Com veuen els aragonesos la realitat lingüística?

27.12.2014

Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.

Seminari Aragonès de Sociolingüística

Seminari Aragonès de Sociolingüística

Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).

Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.

D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.