cau no aconsegueix quallar en el públic que segueix animat i la notícia que els concerts podran tirar endavant fa que la temperatura sota la carpa pugi de cop i volta, la festa continua. Els Atversaris, però, ja no tocaran més i donen pas a Eina.

Ara sí, tot l’espai que queda cobert per la carpa és ple de gent. Comença la contundència d’Eina. Aniran desgranant cançons dels seus dos discs “Les adaptacions”, “Bruixes de nit”, “Sobre les nou classes de terreny”, passant per la versió de l’Ovidi “Tot explota pel cap o per la pota” fins a arribar a un final apoteòsic amb “Les cançons lliures”, “Canviarem la història”, “Orgull de classe” i “L’Estat i la revolució”.

A mig concert d’Eina ocupen l’escenari les banderes dels pobles oprimits de l’Estat Espanyol: Castella, Euskal Herria, Galícia, Aragó… i fan parlaments representants de Universidat (Estudiants Independentistas y Revolucionarias d’Aragón), Yesca Castilla (la Juventud Castellana y Revolucionaria), le Abertzaleak i Liga Estudiantil Galega.

Àlex Vendrell deixa anar alguna perla entre cançó i cançó com que “el capitalisme se’n va a la merda, i els Països Catalans tenen una oportunitat històrica de construir una alternativa”.

Acabat el concert d’Eina és el torn de la CUP. Quim Arrufat, número 3 per la llista de la CUP a Barcelona, llegeix el parlament acompanyat dalt l’escenari per tots els músics del concert. Aquests també llegiran un manifest on donen suport explícit a la CUP per la candidatura a les eleccions del 25 de novembre.

Amb l’ambient ben escalfat comença el concert de Kop que felicita el SEPC per la seva constància en la lluita estudiantil. No obliden alguns dels seus temes més coneguts com “Sols el poble salva el poble”, “Freedom”, “Desalojos son disturbios” o “Acció directa”. El guitarra i el baixista fan rodolar les seves llargues cabelleres al ritme frenètic i contundent d’algunes cançons del grup.

Els que surten fora la carpa per anar a fer un beure, s’adonen de cop i volta de la realitat meteorològica i fan mans i mànigues per tornar ràpidament cap a la zona on el fred no gosa entrar. Tot i així, els que els toca fer el torn de barra estan ben acompanyats per Orion i una lluna gairebé plena.

 

    Representants de at versaris, Eina, Kop, Obrint Pas i Ebri Knight llegint un manifest         en suport a les CUP

 

Abans que comenci Obrint Pas, el SEPC fa el seu parlament en defensa de la llengua i la lluita estudiantil. Se n’encarrega l’exportaveu nacional, David Carmona, que fa saltar al públic amb les seves paraules.

Són quarts de 2 de la matinada i Obrint Pas es troba el terreny adobat perquè el seu concert sigui un èxit. El públic està molt animat i ja des de les primeres cançons ho dóna tot: s’alcen pilars de 4, se senten càntics d’”Ho volem tot”, la gent segueix el ritme de les cançons tot picant de mans i corejant-les… Com diu sovint Xavi Sarrià: “això és una festa!” No falten al repertori del concert “No tingues por” o “Seguirem”.

La nit va avançant i arriba el moment dels Ebri Knight, que seran els encarregats de tancar el concert per la llengua. Aquest estiu han estat a totes les festes majors i han fet saltar i ballar a mig país amb els seus ritmes celtes. Començant amb “El Malfeiner”, de mica en mica van presentant el seu treball “Tonades de fa temps”, intercalant els temes amb versions de cançons ja populars com “Arrels” i “El conte medieval”. Versions corejades a cor que vols per un públic totalment entregat, representat a les primeres files per la gent vinguda des d’El Maresme. Acaben la nit de música en directe amb “La polca de Niça”, dansa popular occitana.

Pels que encara no n’han tingut prou, i per donar del tot tancada la jornada per la llengua, a la barra encara hi haurà una estona de música, ara ja enllaunada.

Un acte festiu perquè la gent ho ha gaudit amb danses i somriures a tothora i reivindicatiu perquè s’ha demanat al llarg de tota la jornada un ensenyament en català i de qualitat. Una mostra més de la capacitat del jovent d’aquest país d’organitzar cites festives amb la reivindicació com a pal de paller.