Comença el cicle ‘Veus paral·leles’ amb poetes eslovens i catalans

1.07.2012

Avui ha arrencat a Tarragona una nova edició del cicle Veus paral·leles, que aplega poetes eslovens i catalans en un recital de poesia. Dins aquest mateix cicle s’oferiran encara  sis recitals més a Vilafranca (1 de juliol), València (3 de juliol), Palma (5 de juliol), Binissalem (6 de juliol), Badalona (7 de juliol) i Barcelona (8 de juliol).

Enguany el país convidat és Eslovènia. Simona Skrabec ha traduït al català els poemes de Stanka Hrastelj, Milan Jesih, Veno Taufer i Lucija Stupica. El cicle ‘Veus paral·leles’ es manté fidel al propòsit de donar a conèixer poetes catalans poc coneguts. Aquest any s’hi ha convidat Miquel Mestre, Anna Vallbona i Begonya Mezquita. Carles Torner, que també hi participa, ocupa el lloc del poeta consolidat. Albert Mestres i Sofia Fonseca són els responsables del guió i la coordinació. Albert Mestres ha dirigit l’actriu Mireia Chalamanch, que recita bona part dels poemes.

Albert Mestres, que ha concebut i dirigit aquest cicle, ha aplegat aquests vuit poetes sota l’epígraf ‘Del golf de Trieste al golf de Roses’. En el preàmbul de la proposta, Mestres escriu que “si el Mediterrani fos un llibre i Itàlia el llom per on es plega, els territoris de llengua catalana d’una banda i els d’eslovena de l’altra serien dues pàgines acarades, en dues llengües llunyanes per origen però pròximes per latitud, en dues geografies més o menys llunyanes sobre el mapa però més o menys pròximes pel paisatge i la seva varietat, cosides a les seves llengües, les geografies, com la ploma que marca en el paper sota la tinta el rastre físic del seu recorregut, dues pàgines mirant-se sense entendre’s. Al llibre de la història serien dues pàgines convulses i agitades, atrapades en els moviments devastadors de les grans històries. Serien dues pàgines de literatures desconegudes entre elles descobrint-se en la riquesa de la gran multitud de versos i narracions ignorats, en la felicitat de les paraules, l’emoció de les imatges, el ressò íntim de les metàfores, l’experiència fonda de les persones, quan la literatura esborra les fronteres, quan les llengües s’espolsen la retòrica i s’obren com finestres al món, quan la poesia esdevé universal precisament a través de les particularitats més locals. I quan algú tanqués el llibre aquestes dues pàgines, la catalana i l’eslovena, frec a frec, es cabdellarien de manera indissoluble gràcies a aquest contacte i, en tornar-lo a obrir, estirant el fil en sorgirien una serp que s’obre camí, la rel i l’agre, el silenci a la tassa, uns altres ulls per veure-hi, les esperances atrapades, una immòbil feblesa, l’eternitat impassible i una senyora d’ungles llargues”.

Si voleu consultar el programa del cicle d’enguany el trobareu aquí: Veus paral·leles