Com aprenen a llegir els nens a Suècia?

15.02.2015

Hi ha moltes maneres d’iniciar els nens en la lectura. L’escola és un lloc idoni per fer-ho, però no sempre és fàcil estimular-los i seduir-los. Clàudia Rius ha tingut l’oportunitat de visitar una escola sueca durant uns dies i ha observat com s’ensenya a valorar la lectura en un país on aquesta és un premi, mai un càstig.

nens suecs

Són les vuit del matí i els nens comencen a arribar a l’escola. Juguen a pilota, esperen a la porta, tiren boles de neu. Porten roba d’esquiar, perquè estem a Suècia i en dies freds com avui s’ha d’anar ben equipat. En entrar als passadissos, els petits es treuen botes, jaquetes, gorros, bufandes i mil capes de roba, i ho deixen tot a l’entrada. La professora toca una campaneta, que ressona en una petita escola de Kalmar, un poble del sud-est del país escandinau. És hora de fer classe, en mitjons. Un cop a dins no s’asseuen directament; esperen drets davant de la cadira que la mestra els digui “bon dia, podeu seure”. God morgon, repliquen; comença l’assignatura.

L’assignatura. A l’aula hi ha al voltant de vint alumnes, que sovint es divideixen en dues sales per acabar sent deu i deu estudiants. Compten amb dues professores, clar. Durant tot el matí, els nens i les nenes combinen les classes amb el temps lliure. Tenen 8 anys, l’educació obligatòria comença als 7 i la majoria d’ells han assistit a l’escola des dels 6, a un curs que els introdueix al món de l’aprenentatge. Avui fan 5 assignatures i tenen 4 temps lliures de mitja hora entre classe i classe. A l’hora de dinar, les 10:45, disposen de més temps. El menjar, igual que el material i que l’escola en general, és gratuït.

El material. A classe, cada nen té un calaix amb els seus llibres i l’estoig. Poden agafar bolígrafs, retoladors, regles, gomes i llapis dels pots que troben sobre el moble. Tenen molts contes que poden llegir amb el permís de la professora. El mètode a l’hora de fer exercicis, en aquesta escola, és el següent: expliquen el tema tants cops com faci falta fins que tothom l’entén; expliquen els exercicis tants cops com faci falta fins que tothom els entén; i finalment els deixen que facin els problemes mentre la professora va passant nen per nen per ajudar-los mentre fan la feina. No hi ha pressa, la classe s’adapta a les necessitats dels petits. Si no entenen una cosa i, per tant, l’assignatura ha de basar-se només en explicar-la, no passa res. No s’ha de córrer per portar al dia els llibres de text.

Els llibres de text. Idea bàsica: són un suport. Res més. No és obligatori acabar-los, ni tan sols fer-los servir. Repeteixo: ni tan sols fer-los servir. A Catalunya, alguns professors es preocupen perquè no acaben el temari del llibre. De vegades, es demana als alumnes que facin molts exercicis a casa perquè no hi ha tingut temps de fer-los a classe. A Suècia, el ritme de l’assignatura varia segons el seu funcionament. El professor no sent pressió: ell decideix. Té planejada cada classe, però pot saltar-se el pla. Potser els llibres educatius tenen un paper menys important a Suècia perquè ells no els paguen i la necessitat d’amortitzar-los no és tanta. Qui sap si és un dels motius pels quals aquests petits suecs aprenen en un ambient de calma.

Escola sueca

La calma. Un cop la professora ha manat els exercicis i els alumnes han començat a treballar-hi, la classe se submergeix en un silenci absolut. Quan un alumne acaba, ho diu a la mestra, que revisa la feina feta. Si no està bé, li tornarà a explicar. Si està bé, no li posarà més feina. Cadascú va al seu ritme però tota la classe avança alhora. Ningú no tirarà endavant amb més temari fins que tothom hagi acabat amb els exercicis demanats. Ni que això suposi que l’alumne més ràpid s’estigui quasi tota la classe sense practicar res de l’assignatura. I què faràn aquests nens o nenes mentre esperen que l’últim acabi? Amb què es pot aconseguir que els alumnes estiguin callats, quiets, i que no avancin temari però que aprenguin? Sorpresa: llegint.

La lectura. Al costat de cada classe d’aquesta petita escola hi ha una sala amb un sofà i taules. Les personetes que ja han acabat la feina poden anar allà a llegir o bé quedar-se a fer-ho a l’aula. Els petits poden escollir qualsevol dels contes de l’escola, o algun llibre que hagin portat de casa. Un cop feta la feina que demanava la professora, ni tan sols pregunten què han de fer: escullen un llibre de lectura. No repliquen, no demanen poder anar a jugar. Ja tindran temps. Saben que ara poden llegir i ho fan. Si finalment tothom acaba els exercicis però encara no és hora de sortir al pati, la professora no buscarà encabir més temari allà on no hi cap. O bé deixarà que els alumnes segueixin llegint, o bé els farà seure a tots i serà ella qui els explicarà un conte amb veu alta.

I és així com l’assignatura, el material, els llibres de text, la calma i la lectura passaran a un segon pla, i el nen que desitja sortir a jugar amb la neu quedarà amb la boca oberta mentre la veu fluixa de la professora li explica que dins de quatre pàgines algú hi ha creat un nou món, i que no és cap obligació entrar-hi, però quina bona estona que passarà si ho fa.

Per llegir més: No ensenyis al teu fill a ser el millor, reportatge de Clàudia Rius sobre la filosofia que segueix el sistema educatiu suec.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

64 Comentaris
  1. M’agrada molt el sistema educatiu suec a simple vista si realment és com s’explica aquí. Fer un temari comú per a tots els alumnes i, després deixar un marge més gran que el que tenim aquí per tal que l’alumne que acaba abans pugui escollir què vol llegir, és molt encertat. Fomenta la CURIOSITAT, la millor manera de fer que la persona tingui ganes d’aprendre a través de triar allò que, d’entrada, li interessa. És aprofitar la CURIOSITAT NATURAL que té cada persona, sobretot els infants, per aprendre. A la vegada, és un sistema que no permet que ni un sol alumne es perdi en cap explicació ni exercici. D’aquesta manera, no apareix la desmotivació. Quan un alumne no entén una cosa i s’ha perdut un dia, dos i més, s’acaba despenjant de les ganes i la CURIOSITAT d’aprendre. Es desmotiva.
    Penso que podem millorar força l’ensenyament al nostre país agafant només els aspectes positius d’aquest model suec. Podem fer tot el temari i que el llibre s’utilitzi com a fil conductor (ja que s’ha comprat i val diners) però no cal fer-lo al 100%, sinó seleccionar prèviament només les explicacions teòriques i els exercicis pràctics més importants. Així sempre l’acabarem i s’haurà utlitzat. Tot això és factible al nostre país. La llàstima és que hi hagi més de 20 alumnes a l’aula i que no es puguin partir en dos grups de 10 amb un professor o mestre per a cada grup. De debò que no podem fer aquest segon esforç per millorar el nostre ensenyament?

  2. En català pots posar en comptes de nens i nenes:

    La canalla, la mainada, els infants, la quitxalla, la xicalla.

    • I també pots dir “nens” en comptes de “nens i nenes”, com pots dir “treballadors” en comptes de “treballadors i treballadores”. Als gèneres no els creixen pèls al pubis encara, afortunadament o no?

      • D’acord, a mi personalment nens, treballadors no em molesta, jo no desdoblo. Però com que hi ha gent obsessionada amb el desdoblament, els poso alternatives que també funcionen molt bé amb la llengua.

          • Ja ho sé que no és el més important del text, però estic farta de sentir nens i nenes quan hi ha altres maneres de dir-ho sense gruinyolar.

    • Caram, hauria jurat que el gruix de l’article no anava pas d’això que discutiu . L’heu llegit ?. Us el recomano.

      • Oi tant que l’he llegit, sinó no podria comentar aquest detall. És evident, oi? Però del contingut no tinc res a dir, no sóc mestra ni he visitat mai cap escola sueca per comparar.

  3. Com s’ha atrevit el redactor a posar “nens i nenes”… Fixeu-vos com ens ha obligat a gastar el nostre preciós temps a comentar-li que alguna altra paraula seria molt més adequada.

    Siusplau, prou lletanies, prou quitxallades i prou castanyes al forn!

    Salut! 😉

  4. Este árticulo ha sido poesia para mis oidos. Nos empeñamos en cabar los libros de texto, temas, y fichas,. Desaprovechando 100% otros recursos como: Lectura, escritura, dibujo, rincon del ordenador,…Que son tambien parte muy importante de la clase. Y sobre todo contagiar a nuestros alumnos de tranquilidad y calma, mucha calma y que trabajen a su ritmo. Me gusta.

  5. No se a quin nivell están els suecs, pro quin respecte per els companys, quina manera de atendre l’esfors de tots, per demunt dels resultats, d’uns quants. Quina automotivacio, per poguer lleguir trian el libre, que mes agrada. I apendre en tot moment, amb un ambient de calma, valorant el que cada un entengui. I fins que ho entengui. Els exercicis del día. Es idílico, pro que ben pensat.

    • He llegit aquest article d’exaltació dels valors que desprèn l’escola sueca, i els respectius comentaris que n’ha deixat. Tot llegint-los, he parat en el d’Anna R., mestra d’ofici, i aquesta realitat idíl·lica de l’article ha minvat (hi ha diverses realitats socials dins el país, les quals no possibiliten la visió que aquí se’ns presenta de l’escola sueca).
      No negaré que és un sistema educatiu interessant i que dóna uns resultats més òptims que el nostre (almenys col·lectivament). Crec que entre les principals raons, la que ha passat més desapercebuda en els comentaris és la més important: són les 4 mitges hores d’esbarjo que tenen els nens entre classe i classe. El problema de l’ensenyament a Catalunya és que es fa molt dur a l’alumne, i les classes estan plantejades perquè l’alumne s’estigui quietet hores i hores i es dediqui a aprendre la norma dictada pel llibre escolar (vehiculada pel professor). És un martiri al qual hem estat esposats des de petits, i que s’explica per la nostra tradició escolàstica, procedent de l’església catòlica; d’aquesta en surten els més forts, els més interessats en el saber, els que gaudeixen per conèixer i els que acaben assimilant el coneixement que reben. El món ha canviat, i ara l’alumne estudia perquè se l’obliga, i per aquest fet s’hi encabeixen els que tenen un interès innat o infundat amb els que encara no el tenen; per tant, això de què l’ensenyament és un “privilegi” i que sols se’l pot permetre aquell que veritablement està interessat (era això o el treball “al camp”) s’ha acabat.

      Que un nen entengui que quelcom és una “obligació” és difícil, i més si esperem que hi actuï en conseqüència; per això, cal que es vehiculi aquesta “obligatorietat” amb “divertiment”, de manera que aquest també vehiculi el “coneixement” (que per això és obligatori). Els suecs han entès que els nens són energia, són inquiets i necessiten anar d’aquí per allà, jugar i fer esport; i un cop han satisfet la seva necessitat de moure’s, així com si fos la de menjar, estan preparats per prestar més atenció al professor. L’altra cosa que em sembla bé és el fet de fer del llibre un premi, però aquí caldria anar molt en compte, perquè per segons quin alumne no pot ser-ho (ja sigui perquè el llibre no li interessa, ja sigui perquè no té un estímul que el faci llegir) i pot ser una tortura el fet de no fer res, o de llegir per obligació; aquí s’afegiria el que diu Anna R., que els tempos de treball de cada alumne són diferents.

      Bé, no he parlat del nombre d’alumnes per classe ni dels professors que hi ha atenent-los perquè és una obvietat que amb dos professors en una classe de vint alumnes funciona molt millor que una de trenta-cinc amb un sol professor, que a més a més no ha estat qualificat pel seu sentit social i vocacional, a diferència del que es fa en aquests països (per això, sempre dic que la nota que aquest tingui no el capacita per ser millor o pitjor professor, és irrellevant a causa que el que s’ensenya és tan bàsic que si no ho hagués après a la universitat no hagués obtingut el títol).

  6. dius que els mestres expliquen les coses tantes vegades com faci falta fins que tots ho entenen. com s’ho fan amb l’alumnat que ha d’escoltar una cosa 7 vegades i ho ha entès a la 1a?
    dius dos grups de 10 i 10. ja ho has dit tot.

    • Si et llegeixes bé l’article, diu que els que ja han acabat se’n van a llegir. A cada aula hi ha una petita sala amb llibres on poden llegir.

  7. TOP, espectacular.

    És un somni per aquells que ens ha agradat tant llegir sempre i que, les tardes cansades d’escola i institut no es permetien que els nostres ulls donessin pera més.

    Un model i una història. Jo vull creure-hi.

  8. Molt intetessant. Com en el cas de Finlàndia, però, són models que aquí no ed poden aplicar. La nostra societat es més heterogenia som mediterranis

    • Sou mediterranis i per això no podeu ser intel·ligents i cultes ? Si us plau, sóc de Finlàndia i dic que sí, teniu moltes problemes ( sorollosos que ve de tenir molt poc en compte els altres ) però dir perquè sou geograficament a un lloc a on existeix sol i mar no es pot tenir un cervell ben organitzat ? Dic amb tot sinceritat, si s’ensenya respectar altres, tot es possible, què fan els alumnes suecs que l’article descriu ? Estant respectant la profe, res més, es tant senzill, mateixa passa a Finlàndia, profes estant respectats … he mirat comentaris i ningú havia comentat que la canalla va esperar dampeus fins quan la profe va dir que poden asseure’ls, això es ensenyar qui mana i a qui has de respectar, després clar, la profe guanya la seva respecta respectant cadascú individualment donant-los informació i ajuda igual com somnis.

      • Tens tota la raó, a mi sí que m’ha cridat l’atenció el fet que els alumnes esperessin drets fins que la professora els diu bon dia i que poden seure i crec que és el principi de tot. El respecte als mestres i als companys és la base de l’educació i de la vida en comú.

        • La base per treballar a gust és la confiança en els companys, en els organismes que gestionen l’educació i els polítics. O sigui, el contrari de la corrupció.

        • Doncs sí que perdem la memòria. Això es fa a la major part del món, que jo sàpiga. I abans, també nosaltres. Els estranys som ben bé nosaltres. I parlem de criatures de 8 anys, no de batxillers drets i fets.

      • Que som mediterranis vol dir que som molt més heterogenis, més diversos i això és més difícil de gestionar. Vivim en un lloc on la circulació de persones, les migracions, ha estat des de temps immemorials contínua. En cap moment he dit que siguem rucs. Em sembla que països com Finlandia i Suècia són societats més homogènies, menys plurals, i això facilita les coses. Que tinguin menys hores de llum també és un factor a tenor en comte, què has de fer sinó estudiar?
        Visca la paella

        • Suposo que vostè és conscient que els països nòrdics, i singularment Suècia, tenen força més immigració internacional que nosaltres, oi?

    • Aaaapa, una de les excuses que ens permeten seguir mantenint un sistema obsolet, ple de coses sobreres i mancat d’afectes i efectes elementals. Fals argument.

  9. Molt interessant. Però com en el cas de Finlàndia es tracta d’un model que no podem aplicar aquí. La nostra societat és més heterogenia (som mediterranis), la nostra política és inmobilista i els professors no viuen en un ambient de confiança sinó

  10. Bona tarda soc Maria Jesus Guardiola Soto y visc a Tarragona en c/soler n’27 1″2 y les tung que di que me ellecit tot el parraf hi me equedat de pedra quina marabella de ensñamen es macnufic de haquesta manera als nens hapren con ilusio no el que pasa haqui en España que solamen haprenen haquets quen saben y entenem pusivilitas de pagasu com hapat senpre desde quen ting us de rrao tambe les ting quedi que explica que para harribals ha quets pais de Suésia nos quedań moltas decadas per puguermi harribals hala seba alsada encara men rrecurdare tota la vida que al meu llerma petit que nom savián que nobeya las yetras i demun el profeso quen cara viu y ente 90ays liba duna tal vufetada en la ma uverta en tota la seba urella pues tans sols en tenia 4ays yase hupoden imallina y per mes melba pusa al funal de tot y el meu llerna nom pudia veura las lletras y no ha prenia no es tris tot heiso quels estic explican ed berguños pero com tot eixo era con el sistema que nanaba el jeneralisimo non edpudian queuxar y ha calla y ha guantar es una bergoña de pais y cusntas personas que sin vulian menya non pudian permese en na hala escola habera cuan de una bagada hacabem con haqueta dictadura ya enfa tens que dura hi eiso utenim que hacaba con tot haquet distema deuna bagada por totas eixo sefa masa unsupurtable y demun tot els quens estam fen pati con totas haquetas rretayadas edten farts sin mes una desesperada quens esta dien prou de hamenasas de haquet guver sin mes una Tarrsgunina que esta farta del tracta que rreben els sers humans no nos hu mereixem

  11. Molt interessant. Però, com en el cas de Finlàndia, es tracta d’un model que no podem aplicar aquí. La nostra societat és més heterogenia (som mediterranis), la nostra política no ajuda i els professors no viuen sota un clima de confiança sinó ofegats per la burocràcia.
    Però aquí veiem el sol. Tot no pot ser.

  12. Bonas sos una noya de Tsrragona y me ha encatat lamanera tan macnifica que tenen a Suécia de enseña als alupnes quina marabella yan pudiá hagafa ellenple trigaren decadas en harribals hala sola de la sabata ha quet guber quen vaixi aprenen quen tenen el cap de xuru inutils que lla fan pudo sempre ficanse cuan tenen tam que hapendre que ya enstenp tips sinmes la mes enora bona per haquet reputache es sensasional lo pitcho de tot plegat es que nusaltres no upuden veura ha quetas marabellas de haperndisasche en nostres culepsis encara nos quedan masa barreras per puguelo ferna realitat yans hagradaria seria conpugerni flotarni en el firmanent y eixo boldirne dumia en un mondiferent y estable en tots els seus cunpuments canvialo tot de dal havaixs sin mes esmacnufica haqueta escola escelent sñr CLáudia Rius

    • Oh! Ai!
      Aquesta “noya de Tsrragona” es mereix un reportatge. O és un fenomen social o és una gran humorista.

    • No cal que s’expliqui en suec, essent de Tarragona! (I deixi’m dir-li que això seu és pitjor que fer-se el suec: és voler prendre el pèl a la gent.)

  13. El sistema educatiu suec em sembla un dels millors que tenim a Europa. Els resultats sempre ho confirmen. Ara bé, el que trobe a faltar en l’article és que en cap moment se’ns diu quants alumnes hi ha per classe. És un fet important el de tenir en compte la ràtio d’alumnat per aula per a poder treballar com cal.

    • “A l’aula hi ha al voltant de vint alumnes, que sovint es divideixen en dues sales per acabar sent deu i deu estudiants. Compten amb dues professores, clar.”

      En fi…

  14. És molt lamentable que aa cada Govern es faci un Plan nou d’Ensenyament sense consultar els professionals d’Ensenyament: vol dir que és la política la que planeja la docència “amb principis bàsics”. tan increïbles com “hay que españolizar los niños”…
    Haurien de ser els mestres més experts i l’observació d’allò que en altres països dóna més bons resultats el que caldria adoptar de cara a ensenyar més i més bé.

  15. Visc a Suècia des de fa 12 anys (bé, ara som en un parèntesi d’un any a Gran Bretanya). Les meves filles van a l’escola sueca i jo mateixa hi he estat treballant, com a mestra durant més de 5 anys.
    No crec que us pugui valorar un sistema per UNA visita en UNA escola d’un país. De la mateixa manera que si vingués un suec a -per exemple- una escola rural del Pirineu català no podria comentar com son les classes a Catalunya.
    Jo visc a Estocolm, una ciutat i regió on hi ha molta multiculturalitat. MAI, repeteixo: MAI he vist als alumnes esperar-se drets fins que entra la mestra i diu “Bon dia”.
    Tampoc no he presenciat cap escola on només hi hagi 20 nens a l’aula i es divideixin en dos grups. En general, els grups són de 26 a 30 alumnes per classe. Tot i que sí que sovint es subdivideixen en grups.
    Si una cosa es comenta a Suècia és justament l’error de que tothom hagi de seguir el mateix ritme: és estressant pels que no hi arriben i és un avorriment pels que necessiten més estímuls. Per això, al final, els nens més ràpids acaben aprenent més a casa, si tenen pares interessats i amb educació, de manera que les diferències socials emergeixen igualment. Per molt que es vulgui donar la mateixa oportunitat a tothom.
    Un altre dels problemes que sovint surt a la llum és el de la disciplina i el respecte als professors. Lamentablement, no és millor a Suècia que a Catalunya. És més, els nens tenen tants drets que no els pots ni fer fora de la classe si no es comporten. En relació a aquest tema, es diu que el problema radica en l’estatus social dels mestres, que no us equivoqueu, és ben diferent del que hi ha a Finlàndia o a Alemanya. Per estudiar magisteri es requereix una nota molt baixa i el sou -tenint en compte el cost de la vida- és inferior al que cobra un mestre a Catalunya.
    El fet de que tot sigui gratuït tampoc ajuda. Els alumnes maltracten els llibres, llencen el menjar i malbaraten llapis i paper. T0tal, és “gratis”!
    Creieu-me, com diuen a Suècia: “la gespa del veí no sempre és més verda”. Hi ha molts valors de l’escola catalana que no farien nosa al Nord. L’important és intercanviar els aspectes positius de cada lloc per aconseguir que l’educació millori a tot arreu.
    No tinguem tan poca auto-estima, sempre considerant millors les societats nòrdiques!

    • Mes que una resposta es una pregunta Com gestionan la mainada que te TDH? o que es superdotat? per ejempla un nen de 8 anys que té un coficient de 143? quand el normal seria 100?

      • El TDAH el solen tenir els pares. El diagnòstic el fan ells, sovint (!). La major part dels que fan els clínics són d’influència lobby-farmacèutica. Els nens i nenes són moguts, els cal ser-ho. Que cremin energies al parc.

    • Hola Anna,
      Tens molta raó. La teva visió de l’ escola sueca es correspon totalment amb la meva: jo també he estat professora a Estocolm durant cinc anys: a dos instituts de secundària ben diferents: un al centre de la ciutat, on viuen famílies acomodades, i un altre a la perifèria, on viuen molts immigrants , a secundària, i et dono totalment la raó.

  16. Crec interessantissim el model suec. Soc una avia de 73 anys, tinc un net que te TDH.
    Al meu net al tenir TDH mai te temps per acabar els exercicis perque es distreu mes den dit no aguanta més de 10″ fent la mateixa cosa. Crec que aquest sistema de no tenir pressa seria perfecte per a ell. Jo tinc molta esperança que quan siguen un pais independent d’Espanya podrem millorar el nostra sistema educatiu. Tant de bo que els politics que triem tinguin aquest punt de vista, invertir el
    6,8% del PIB com Finlandia en comtes del 4,58% que inverteix Espanya i de moment
    Catalunya perque encara depanent d’ells, encara que els diners siguin nostres.
    Mireu si tenim motius per ser independents!

  17. Un dia una professora del meu fill a l’institut els hi va dir: jo us enseyaría unes altres coses, però us tinc que ensenyar aquestes….
    Quin sentit té fer llegir a nois i noies de 15-16 anys que no tenen massa interés en la lectura i que passen les estones lliures jugant a video jocs, “La Celestina”? Aixó es crear no-lectors. Perquè no els hi fan llegir coses que els diverteixin que els hi faci veure que llegint un llibre poden passar molt bones estones ? De veritat creuen que llegir “La Celestina” a aquestes edats te alguna utilitat?

  18. Jo he anat un parell de vegades a Suècia per un intercanvi i les clases allà són molt diferents. La classe està tot el rato en silenci quan a la meva no hi han ni 30 segons. A moltes assignatures no van amb llibres de text. Abans de entrar a classe fan una fila amb ordre de llista i no s’eseuen fins que ho diu el professor i igual al sortir de classe. Entre classe i classe tenen 10 min que poden anar ala cafeteria a jugar o simplement esperar o parlar amb els amics.

  19. Quina sort!!! penso, si jo hagues pogut tenir una educació aixís. l’infancia és el mes preuat, és el nostre futur.

  20. Anar tots al mateix ritme es una manera de desmotivar als llestos molt important. Sobretot si el nen llest no te uns pares molt interesats en la seva educacio. Pero a catalunya tenim aquet problema també.

  21. Aquest mètode per animar els nens a llegir té un bon fonament i sembla ser útil segons el que s’explica en aquest article.

    Això no obstant, què passa amb aquell nen que no vol llegir un cop acabat els exercicis? I aquell que mai té temps de llegir perquè ni tant sols acaba els exercicis o la tasca a fer abans de començar l’esbarjo?

    Moltes gràcies,

    Júlia Hong Ventayol Alsina

  22. Ja va eixir tot a un programa del Evole.
    Ací hi ha un negoci editorial molt potent i una necessitat majúscula d’carregar al personal per part dels governants

  23. No és una qüestió de ser nòrdics o de ser mediterranis. Conec molts mestres que fan entrar ordenadament els alumnes a l’aula, que expliquen les matèries amb la calma necessària perquè tothom tingui oportunitat d’entendre-les bé, que dediquen sucosos espais a llegir amb fervor i passió i dediquen espais al debat sobre les lectures que els alumnes fan. Conec mestres que motiven a treballar i a créixer respectant els ritmes de cadascú; mestres que parlen baixet i amb convicció i per tant, amb autoritat; mestres que escolten a tots els alumnes que vulguin expressar-se i compartir les seves opinions… fins i tot conec mestres que són capaços de promoure la lectura de “La Ceslestina” amb un interès palpable per part dels lectors; mestres que s’estimen la feina, s’estimen els alumnes i s’estimen ells mateixos i valoren l’ensenyament com una de les millors tasques que es pot fer al planeta terra.

    La llàstima és que en conec molts més que no fan gairebé res de tot això. I aquest sí que és el problema…!

  24. He llegit aquest article d’exaltació dels valors que desprèn l’escola sueca, i els respectius comentaris que n’ha deixat. Tot llegint-los, he parat en el d’Anna R., mestra d’ofici, i aquesta realitat idíl·lica de l’article ha minvat (hi ha diverses realitats socials dins el país, les quals no possibiliten la visió que aquí se’ns presenta de l’escola sueca).
    No negaré que és un sistema educatiu interessant i que dóna uns resultats més òptims que el nostre (almenys col·lectivament). Crec que entre les principals raons, la que ha passat més desapercebuda en els comentaris és la més important: són les 4 mitges hores d’esbarjo que tenen els nens entre classe i classe. El problema de l’ensenyament a Catalunya és que es fa molt dur a l’alumne, i les classes estan plantejades perquè l’alumne s’estigui quietet hores i hores i es dediqui a aprendre la norma dictada pel llibre escolar (vehiculada pel professor). És un martiri al qual hem estat esposats des de petits, i que s’explica per la nostra tradició escolàstica, procedent de l’església catòlica; d’aquesta en surten els més forts, els més interessats en el saber, els que gaudeixen per conèixer i els que acaben assimilant el coneixement que reben. El món ha canviat, i ara l’alumne estudia perquè se l’obliga, i per aquest fet s’hi encabeixen els que tenen un interès innat o infundat amb els que encara no el tenen; per tant, això de què l’ensenyament és un “privilegi” i que sols se’l pot permetre aquell que veritablement està interessat (era això o el treball “al camp”) s’ha acabat.

    Que un nen entengui que quelcom és una “obligació” és difícil, i més si esperem que hi actuï en conseqüència; per això, cal que es vehiculi aquesta “obligatorietat” amb “divertiment”, de manera que aquest també vehiculi el “coneixement” (que per això és obligatori). Els suecs han entès que els nens són energia, són inquiets i necessiten anar d’aquí per allà, jugar i fer esport; i un cop han satisfet la seva necessitat de moure’s, així com si fos la de menjar, estan preparats per prestar més atenció al professor. L’altra cosa que em sembla bé és el fet de fer del llibre un premi, però aquí caldria anar molt en compte, perquè per segons quin alumne no pot ser-ho (ja sigui perquè el llibre no li interessa, ja sigui perquè no té un estímul que el faci llegir) i pot ser una tortura el fet de no fer res, o de llegir per obligació; aquí s’afegiria el que diu Anna R., que els tempos de treball de cada alumne són diferents.

    Bé, no he parlat del nombre d’alumnes per classe ni dels professors que hi ha atenent-los perquè és una obvietat que amb dos professors en una classe de vint alumnes funciona molt millor que una de trenta-cinc amb un sol professor, que a més a més no ha estat qualificat pel seu sentit social i vocacional, a diferència del que es fa en aquests països (per això, sempre dic que la nota que aquest tingui no el capacita per ser millor o pitjor professor, és irrellevant a causa que el que s’ensenya és tan bàsic que si no ho hagués après a la universitat no hagués obtingut el títol).

  25. Us puc assegurar que, a pesar de la pressió moltes vegades insuportable, ja fa temps que, en aquest país, hi teniu abnegats que hi treballen, incompresos, d’una manera semblant. I al servei públic, que és el que pertoca.

    • Cert, i els ho agreixo. Però certifico que són poquets en el conjunt. Molt baixa productivitat i un alt corporativisme. Però ho arranjarem.

  26. Ai, marededéu, i a mi que em sembla que tot això és més fàcil d’aplica’ns-ho també aquí del que sembla a vegades….Em sento ben nòrdic en aquests temes essencials de la vida col.lectiva. I ara que no em surti alguna de les mestres amigues a queixar-se que si aquí no és possible, que si massa canalla per aula, que si vénen maleducats de casa, que si és anticuat això d’esperar-se a que et deixi seure la mestra i a saludar tots alhora….Excuses de mal pagador. Una estructura d’estat essencial, la que més, que costa ben poc en diners i que en una generació ens permetria ser un país diferent. Oi ?. Doncs fem-ho, va. A les escoles de magisteri, a més d’augmentar-hi la nota d’accés un bon tros (que no és més o tant important com l’arquitectura o la medicina?), ja ho ensenyen, als aspirants ?

  27. Cal tenir en compte que a Suècia es fa molta vida a la llar a conseqüència del clima. Per què tenim tants esportistes aquí? Doncs perquè les condicions del temps hi ajuden. Pretendre que ens comportem com suecs és difícil i absurd. Mai no tindrem els porcentatges de lectura d’aquell país, però indiscutiblement cal que estimulem l’afició a llegir, des de l’escola, des de casa i des dels mitjans. La lectura a l’escola, si no hi ha l’exemple a casa, de poc serveix.

  28. Som mestra i el que s’explica a l’article em sembla un avorriment. Explicació i exercicis resolts de manera individual, i en acabar, a llegir. On hi ha l’aprenentatge a partir de les preguntes dels infants, el treball en grup cooperatiu, els projectes… i esperar a la mestra davant la cadira????? no m’ho puc creure

  29. Si tots els nens i nenes podessin estudiar en aquest sistema, aprendrien més i més aviat els temes, feliços, sense estrès, respectant el professorat i alumnes,. Llàstima que aquí es tira més per competitivitat, s’han perdut els valors bàsics d’apreciar i respectar les coses i persones. I aquesta és la causa que hi hagi tanta violència gratuïta. Quina llàstima!

  30. L’article fa una sensació de narració literària … que de cop m’ha confirmat el comentari d’Anna R, i reconfirmat el d’Irene. I ara què fem?, amb quina versió ens quedem?

  31. Em sembla fantàstic que la lectura sigui un premi, que els nens i nenes tinguin a la seva disposició contes i llibres per gaudir-ne. He de dir, però, que això existeix a Catalunya, sobretot a les aules d’Infantil. Si serveix perquè a Primària es generalitzi, genial.
    Em sembla també molt bé (tot i que sé que no és el tema central de l’article) que es parli del joc a l’exterior malgrat que el temps no sigui el més favorable. Els nens i nenes suecs arriben a l’escola equipats per temps de neu i “perden” uns minuts ens treure’s roba i calçat. Mentrestant, aquí (per sort no a tot arreu), incomoda que portin botes d’aigua els dies de pluja i que saltin als bassals del pati perquè es poden mullar i això implicaria tenir roba de recanvi de cadascú i invertir cert temps en canviar-se de roba. Una llàstima.
    M’agrada que els llibres siguin un suport i no la feina l’aula no es vegi condicionada per la imposició d’acabar el llibre.
    Tanmateix, no m’agrada que el grup hagi d’estar dret fins que la mestra o el mestre donen permís per seure. Quan jo arribo a la meva feina, he d’esperar que el meu cap em doni permís per posar-me a fer feina? Dic bon dia, evidentment, però no em quedo plantada esperant cap senyal. Crec que, en aquest cas, el que fan en aquesta aula sueca és artificial i, fins i tot, amb certa tendència militar.
    Deu per mestr@ és fantàstic. Però llavors em grinyola que la metodologia a l’aula sigui tradicional, basada en la transmissió de coneixements i passivitat per part de l’alumn@. Calma i silenci. Molt bé, trobo bé que hi hagi moments de calma però, per molt que tinguin 4 estones lliures entre classes, no m’acaba de fer el pes. On és allò d'”aprendre fent”? i l’aprenentatge colaboratiu? Llegint l’article m’imagino la jornada escolar d’aquests nens i nenes i no és el que m’agradaria veure a les nostres aules. (En aquest punt, recordo el comentari de Anna R. que diu que no a tota Suècia és igual).
    En resum, no tot és tan perfecte a Suècia, ni a Finlàndia ni, evidentment, aquí.

  32. A l’escola pública dels meus fills hi ha treball en grup i per projectes, i en acabar la feina els infants llegeixen, i llegeixen de gust. Escola Tàber. Quan tinguem la valentia de valorar el nostre sistema educatiu serem millors.

  33. L’article el fan interessant sobretot alguns dels comentaris que s’hi han afegit. Alguns d’aquests comentaris (pocs) concorden amb observacions que a mi també em venien al pensament tot llegint-lo. Tanmateix, al girar la vista enrera m’adono que l’article és mentider, que m’ha enganyat. M’he posat a llegir-lo ja que m’interessa l’aprenentage de la lectura i el títol prometia “Com aprenen a llegir els nens a Suècia?” i d’això, a l’article, res de res.

  34. Doncs jo crec que aqui també tenim aules que funcionen així…no som tan diferents!

  35. Anna R, visc a Suecia fa 8 anys i treballo de profe, totalment d’ acord amb el q expliques en alumnes de 12-19 anys. L article es refereix als menuts 7 a 11 anys, on l article s acosta molt a la realitat.