“Com que som un país d’invasions múltiples, Desclot segueix sent d’actualitat”

12.03.2016

“Qui oblida la història està condemnada a repetir-la”, porta escrit a la samarreta un noi que seu a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tot esperant sentir una xerrada sobre guerra i clàssics literaris. “La guerra, la diplomàcia del feble?” és el nom del segon debat del cicle Ahir és avui, repensem els clàssics que organitza la Fundació Carulla i modera Bernat Dedéu. Aquest cop, els dos ponents convidats són l’escriptor, traductor i professor Miquel Desclot i el també escriptor i diplomàtic Carles Casajuana, que debaten sobre el llibre Crònica de la croada contra Catalunya, de Bernat Desclot.  

Casajuana, Dedéu i Desclot parlen sobre Bernat Desclot | Foto: Ateneu Barcelonès

Casajuana, Dedéu i Desclot parlen sobre Bernat Desclot | Foto: Ateneu Barcelonès

Miquel Desclot comença l’acte aclarint que en Bernat Desclot no és parent llunyà seu. És una bona manera de destacar que cap dels dos es diu realment així. Bernat Desclot, escriptor medieval del Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, vivia en una època on els cognoms encara no estaven del tot instaurats i per tant en tenia dos: tant podia dir-se Bernat Escrivà, perquè aquesta era la professió que exercia a la cort; com Bernat d’Esclot, fent referència al lloc on vivia. Per altra banda, l’escriptor de la nostra era, Miquel Desclot, es diu en realitat Miquel Creus, tot i que fa temps que se’l coneix pel pseudònim.

Un cop el Desclot actual ha aclarit aquest fet, comença a parlar de Crònica de la croada contra Catalunya, que ell mateix ha traduit al català contemporani. “El que escriu Bernat Desclot es llegeix com una novel·la perquè és una obra molt pensada”, reflexiona Miquel Desclot. “Qualsevol llibre d’història que no tingui mitjà dotzena de referències per pàgina, és una novel·la”, reafirma Carles Casajuana. Els dos escriptors afirmen que aquesta és una obra actual perquè, tal com diu el traductor, “Com que som un país d’invasions múltiples, Desclot segueix sent d’actualitat”.

I quin sentit té adaptar Crònica de la croada contra Catalunya al català actual? “Els clàssics ens poden ensenyar moltes coses de la llengua, a nosaltres que l’anem perdent miserablement per tot arreu”, apunta Miquel Desclot. L’obra ens permet entendre com era el món medieval, tot i que segons Casajuana no ens en podem refiar gaire: “En aquella època no hi havia agències de publicitat, però hi havia cronistes”, explica el diplomàtic sobre aquest llibre, que té el seu origen en el moment quan Jaume I parteix els seus regnes entre els fills, “Desclot dóna la versió catalana d’aquella guerra contra els francesos”, matisa Casajuana.

Bernat Dedéu, Miquel Desclot i Carles Casajuana reflexionen sobre els paral·lelismes entre la situació actual de Síria i la guerra que relata el llibre que ara publica l’Editorial Barcino amb el suport de la Fundació Carulla. “Aquella França que va perdre contra Catalunya era un país poderós, amb un gran exèrcit, molt bon armament… Igual que Estats Units, que no va poder acabar amb els problemes d’Iraq i ha generat la guerra síria”, explica Casajuana. L’avantatge dels clàssics és que no passen mai de moda, i és que com diu la samarreta del noi que ara deixa la sala, qui oblida la història està condemnat a repetir-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. He llegit l’excel•lent adaptació que ha fet Miquel Desclot de “La Crònica de la Croada contra Catalunya” i he de dir que se m’ha fet curta. En voldria més, si pot ser. De Miquel Desclot vaig llegir el seu magnífic i excel·lent dietari titulat “El llibre de Durham”, i també recordo la seva excel•lent traducció de “Moll Flanders”, de Daniel Defoe. I les “Muntanyes relegades”. Trobo que és un excel•lent prosista. I m’agradaria molt poder-ne llegir més coses. La meva desgràcia és que sóc un mal lector de poesia. Li agraeixo des d’aquí les bones estones que m’ha fet passar, tant amb el dietari, com amb les traduccions i adaptacions al català actual de les “Cròniques”.