Coia Valls: “Els somnis, si lluites per ells, es poden fer realitat”

El dijous 25 de maig a les 19.30h Coia Valls visitarà la Biblioteca Municipal de Manlleu per parlar de la seva obra.

Aquest diumenge 29 d’abril a les 11h Coia Valls conversa amb Joan Buades en el marc de La Vila del Llibre de La Pobla de Segur. Joan Buades és autor de Crui, que ha publicat Més Llibres. El darrer llibre de Coia Valls és Si tu m’escoltes (Comanegra). Recuperem l’entrevista de Roser Pros-Roca a Coia Valls. Valls serà diumenge 24 de febrer a La Vila del Llibre de l’Escala a les 17.00h a la Terrassa Caravel·la.

El dia que l’escriptora i logopeda Coia Valls (Reus, 1960) va lliurar a l’editorial la seva primera novel·la La princesa de jade (Columna, 2010), poc es pensava que arribaria tan lluny en el món de les lletres, tot i que li feia il·lusió una resposta positiva per part del públic lector, no podia ni sospitar que acabaria, només amb la seva segona obra, El mercader (Edicions B, 2012), obtenint un reconeixement tan important com és el Premi dels Lectors del portal web “L’Illa dels Llibres”. Tot plegat l’impulsa a seguir, a continuar tossudament el seu camí en l’escriptura, bevent de fonts genuïnes, gaudint amb la seva activitat, acumulant experiències i aprenent-ne cada dia.

La Coia Valls no pot ni vol amagar la seva satisfacció pels èxits obtinguts i pel camí que s’està treballant i així ho comenta: “Estic contenta, molt contenta, perquè en aquests moments les editorials fan anar la tisora com tothom i, per tant, podia ben bé ser que a l’hora de triar què editar, només tinguessin cabuda al mercat els grans best-sellers, amb títols molt mediàtics i figures més consagrades, però jo penso que si es treballa amb passió perseguint un somni, si s’ha trenat amb temps i a consciència, el moment acaba arribant”.

I afegeix: “Em satisfà que Edicions B hagi cregut en el projecte d’El mercader i en mi com a autora. Per part de l’editorial he rebut sempre un tracte exquisit.  Vaig publicar la primera novel·la, La princesa de jade a Edicions Columna i em va permetre assolir una bossa de lectors que m’han demostrat ser molt fidels. Ho sé perquè, tan sovint com puc, hi tinc contacte. M’agrada molt la gent, acostar-me als lectors i lectores. Del contacte directe amb ells, n’aprenc moltíssim”.

El mercader és un llibre amb un gran recorregut. “Així és”, comenta la Coia Valls: “Ara ja anem per la quarta edició; a les llibreries es pot trobar en català i en castellà, també s’ha traduït a l’italià i hi ha altres mercats que també hi estan interessats.  Fa pocs dies, els lectors van penjar al Facebook fotografies d’El mercader a l’aparador de llibreries de Xile i de Mèxic. Tot plegat és molt emocionant”.

La persecució d’un somni

La Coia Valls reconeix que quan era petita i li preguntaven què volia ser de gran, ella mai de la vida havia dit escriptora, però el pas del temps va convertir el fet d’escriure en una qüestió vital. Ara que amb les seves dues primeres novel·les ha aconseguit el reconeixement del públic i de la crítica, es pot dir que ha pogut atrapar i fer seu aquell somni. “Els somnis, si lluites per ells, es poden fer realitat i deixar de ser una utopia.  La sort l’has d’empaitar i, si perseveres, tot és possible. Jo em sento cofoia, molt satisfeta, molt agraïda, però també sento una gran responsabilitat”.

I continua: “Jo he escrit sempre, des que recordo, però, entre escriure i publicar hi ha un salt. Amb el pas del temps comences a ordenar-te per dins. Quan escric percebo que puc fer una pausa per gaudir-ne més estona o, si no en puc gaudir perquè el moment és amarg, que puc arribar més al fons de la sensació, de l’experiència. Per tant, per mi escriure és com respirar. M’ajuda a completar-me, a viure aquelles històries que de vegades pensem impossibles.”

Naturalment, però, la vida de les persones té diverses facetes. En aquest aspecte la Coia Valls explica: “Al llarg de la meva vida he tocat moltes tecles. En anys anteriors vaig publicar relats breus i contes però, per a mi, escriure una novel·la volia dir invertir una energia que tenia dispersada en la meva feina de logopeda, en la meva passió pel teatre. Aleshores no em veia amb cor de començar un projecte tan ambiciós, perquè jo quan m’hi poso, m’hi poso, i em conec. El moment d’enfrontar-me a l’escriptura d’una novel·la ha arribat quan he tingut prou experiència de vida, prou serenor i prou temps”.

La primera experiència: ‘La princesa de Jade’

La Coia Valls va saltar al mercat editorial amb una primera novel·la, La princesa de jade, que no només es va posar a la butxaca el cor de centenars de lectors, sinó que va obtenir el “Premi Néstor Luján de Novel·la històrica”.  Ara amb la segona novel·la, El Mercader (Edicions B), la Coia ha guanyat el premi de “L’Illa dels llibres”, un guardó que atorguen els lectors. El llistó, doncs, està molt alt. Aquest premi és una pressió afegida a l’hora de plantejar-se noves obres? La Coia comenta: “Amb La Princesa de jade no sentia pressió perquè la vaig escriure sense tenir ningú al darrere. Amb El mercader, en canvi, a banda dels lectors i lectores, hi havia una editorial que apostava amb força, amb molta força, per la meva obra, tal i com es va demostrar al Sant Jordi passat. Allò cert és que la vertadera pressió me la imposo jo mateixa, perquè la història surti tal i com l’he projectada i, sobretot, que no decebi els lectors que em segueixen.  El pensament sempre és: si aquesta novel·la els ha agradat tant, a veure què passarà amb la següent. Ara estic escrivint la tercera, una mica trasbalsada perquè me n’adono que escriure sempre té alguna cosa de començar de nou”.

Es pot dir, doncs, que amb La princesa de Jade la Coia Valls va iniciar un projecte com a escriptora que té un llarg camí per davant. “Quan ja estava capbussada en l’escriptura em vaig adonar que aquest ofici crea dependència”. I aclareix: “Quan escrius una novel·la entres en un món en el qual et quedes a viure, de vegades fins i tot anys. Dónes vida a una sèrie de personatges que després t’acompanyaran durant molt de temps. Et fas responsable del que els hi passi, decideixes quin serà el seu destí. Els lectors, a més a més, l’han de trobar habitable. Quan treballava en La princesa de jade ja sabia que s’obria un camí llarg i ara, després d’El mercader, sé que hi haurà una altra història i després una altra. Tant de bo tingui sempre la sort de comptar amb una bona editorial al darrere, però si no fos així, també escriuria”.

Sobre la novel·la històrica

Tant La princesa de Jade com El mercader són novel·les històriques. Això vol dir que l’acció dels personatges es situa en un moment cert i real de la història, recent o pretèrita, que prèviament ha d’haver estat investigat, treballat i assimilat per part de qui escriu. Aquest fet implica un sobreesforç d’estudi i de recerca per tal de fer la història fidel i versemblant.  “Treballo des d’un rigor extrem a l’hora d’enfrontar-me a la documentació històrica. Així ho he fet també amb El mercader”, puntualitza la Coia. “Vaig tenir la immensa sort de trobar una tesi doctoral d’en Víctor Hurtado, que em va servir de punt de partença per aquesta novel·la. Hurtado va dedicar moltíssims anys a estudiar la família Mitjavila, uns mercaders que van viure al segle XIV a Barcelona. Per tant, jo li he d’agrair infinitament la seva tasca, l’estudi dels llibres de comptes d’aquesta família, la reconstrucció de les seves expedicions. Tot això està constatat històricament perquè en Víctor Hurtado va capbussar-se als arxius i em va mostrar els llocs per on havia d’anar la meva pròpia recerca. A El mercader, doncs, explico la meva visió de com va ser aquell segle d’emprenedors a través de la família Miravall, la meva família de ficció”.

El mercader explica la història d’una família d’orígens humils, ubicada en un marc enorme, que és la ciutat de Barcelona en un moment històric carregat de dificultats. La Coia Valls no escriu sobre grans reis ni grans dirigents, sinó sobre aquells personatges que composen una altra història, la que no sempre acaba als llibres dels historiadors.  “Prefereixo mostrar aquest teixit social del que som hereus, amb el que encara tenim molt a veure i que és la societat amb la que ens podem sentir més identificats”.

A més a més, El mercader també té per a la Coia Valls connotacions genealògiques i familiars clares. “Jo vinc d’una família de mercaders”, ens explica. “Els meus pares són mercaders, a casa sempre hem tingut negoci propi i hem treballat plegats, els meus avis, els meus besavis… Estic convençuda que fer de mercader no és només comprar i vendre, sinó que és una manera de relacionar-se amb els altres. Almenys això és el que em van ensenyar de menuda. Tot i que a la novel·la es barregen realitat i ficció, en el fons també vol ser un homenatge als meus avis”.

Un llarg viatge

La majoria d’escriptors solen tenir un tema que és recurrent en les seves obres.  Preguntada per aquesta qüestió, la Coia Valls reflexiona un moment i respon: “Un dels meus temes és el viatge. Per mi la vida és això: un viatge que jo he tingut present al llarg del meu trajecte vital. Per això el viatge també apareix a les meves novel·les. A La princesa de jade era un viatge lineal que emprenia un grup de gent, sempre endavant a la recerca d’un secret amagat. A El mercader el viatge és circular, transita al voltant del centre i, quan els personatges tornen a aquest centre, ho fan sent més rics, amb una visió diferent del seu entorn i amb més capacitat per assaborir el lloc on es troben. Penso que el viatge és planteja de manera molt diferent si vas sense saber si tornaràs o si es tracta d’un viatge que tindrà una durada determinada, al final del qual, acabaràs tornant a casa.”

Més concretament: “Els meus personatges són de Reus, que és la meva ciutat natal.  Van a la recerca d’una vida millor per a ells i per als seus fills i per això es traslladen a Barcelona, però la vida se’ls hi complica encara més. Cal tenir en compte que en aquell segle XIV, els homes, si podien provar que havien estat un any visquent i treballant a Barcelona, ja podien tenir la ciutadania, però les dones no i per tant, la protagonista femenina, l’Elvira, és dependent completament d’en Jaume, el seu marit. M’interessa molt ensenyar com s’enfronta a aquest fet d’una forma íntima, què li provoca, quins dimonis li desperta”.

I a la tercera novel·la? (La Coia somriu quan li pregunto i busca la resposta per dir les paraules exactes per no desvelar més del que cal). “A la tercera novel·la els personatges també fan un viatge tot i que no massa lluny, perquè ja venen de… . Són personatges que han viscut un exili buscat, volgut i que ja tenen al darrera un llarg trajecte…”  I ho deixa aquí…

‘El mercader’ i no una altra

La pregunta és clara, concisa i directa: Coia, perquè hem de llegir El mercader? “Perquè els lectors hi trobaran una història molt propera. Els personatges han estat treballats amb molta cura perquè siguin creïbles i estan dissenyats per portar els lectors a un moment històric que té paral·lelismes amb l’actual en el qual, la voluntat de superació d’una saga familiar i les diferents maneres de pensar de cadascun dels seus membres, els farà reinventar-se. És una novel·la d’ambicions particulars però que també està plena d’esperança, de lluita i, en aquest moment en el que vivim, té un missatge molt actual i molt clar.  És una novel·la molt orgànica que vol emocionar els lectors. Hi ha moments que arrenquen un somriure, altres que encomanen pena, hi ha escenes d’un dramatisme colpidor i d’altres que emocionen perquè en aquesta novel·la també hi batega una història d’amor”.

El batec d’una feina compartida

La Coia Valls forma un tàndem personal i a nivell d’escriptura, amb un altre gran escriptor: en Xulio Ricardo Trigo. Ella només té per a ell paraules d’amor i de gratitud: “De vegades em pregunten: dos escriptors a casa, no competiu? La resposta és clara: doncs no.  En Xulio és una persona molt especial i molt generosa en tots els sentits. Qui ens coneix ja veu que no podem competir de cap manera. Quan és ell qui publica una novel·la i estem immersos en el seu projecte, jo faig el que convingui, i ell fa el mateix per mi. Sempre és el ‘nostre’ projecte, sempre. Per tant es tracta d’un recorregut molt estimat i molt compartit”.

El món de Coia Valls

Quina forma, color, elements, què hi veuríem en un dibuix que reflectís el món de la Coia Valls? “Hi veuríem la mateixa imatge amb la qual vaig començar a escriure: un horitzó.  Penso que mentre tens horitzó i capacitat de mirar lluny, salvant obstacles i amb ganes de seguir caminant, anem bé. Estic contenta i esperançada amb el camí per fer i em sento molt ben acompanyada. En aquest dibuix hi veuríem llum i horitzó”.

Bé, ara toca esperar amb impaciència, la tercera.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació