Clàssics moderns: recuperant la ceràmica i la volta catalana

Normalment, si ens parlen de ceràmica pensem en revestiments interiors de cuines o banys, en decoracions mediterrànies o en rajoles i vaixelles de la Bisbal d’Empordà. Però resulta que la ceràmica és molt més que això. Actualment, les seves investigacions aplicades a l’arquitectura l’han convertit en l’avantguarda del disseny i la innovació, tant des de les universitats com gràcies a projectes sostenibles inspirats en el maó de pla. En altres paraules, en la històrica volta catalana.

El Museu del Disseny de Barcelona ha acollit aquesta setmana la tercera sessió del cicle de conferències Disseny, Indústria i Innovació. Ceràmica aplicada a l’Arquitectura, organitzat conjuntament amb la Càtedra Ceràmica Barcelona de la Universitat Internacional de Catalunya. Després de la xerrada de Matthias Kohler sobre els drons i la construcció, aquest dimarts ha estat el torn de Jordi Roviras i Cristina Garcia-Castelao, arquitectes i professors de la UIC, i de David López i Philippe Block, investigadors del Block Research Group de Zurich.

El director de la Càtedra Ceràmica, Vicenç Sarrablo, ha estat l’encarregat de presentar els quatre ponents, que han parlat sobre els processos de treball de la indústria amb la ceràmica i sobre les noves tècniques i materials que es fan servir. Primer, des de la universitat, i després des d’un grup de recerca especialitzat. I és que quan parlem de ceràmica parlem de textura, de color, d’espessor, de combinacions, de tres dimensions… tot un món arquitectònic per descobrir.

Càtedra ASCER: 12 anys reinventant la ceràmica

L’aposta d’àmbit estatal més consolidada per treballar amb la ceràmica des de la universitat té seu a Barcelona i forma part de l’Escola d’Arquitectura de la UIC. És la Càtedra Ceràmica Barcelona, també anomenada Càtedra ASCER, perquè al mateix temps és una xarxa de col·lectius ceramistes que ajunta una gran part de fàbriques i taller del gremi per unificar els esforços d’un sector que és especialment prolífic a Castelló de la Plana, on es concentren un 80% de les empreses de ceràmica. Punta de llança de l’I+D.

Però això també ho trobem a Barcelona. I d’això ens parlen Jordi Roviras i Cristina Garcia-Castelao, concretament sobre recorregut formatiu, productiu i divulgatiu que segueixen els seus alumnes mentre estudien les propietats de la ceràmica, els processos de fabricació i les seves possibilitats estètiques, funcionals i comercials. La Càtedra celebra 12 anys d’existència i el proper 2 de desembre els seus estudiants presentaran les obres que han dut a terme al mateix Museu del Disseny. Roviras explica que la seva filosofia és “passar d’un revestiment interior a un d’exterior”, i posa com a exemples el Mercat de Santa Caterina o el parc de Diagonal Mar. Un altre cas paradigmàtic d’aquesta tendència és el projecte Brick-topia a la Fabra i Coats.

La volta catalana: meravella constructiva per al desenvolupament

Precisament, David López és un dels membres de Map13 Barcelona, l’equip que va crear la Brick-topia, una construcció social basada ens les tècniques de la volta catalana que reinterpreta l’arquitectura de Gaudí. David López i Philippe Block vénen de Zurich, Suïssa, i no deixa de ser curiós que en aquesta ciutat entre els Vosges i els Alps hi hagi un dels grups d’investigadoció més destacats d’Europa (i del món) al voltant de la ceràmica i, en particular, de les construccions fetes amb volta catalana, com la del City Hall de l’Estació Central de Nova York, una meravella dissenyada pel valencià Rafael Gustavino.

López i Block divideixen la seva xerrada en dues parts: la primera, sobre les característiques de la volta catalana, amb el seu equilibri de forces entre la magnitud i la geometria, l’atracció i la compressió; la segona, sobre els diversos projectes que han materialitzat a durant els últims anys a Europa, Amèrica i, especialment, en països de l’Àfrica com Ruanda, Etiòpia o Sud-àfrica. El Block Research Group, juntament amb l’ETH Zürich i l’Institute of Technology in Architecture, promou la construcció creativa i sostenible: l’optimització dels recursos per al desenvolupament. Un disseny eficient, expressiu i solidari que s’alimenta de l’economia de suport del maó de pla.

Si teniu ganes de saber més coses sobre les aplicacions de la ceràmica a l’arquitectura, no us perdeu la quarta sessió del cicle el proper 25 d’octubre al Museu del Disseny.