Com detectar el talent jove, a debat

18.06.2017

Durant el mes de juny, La Fundació Catalunya La Pedrera posa en marxa el cicle anomenat Acció i Reflexió. La setmana passada Antoni Bassas va moderar la xerrada “Talent jove, avui”, protagonitzada per Samuel Sánchez, expert en nanotecnologia, i Ivan Bruque, expert en sistemes informàtics. Avui, arriba la segona conferència sota el títol “Envelliment conscient”.

Si tens 37 anys, ets un talent jove? Aquesta és la primera pregunta que suscitava la presència de Samuel Sánchez i Ivan Bruque a la xerrada Talent jove, avui que va organitzar la setmana passada la Fundació Catalunya La Pedrera dins del cicle Acció i Reflexió. Independentment de la resposta que cadascú vulgui donar a aquesta pregunta, la qüestió és que Samuel Sánchez i Ivan Bruque ocupaven els seients de l’Auditori de La Pedrera perquè són dos catalans que han aconseguit viatjar per diferents parts del món gràcies al seu talent, amb el qual es guanyen la vida.

Per una banda, Sánchez és professor investigador ICREA a l’Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC) i Doctor en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una estada com a investigador a Japó i a partir d’aquí va formar el seu propi grup d’investigació. S’ha mogut sobretot per Alemanya, i ara treballa a Catalunya, on l’any passat va guanyar el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove. Per altra banda, Bruque és organitzador de TEDxYouth Barcelona i co-comissari de l’exposició Talent jove a Barcelona 2015. Va estudiar Enginyeria Informàtica, on va rebre una menció especial com a Premi Extraordinari de la seva promoció. Ha desenvolupat la seva carrera entre Catalunya i San Francisco (Califòrnia), on ha treballat a Silicon Valley. Actualment continua la seva activitat professional en una startup fundada a Barcelona del sector la publicitat digital on utilitzen tècniques de big data per a dispositius d’arreu del món.

La xerrada Talent jove, avui forma part del cicle Acció i Reflexió de La pedrera

Antoni Bassas va decidir començar el debat amb una pregunta gens fàcil de contestar: Què és el talent? “Intel·ligència i aptitud”, va respondre Sánchez, que es mostrava segur en totes les seves respostes. “Si només fos un tema d’aptituds, diríem que algú és hàbil, però no diríem que és talentós”, especificava Bruque. Segons el seu punt de vista, el talent el dictaminen la intel·ligència i l’aptitud, sí; però també l’actitud i l’emoció. A partir d’aquí, les conclusions que es van extreure de la xerrada van ser tres:

1) El que no comunica no existeix

Segons Ivan Bruque, a Catalunya i Espanya no sabem projectar-nos tan bé com als Estats Units. Els dos conferenciants estan d’acord en com solucionar-ho: anant a la base i treballant la comunicació des de l’educació.  “Falta exposar i debatre a classe per aprendre a vendre’ns i comunicar-nos”, deia Bruque; “No hem d’obligar els nens a seguir fórmules, hem de treballar per projectes i deixar que surti el talent”, apuntava Sánchez.

Per aconseguir-ho, l’especialista en nanotecnologia proposava canviar la figura tant dels professors, com dels pares com dels caps de la feina. Per ell, el millor seria anar plantejant reptes tant a fills, com a alumnes com a treballadors, i anar apujant el llistó a mesura que els van complint. Cal tenir en compte que Sánchez i Bruque van tenir tipus d’educadors diferents: el primer afirma que no va tenir mentors ni a l’escola ni a la universitat, i que no va ser fins que va començar a treballar que va trobar algú que el motivava a avançar.

En canvi, el segon recorda que els professors de l’escola el convidaven a apuntar-se a concursos i el feien confiar en les seves possibilitats. “El professor ha de ser un guia, no un instructor”, afirmava Bruque.

2) Com crear un equip amb talent

Com es faria jugar un equip format per 11 Messis? Així va preguntar Antoni Bassas als dos convidats quines estratègies feien servir per detectar talent en la seva empresa. Per Ivan Bruque, l’ingredient principal és que la persona que vol entrar a formar part de l’equip ha de ser bona persona. Per a ell, això hauria de passar per sobre del currículum dels candidats: “Les proves tècniques han de ser les últimes, primer és important que l’aspirant pugui encaixar bé amb l’equip”.

Per Samuel Sánchez, és important que la gent del seu equip senti que anar a treballar és una cosa que els ve de gust: “En els processos de selecció de personal busco perfils, no notes”, afirma. De fet, Sánchez explica que mentre estudiava no acostumava a arribar a les notes que requerien les beques, i que si no fos perquè algú el va ajudar, no hagués pogut destacar. Ara, ell creu que ha de donar el mateix que ha rebut. De fet, els dos estarien d’acord en refusar una persona que tingués molt de talent si aquesta generés conflicte dins d’un equip.

3) No tenir por a equivocar-nos

Durant aquesta xerrada del cicle Acció i Reflexió de La Pedrera es van fer un bon grapat de referències als Estats Units, un país que els dos convidats coneixen, i en el qual també té experiència el Antoni Bassas, ex-corresponsal a Washington. Per ells, la sensació que desprenen els americans és que capten el talent més ràpid i de forma més variada.

Segons Samuel Sánchez, “Aquí ens queixem molt però a l’hora de la veritat no fem res”. Per Ivan Bruque, el problema és la por a equivocar-nos: “No és que siguem mandrosos, és que seguim el que fan els altres perquè tenim por”.

Els dos convidats coincideixen en què no passa res si quelcom es prova i surt malament, i Sánchez destaca que els estudiants catalans i espanyols estan més preparats del que es diu. Un altre fet que destaquen és que en altres països no es veu malament el fet de fer un any sabàtic després d’acabar un període d’estudi: “Aquí seguim el ritme establert, i això pot desgastar el talent”, afirma Bruque.

La frase “una persona d’èxit és la que és feliç”, que va pronunciar Samuel Sánchez, va tancar el que podem definir com una xerrada íntima però amb poc ritme, a la qual li faltava un pèl de profunditat. Parlar de talent no és fàcil, ja que és un concepte abstracte. És per això que esperem que la xerrada següent sigui més precisa. En ella, Mercè Boada i Josep Santacreu parlaran dels reptes que suposa per a la societat l’augment de l’esperança de vida, acte que moderarà Elisenda Roca. Dilluns a les 19 hores a La Pedrera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Un cicle molt interesant i un article ben estructurat. En acabar, m’he adonat que m’havia quedat un petit ressó imprevist i he tornat a buscar-lo a les primeres paraules.
    Si tens 37 anys ets un talent jove ? qui ha escrit l’article, ens interpela en una pregunta ,s’implica i ens oferix un dubte .
    Val a dir que en aquesta societat on ets qualificat de jove quasi tocant la quarentena, altres “joves” talentosos entre 20 i 30 anys lluiten i ens aporten visions molt vàlides sense massa visibilitat.
    La infantilització que patim com a societat, ens deixa contradiccions.
    M’ha agradat trobar-ne una en aquests article.
    Endavant Nuvól i felicitats per la revista.