Comunitat sikh: “El mèrit del Premi Martí Gasull és dels catalans”

28.02.2017

“La llengua és un fil invisible que ens lliga els uns als altres. La llengua és un patrimoni antic cosit a mà pels nostres avis i per les generacions futures”, ha dit l’actriu Elisabet Casanovas durant el lliurament dels Premis Martí Gasull de Plataforma per la Llengua al Teatre Poliorama. I aquesta reivindicació de la llengua com a element d’identitat comuna s’ha mantingut durant tot l’acte, en què s’han conegut els guanyadors del Premi Martí Gasull, atorgat a la comunitat sikh, i del Premi Especial del Jurat, concedit a Albert Jané.

La comunitat sikh rep el IV Premi Martí Gasull | Foto: Plataforma per la Llengua

Amb les actuacions musicals de Carles Belda i Carles Sanjosé, que han interpretat cançons del projecte Càntut, l’entrega dels premis ha servit a Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, per donar suport a tots els polítics —i a Francesc Homs, que aquest dilluns declarava pel 9N— que s’enfronten a “judicis inútils i estèrils”, perquè, en les seves paraules, “no podran acabar amb la voluntat d’un poble”.

Albert Jané, una llarga trajectòria dedicada a la llengua

Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la seva llarga trajectòria dedicada a la llengua. Jané ha centrat la seva vida en l’estudi i l’ensenyament del català, ha col·laborat com a gramàtic a l’IEC i al TERMCAT i ha estat director de la revista infantil Cavall Fort. Òscar Escuder ha volgut donar les gràcies a Albert Jané per “mantenir i transmetre la llengua a molts infants”.

“És un fet innegable que moltes altres persones són mereixedores d’aquest premi molt més que jo mateix i no em costaria gens dir noms, però ara no ho faré. Sí que diré una cosa que encara no he dit: tot el que he fet ha sigut sumar-me a les iniciatives d’altres persones”, ha assegurat el gramàtic, que ha volgut destacar la força del treball col·lectiu. “Sempre he treballat conjuntament amb altres persones, sense les quals, a part de quatre versos, no hauria fet gran cosa”.

La comunitat sikh rep el IV Premi Martí Gasull

“El mèrit d’aquest guardó és dels catalans”. Així s’ha manifestat Gagan Deep Singh, president de la comunitat sikh a Catalunya, quan ha recollit el guardó que li ha lliurat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “Vull donar les gràcies també a Martí Gasull. La seva ànima es va quedar a les muntanyes del Nepal. La seva ànima es queda amb nosaltres”, ha afegit. El guardó ha consistit en una escultura de ferro feta per l’orfebre Joaquim Capdevila; els finalistes han rebut una litografia d’Antoni Tàpies com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis. Enguany, més de 8.000 persones han participat en la votació dels finalistes, La Bressola, Softcatalà i la comunitat sikh.

Jaume Ciurana, diputat de la Diputació de Barcelona, ha volgut reivindicar la normalitat que reclamava Martí Gasull: “Hem d’ambicionar la normalitat, que a Catalunya és una cosa excepcional”.

Carme Forcadell, presidenta del Parlament, ha volgut destacar que tant La Bressola com Softcatalà són dos pilars fonamentals i estratègics per al futur del país: “La Bressola està ensenyant català en circumstàncies molt difícils, mentre que Softcatalà ha apostat perquè les noves tecnologies, que són el futur, estiguin també en català”. “A la comunitat sikh li dono les gràcies per estimar el català. Ells han entès que el català és la llengua comuna i de cohesió social”, ha sostingut Forcadell, que també ha volgut agrair a la Plataforma per la Llengua la seva feina de lluita constant i diària.

Selfie dels finalistes amb el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament | Foto: Plataforma per la Llengua

“Hem de ser conscients que som baules d’una cadena que ve de lluny i que vol anar lluny”, ha sostingut Carles Puigdemont, que ha fet un discurs en què ha defensat la fragilitat de les llengües. “És cert que les llengües són una cosa molt delicada, però també són fetes amb un material molt resistent, que és, bàsicament, la voluntat de les persones”. “A cada llengua hi correspon una societat que la defensi, l’estimi i se la faci seva i quan s’organitza en un estat s’espera que també estimi la seva llengua. Això avui no passa, l’estat espanyol no estima la llengua catalana i, quan ens trobem en un estat que no estima la seva llengua, només tenim dues alternatives: o deixem de parlar aquesta llengua o canviem d’estat”, ha reivindicat Puigdemont.